Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agalla, n f
ca cecidi, n m sin. compl.
ca gala, n f sin. compl.

Definició

Estructura hipertròfica de composició mixta en la qual intervé, per una part, la planta hostatgera amb teixits més o menys modificats i, per l'altra, paràsits de diferents grups sistemàtics: bacteris, fongs, nematodes, àcars o insectes.

Nota

La morfologia de les agalles és força constant per a cada associació hostatger/paràsit, circumstància que permet en moltes ocasions determinar-ne el paràsit responsable, malgrat que aquest no hagi completat el seu cicle biològic o, fins i tot, ja hagi abandonat l'agalla.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aleta, n f
es aleta, n f
fr ailette, n f
en fin, n
en gill, n
de Flosse, n f
de Rippe, n f
de Wellrippe, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca biga carenera, n f
ca biga comunera, n f sin. compl.
ca biga serrera, n f sin. compl.
ca carener, n m sin. compl.
es gallo
es parhilera
es viga cumbrera
fr rive
en framing header
en ridge beam

<Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definició

Biga col·locada horitzontalment entre els punts més alts de dos cavalls, o entre el punt més alt d'un cavall i una paret, que forma l'aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca biga carenera, n f
ca biga comunera, n f sin. compl.
ca biga serrera, n f sin. compl.
ca carener, n m sin. compl.
es gallur, n m
es parhilera, n f
es viga cumbrera, n f
es gallo, n m sin. compl.
fr faitage, n m
en framing header, n
en ridge beam, n
eu gailur, n
eu goihabe, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca brànquia, n f
ca ganya, n f sin. compl.
es branquia
fr branchie
en branchia
en gill

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l'òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica. En el fetus humà són representades pels arcs branquials, separats per fenedures.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruixa, n f
ca bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca llisèria, n f sin. compl.
ca misèria, n f sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca palaia bruixa, n f sin. compl.
ca peluda amb randa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
ca bruixes, n f pl var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca lligèria, n f var. ling.
ca lliseria, n f var. ling.
ca palà, n f var. ling.
ca pelaya-bruixa, n f var. ling.
nc Lepidorhombus boscii
nc Hypoglosus boscii var. ling.
nc Pleuronectes boscii var. ling.
es gallo
fr cardine à quatre taches
en four-spotted megrim
en fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruixa, n f
ca bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca llisèria, n f sin. compl.
ca misèria, n f sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca palaia bruixa, n f sin. compl.
ca peluda amb randa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
ca bruixes, n f pl var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca lligèria, n f var. ling.
ca lliseria, n f var. ling.
ca palà, n f var. ling.
ca pelaya-bruixa, n f var. ling.
nc Lepidorhombus boscii
nc Hypoglosus boscii var. ling.
nc Pleuronectes boscii var. ling.
es gallo
fr cardine à quatre taches
en four-spotted megrim
en fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bruixa de quatre taques, n f
ca bruixa, n f sin. compl.
ca llisèria, n f sin. compl.
ca palaia bruixa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
es gallo
fr cardine à quatre taches
en four-spotted megrim
nc Lepidorhombus boscii

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capferrat, n m
ca card de séquia, n m sin. compl.
ca card menut, n m sin. compl.
ca raller, n m sin. compl.
ca capferrat de séquia, n m alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca lletuga de séquia, n f alt. sin.
ca lletugueta de séquia, n f alt. sin.
ca lletugueta de síquia, n f alt. sin.
ca rall, n m alt. sin.
ca capferrat de sèquia, n m var. ling.
ca card de sèquia, n m var. ling.
ca lletuga de sèquia, n f var. ling.
ca lletugueta de sèquia, n f var. ling.
nc Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capferrat, n m
ca card de séquia, n m sin. compl.
ca card menut, n m sin. compl.
ca raller, n m sin. compl.
ca capferrat de séquia, n m alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca lletuga de séquia, n f alt. sin.
ca lletugueta de séquia, n f alt. sin.
ca lletugueta de síquia, n f alt. sin.
ca rall, n m alt. sin.
ca capferrat de sèquia, n m var. ling.
ca card de sèquia, n m var. ling.
ca lletuga de sèquia, n f var. ling.
ca lletugueta de sèquia, n f var. ling.
nc Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gall" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Nota