Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gal��pet" dins totes les àrees temàtiques

agrella de galàpet agrella de galàpet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella de galàpet, n f
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  paciència, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de galàpet, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  romassa, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  agriguella de galàpat, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  pasiensia, n f var. ling.
  • ca  remissa, n f var. ling.
  • nc  Rumex patientia L.

<Botànica > poligonàcies>

agrella de galàpet agrella de galàpet

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella de galàpet, n f
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  paciència, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de galàpet, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  romassa, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  agriguella de galàpat, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  pasiensia, n f var. ling.
  • ca  remissa, n f var. ling.
  • nc  Rumex patientia L.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
cicuta cicuta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  ceguta, n f var. ling.
  • ca  ciguda, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • ca  julivert de sapo, n m var. ling.
  • ca  junivert de riu, n m var. ling.
  • ca  secuta, n f var. ling.
  • nc  Conium maculatum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  raïm de galajet, n m sin. compl.
  • ca  raïm de llop, n m sin. compl.
  • ca  raïm galàpet, n m sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides.
flor de dragó flor de dragó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

flor de dragó flor de dragó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de dragó, n f
  • ca  flor de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  flor de tigre, n f sin. compl.
  • ca  escarapel·la, n f alt. sin.
  • ca  flor de calàpet, n f alt. sin.
  • ca  flor de galàpat, n f var. ling.
  • nc  Stapelia variegata L.
  • nc  Orbea variegata (L.) Haw. sin. compl.

<Botànica > asclepiadàcies>

herba fetgera herba fetgera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba fetgera, n f
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba flatera, n f sin. compl.
  • ca  herba melsera, n f sin. compl.
  • ca  viola de galàpet, n f sin. compl.
  • ca  viola de llop, n f sin. compl.
  • ca  viola de pastor, n f sin. compl.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Trinitat, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del cor, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol daurat, n m alt. sin.
  • ca  viola blanca, n f alt. sin.
  • ca  viola borda, n f alt. sin.
  • ca  viola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  viola de ca, n f alt. sin.
  • ca  violer bord, n m alt. sin.
  • ca  violes de llei, n f pl alt. sin.
  • ca  violes de llop, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  violeta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba del flato, n f var. ling.
  • ca  perceneiges, n f pl var. ling.
  • ca  plantica, n f var. ling.
  • nc  Anemone hepatica L.
  • nc  Hepatica nobilis Schreb. sin. compl.
  • nc  Hepatica triloba Chaix var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>