Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gam" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca eucaliptus blanc, n m
- es eucalipto azul, n m
- fr eucalyptus, n m
- fr gommier bleu, n m
- en blue gam, n
- nc Eucalyptus globulus
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca Gam-COVID-Vac, n f
- ca vacuna Gamaleya, n f
- ca Sputnik V, n f den. com.
- oc Gam-COVID-Vac, n f
- oc vacuna Gamaleya, n f
- oc Sputnik V, n f den. com.
- es Gam-COVID-Vac, n f
- es vacuna Gamaleya, n f
- es Sputnik V, n f den. com.
- fr Gam-COVID-Vac, n m
- fr Sputnik V, n m
- fr vaccin Gamaleya, n m
- gl Gam-COVID-Vac, n f
- gl vacina Gamaleya, n f
- gl vacina Sputnik V, n f
- gl Sputnik V, n f den. com.
- pt vacina Sputnik V, n f
- pt Sputnik V, n f den. com.
- ptPT Gam-COVID-Vac, n f
- ptPT vacina Gamaleya, n f
- ptBR vacina Sputnik, n f
- ptBR Sputnik, n f den. com.
- en Gam-COVID-Vac, n
- en Gamaleya vaccine, n
- en Sputnik V, n
- nl Gam-COVID-Vac, n
- nl Spoetnik V-vaccin, n
- nl Spoetnikvaccin, n
- nl Sputnik V-vaccin, n
- nl Sputnik-vaccin, n
- nl Sputnik, n den. com.
- nl Sputnik V, n den. com.
- eu Gam-COVID-Vac, n
- eu Gamaleya txerto, n
- eu Sputnik, n den. com.
- ar جام كوفيد فاك
<Prevenció>
Definició
Nota
- La Gam-COVID-Vac s'administra per via intramuscular i són necessàries dues dosis per a completar la pauta de vacunació. En la primera dosi s'inocula el vector Ad26 i en la segona dosi s'inocula el vector Ad5. No està autoritzada a l'Estat espanyol. És d'origen biotecnològic.
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gamo-
- ca gam- sin. compl.
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Salut mental>
Definició
<Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca grup d'ajuda mútua, n m
- ca GAM, n m sigla
- es grupo de ayuda mutua
- fr groupe d'aide mutuelle
- fr groupe d'entraide
- en self-help group
<Psicologia>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca grup d'ajuda mútua, n m
- ca GAM, n m sigla
- es grupo de ayuda mutua
- fr groupe d'aide mutuelle
- fr groupe d'entraide
- en self-help group
<Infermeria > Infermeria comunitària>
Definició
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca grup d'ajuda mútua, n m
- ca GAM, n m sigla
- es grupo de ayuda mutua, n m
- es GAM, n m sigla
- fr groupe d'aide mutuelle, n m
- fr groupe d'entraide, n m
- gl grupo de axuda mutua, n m
- gl GAM, n m sigla
- it gruppo di auto-aiuto, n m
- pt grupo de ajuda mútua [BR], n m
- pt grupo de entreajuda [PT], n m
- ro terapie in grup, n m
- en self-help group
- en mutual aid group sin. compl.
- en mutual-help group sin. compl.
- en SHG sigla
<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca grup d'ajuda mútua, n m
- ca grup d'autoajuda, n m sin. compl.
- ca GAM, n m sigla
- es grupo de autoayuda, n m
- es grupo de ayuda mutua, n m
- fr groupe d'aide mutuelle, n m
- fr groupe d'autoassistance, n m
- fr groupe d'entraide, n m
- en mutual aid group, n
- en self-help group, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Entorn>
Definició
Nota
- Els grups d'ajuda mútua entre persones amb un trastorn mental o entre familiars permeten desenvolupar estratègies d'empoderament i contribueixen a lluitar contra l'estigma i a construir, refer o consolidar la xarxa de suport.
