Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gallardejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  banderí, n m
  • ca  gallardet, n m sin. compl.
  • es  bandeleta
  • fr  flamme
  • fr  flamme publicitaire
  • en  publicity slogan

<Lleure>

Definició
Mata-segells publicitari.
banderola banderola

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  banderola, n f
  • es  banderola
  • es  gallardete
  • fr  fanion
  • en  pennant

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per una successió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge de fluctuació relativament petit i decreixent, i són enllaçables, respectivament, per dues línies convergents que formen un angle de petita obertura i de bisectriu aproximadament horitzontal, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.

Nota

  • La formació d'una banderola va acompanyada d'un descens en el volum de contractació.
  • Les banderoles tenen una durada més curta que els triangles i, a diferència d'aquestes figures, no presenten fluctuacions en ziga-zaga d'una banda a l'altra i solen trencar la banda molt a prop del vèrtex.
banderola banderola

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  banderola, n f
  • es  banderola
  • es  gallardete
  • fr  fanion
  • en  pennant

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per una successió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge de fluctuació relativament petit i decreixent, i són enllaçables, respectivament, per dues línies convergents que formen un angle de petita obertura i de bisectriu aproximadament horitzontal, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.

Nota

  • 1. La formació d'una banderola va acompanyada d'un descens en el volum de contractació. 2. Les banderoles tenen una durada més curta que els triangles i, a diferència d'aquestes figures, no presenten fluctuacions en ziga-zaga d'una banda a l'altra i solen trencar la banda molt a prop del vèrtex.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallàrdia, n f
  • nc  Gaillardia pulchella Foug.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gallàrdia gallàrdia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallàrdia, n f
  • nc  Gaillardia pulchella Foug.

<Botànica > compostes / asteràcies>

gallardet gallardet

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gallardet, n m
  • es  gallardete
  • en  pennant

<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Equip>

Definició
Banderí llarg i estret, acabat en punta, que penja de la llança.
gallardet gallardet

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gallardet, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Tira volant llarga i estreta que disminueix fins a acabar en punta i que es posa al cim dels pals de la nau com a insígnia, avís, etcètera.
gallardet gallardet

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  gallardet, n m
  • nc  Selysiothemis

<Odonats > Anisòpters > Libel·lúlids > Selysiothemis>

Definició
Gènere d'insectes monotípic de la família dels libel·lúlids.
gallardet negre gallardet negre

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  gallardet negre, n m
  • fr  sélysiothémis noir
  • en  black pennant
  • de  Teufelchen
  • nc  Selysiothemis nigra

<Odonats > Anisòpters > Libel·lúlids > Selysiothemis>