Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gal�" dins totes les àrees temàtiques

àcid gàl·lic àcid gàl·lic

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcid gàl·lic, n m
  • es  ácido gálico

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Àcid trihidròxid-benzoic 3:4:5, component del taní.
àcid gàl·lic àcid gàl·lic

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid gàl·lic, n m
  • es  ácido gálico, n m
  • fr  acide gallique, n m
  • en  gallic acid, n
  • CAS  149-91-7

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>, <Terminologia històrica>

Definició
Fàrmac que havia estat emprat com a astringent d'ús intern, però que ha estat identificat com a mutagen i teratogen.

Nota

  • L'àcid gàl·lic és un àcid fenòlic obtingut per hidròlisi dels tanins.
àcid tànnic àcid tànnic

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid tànnic, n m
  • ca  àcid gal·lotànnic, n m sin. compl.
  • ca  taní oficinal, n m sin. compl.
  • es  ácido tánico, n m
  • fr  acide tannique, n m
  • en  tannic acid, n
  • CAS  1401-55-4

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Toxicologia>

Definició
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic.

Nota

  • L'àcid tànnic és emprat com a astringent i, en solució, per a cremades; no convé allargar-ne l'ús a causa de la seva hepatotoxicitat.
al·lèrgia a la gal·lamina al·lèrgia a la gal·lamina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la gal·lamina, n f
  • en  gallamine allergy, n
  • cod  294229002

<Al·lergologia>

arsenur de gal·li arsenur de gal·li

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  arsenur de gal·li, n m
  • es  arseniuro de galio
  • en  gallium arsenide
  • sbl  GaAs

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Semiconductor compost III-V constituït per àtoms trivalents de gal·li (de la columna III de la taula periódica) i d'àtoms pentavalents d'arseni (de la columna V) amb una ordenació cristal·lina del tipus zinc-blenda. Presenta una banda prohibida directa d'1,43 eV i emet radiació electromagnètica en els processos de ^recombinació^.
bubó veneri bubó veneri

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bubó veneri, n m
  • ca  bubó gàl·lic, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Bubó que és degut a una malaltia de transmissió sexual.

Nota

  • La denominació bubó gàl·lic es considera obsoleta.
camecitis camecitis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camecitis, n m
  • ca  ginesta supina, n f alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  ginestola gàl·lica, n f alt. sin.
  • ca  ginestola supina, n f alt. sin.
  • ca  camecitís, n m var. ling.
  • nc  Chamaecytisus supinus (L.) Link subsp. supinus var. gallicus (Kern.) C. Vicioso
  • nc  Cytisus gallicus Kern. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camecitis, n m
  • ca  ginesta supina, n f alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  ginestola gàl·lica, n f alt. sin.
  • ca  ginestola supina, n f alt. sin.
  • ca  camecitís, n m var. ling.
  • nc  Chamaecytisus supinus (L.) Link subsp. supinus var. gallicus (Kern.) C. Vicioso
  • nc  Cytisus gallicus Kern. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cincllagues cincllagues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cincllagues, n f
  • ca  molinets, n m pl alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  silene francesa, n f alt. sin.
  • ca  silene gàl·lica, n f alt. sin.
  • ca  cinc llagues, n f var. ling.
  • nc  Silene gallica L.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cincllagues, n f
  • ca  molinets, n m pl alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  silene francesa, n f alt. sin.
  • ca  silene gàl·lica, n f alt. sin.
  • ca  cinc llagues, n f var. ling.
  • nc  Silene gallica L.

<Botànica > cariofil·làcies>