Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ganyolar" dins totes les àrees temàtiques

fenàs de marge fenàs de marge

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
fenàs de marge fenàs de marge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenàs de marge, n m
  • ca  brossa segadissa, n f alt. sin.
  • ca  cabell de moro, n m alt. sin.
  • ca  cabells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  canyola, n f alt. sin.
  • ca  cerveró, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal de marge, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs comú, n m alt. sin.
  • ca  fenàs gran, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llis, n m alt. sin.
  • ca  fenàs mucronat, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ver, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba llisa, n f alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  marge, n m alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  segadissa, n f alt. sin.
  • ca  segamà, n f alt. sin.
  • ca  brossa segaïssa, n f var. ling.
  • ca  estopatxo, n m var. ling.
  • ca  llastó, n m var. ling.
  • ca  segaïssa, n f var. ling.
  • ca  serveró, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
gansola gansola

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gansola, n f
  • ca  cansola, n f sin. compl.
  • es  almohadilla

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Corretja de l'esclop.
gansolar gansolar

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gansolar, v tr

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Posar la gansola a un esclop.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ginyola, n f
  • ca  llinyola, n f
  • es  tendel
  • fr  cordeau
  • en  line
  • de  Fluchtschnur

<Construcció>

panyoler panyoler

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  panyoler, n m
  • es  pañolero

<Transports > Transport marítim>

Definició
Mariner encarregat del panyol.
pinyolar pinyolar

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinyolar, v intr

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Formar-se i endurir-se els pinyols de les fruites.
udol udol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  udol, n m
  • ca  ganyol, n m sin. compl.
  • es  aullido
  • fr  hurlement
  • en  howl

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit prolongat i planyívol del gos.
udol udol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  udol, n m
  • ca  ganyol, n m sin. compl.
  • es  aullido
  • fr  hurlement
  • en  howl

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit prolongat i planyívol del gos.