Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "galvana" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca camí ramader, n m
- ca cabanera, n f sin. compl.
- ca carrerada, n f sin. compl.
- ca lligallo, n m sin. compl.
- es cabañera, n f
- es camino de cabaña, n m
- es cañada [< 75 m], n f
- es cordel [< 37,5 m], n m
- es galiana, n f
- es vía pecuaria, n f
- fr draille, n f
- fr voie d'élévage, n f
- en cattle track, n
- en livestock way, n
<Enginyeria forestal>
<Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca canal de Galvayne, n m
- ca solc de Galvayne, n m
- es canal de Galvayne, n m
- es ranura de Galvayne, n f
- es surco de Galvayne, n m
- fr rainure de Galvayne, n f
- fr signe de Galvayne, n m
- en Galvayne's groove, n
<Veterinària>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cantagallets, n m pl
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca galletera, n f alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc etrusc, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca reina i mare, n f alt. sin.
- ca salvamà, n f alt. sin.
- ca salvamare, n f alt. sin.
- ca santjoaner, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel etrusc, n m alt. sin.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca salvemare, n f var. ling.
- ca xuclameldu, n m var. ling.
- nc Lonicera etrusca Santi
<Botànica > caprifoliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cantagallets, n m pl
- ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca dolçamel, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca galletera, n f alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc etrusc, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca patimanetes, n f pl alt. sin.
- ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
- ca reina i mare, n f alt. sin.
- ca salvamà, n f alt. sin.
- ca salvamare, n f alt. sin.
- ca santjoaner, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel etrusc, n m alt. sin.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- ca salvemare, n f var. ling.
- ca xuclameldu, n m var. ling.
- nc Lonicera etrusca Santi
<Botànica > caprifoliàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca caseària de la Guyana, n f
- es café cimarrón, n m
- es café de gallina, n m
- es cafeíllo, n m
- es cafetillo, n m
- es huesito, n m
- es jía amarilla, n f
- es limoncillo, n m
- es palo amarillo, n m
- es palo blanco, n m
- es palo de la cruz, n m
- es punta de ral, n f
- fr café diable, n m
- en Guyanese wild coffee, n
- en pipewood, n
- en wild coffee, n
- nc Casearia guianensis
<Botànica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerrell, n m
- ca mill blanc, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pota de gall, n f alt. sin.
- ca pota de gallina, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'arròs, n m alt. sin.
- ca serreig de creueta, n m alt. sin.
- ca serreig de pota de gall, n m alt. sin.
- ca serreig de ribera, n m alt. sin.
- ca xereix de pota de gall, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'arròs, n m var. ling.
- ca cerreig de creueta, n m var. ling.
- ca cerreig de pota de gall, n m var. ling.
- ca cerreig de ribera, n m var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- nc Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. oryzoides (Ard.) O. Bolòs et Masclans
- nc Echinochloa oryzoides (Ard.) Fritsch sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerrell, n m
- ca mill blanc, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pota de gall, n f alt. sin.
- ca pota de gallina, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'arròs, n m alt. sin.
- ca serreig de creueta, n m alt. sin.
- ca serreig de pota de gall, n m alt. sin.
- ca serreig de ribera, n m alt. sin.
- ca xereix de pota de gall, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'arròs, n m var. ling.
- ca cerreig de creueta, n m var. ling.
- ca cerreig de pota de gall, n m var. ling.
- ca cerreig de ribera, n m var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- nc Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. oryzoides (Ard.) O. Bolòs et Masclans
- nc Echinochloa oryzoides (Ard.) Fritsch sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerrell, n m
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola peu de gall, n f alt. sin.
- ca peu de gall, n m alt. sin.
- ca pota de gall, n f alt. sin.
- ca pota de gallina, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig de pota de gall, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig de pota de gall, n m var. ling.
- ca pota-de-gall, n f var. ling.
- ca sarreig, n m var. ling.
- nc Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. crus-galli
<Botànica > gramínies / poàcies>
