Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gall" dins totes les àrees temàtiques

gala gala

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gala, n f
  • ca  agalla, n f sin. compl.
  • ca  ballaruc, n m sin. compl.
  • ca  cassanella, n f sin. compl.
  • ca  cecidi, n m sin. compl.
  • ca  macarulla, n f sin. compl.
  • es  agalla
  • es  nuez de agalla
  • es  nuez de la agalla
  • fr  galle
  • en  gall

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Hipertròfia dels teixits vegetals induïda per agents varis i especialment paràsits com són els dípters cecidòmids, els himenòpters cinípeds, els àfids, els àcars, o també per malalties.

Nota

  • 1. L'equivalent castellà nuez de agalla i l'equivalent anglès nutgall s'utilitzen sovint per a denominar específicament les gales d'alzina.
  • 2. La morfologia de les gales és força constant per a cada associació hoste-paràsit, circumstància que permet en moltes ocasions determinar-ne el paràsit responsable, malgrat que aquest no hagi completat el seu cicle biològic o, fins i tot, ja hagi abandonat la gala.
gala gala

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gala, n f
  • ca  agalla, n f sin. compl.
  • ca  ballaruc, n m sin. compl.
  • ca  macarulla, n f sin. compl.
  • es  agalla, n f
  • fr  galle, n f
  • en  gall, n

<Enginyeria forestal>

gall gall

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gall, n m
  • ca  torre, n f sin. compl.
  • es  gallo
  • fr  flotteur

<Pesca>

Definició
Conjunt format per algunes planxes de suro superposades i lligades amb filferro, amb un forat al mig, on es clava una banderola, un fanal encès o una campaneta, i que, en surar, assenyala un ormeig calat en el seu indret.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gall, n m

<Música>

Definició
Nota falsa produïda per un cantant en el registre agut.
gall gall

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • en  atlantic John Dory
  • nc  Zeus faber

<Peixos>

Definició
Peix telosti, perciforme, de la família dels zeids, de 50 a 70 centímetres de llarg.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall llengut, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  llengua de frare, n f alt. sin.
  • ca  llengües, n f pl alt. sin.
  • ca  seràpia, n f alt. sin.
  • nc  Serapias lingua L.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall llengut, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  llengua de frare, n f alt. sin.
  • ca  llengües, n f pl alt. sin.
  • ca  seràpia, n f alt. sin.
  • nc  Serapias lingua L.

<Botànica > orquidàcies>

gall gall

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gall, n m
  • es  gallo
  • fr  coq
  • en  cock
  • en  rooster

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mascle de la gallina, amb una cresta carnosa vermella, carúncules penjants a cada costat de la cara, tarsos esperonats, plomatge de coloració variada i cua arquejada, que s'explota per la carn i com a reproductor.
gall gall

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gall, n m
  • es  gallo
  • fr  coq
  • en  cock
  • en  rooster

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mascle de la gallina, amb una cresta carnosa vermella, carúncules penjants a cada costat de la cara, tarsos esperonats, plomatge de coloració variada i cua arquejada, que s'explota per la carn i com a reproductor.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>