Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "garola" dins totes les àrees temàtiques

bagyeli

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bagyeli
ca bajele sin. compl.
ca bako sin. compl.
ca bakola sin. compl.
ca bekoe sin. compl.
ca bogyeli sin. compl.
ca gieli sin. compl.
ca gyeli sin. compl.
ar باغيلي
cy Bagyeli
cy Bajele sin. compl.
cy Bako sin. compl.
cy Bakola sin. compl.
cy Bekoe sin. compl.
cy Bogyeli sin. compl.
cy Gieli sin. compl.
cy Gyeli sin. compl.
de Gyele
de Bagyele sin. compl.
de Bajele sin. compl.
de Bako sin. compl.
de Bakola sin. compl.
de Bekoe sin. compl.
de Bogyeli sin. compl.
de Giele sin. compl.
de Gieli sin. compl.
de Gyeli sin. compl.
en Gyele
en Bagiele sin. compl.
en Bagyele sin. compl.
en Bagyeli sin. compl.
en Bajele sin. compl.
en Bako sin. compl.
en Bakola sin. compl.
en Bekoe sin. compl.
en Bogyeli sin. compl.
en Giele sin. compl.
en Gieli sin. compl.
en Gyeli sin. compl.
es bakole
es bagyeli sin. compl.
es bajele sin. compl.
es bako sin. compl.
es bakola sin. compl.
es bekoe sin. compl.
es bogyeli sin. compl.
es gieli sin. compl.
es gyeli sin. compl.
eu bagyeliera
eu bagyeli sin. compl.
eu bagyeliera sin. compl.
eu bajele sin. compl.
eu bako sin. compl.
eu bakola sin. compl.
eu bekoe sin. compl.
eu bogyeli sin. compl.
eu gieli sin. compl.
eu gyeli sin. compl.
fr bagyéli
fr bajele sin. compl.
fr bako sin. compl.
fr bakola sin. compl.
fr bekoe sin. compl.
fr bogyeli sin. compl.
fr gieli sin. compl.
fr gyeli sin. compl.
gl bagyeli
gl bajele sin. compl.
gl bako sin. compl.
gl bakola sin. compl.
gl bekoe sin. compl.
gl bogyeli sin. compl.
gl gieli sin. compl.
gl gyeli sin. compl.
gn vagyeli
gn gieli sin. compl.
gn gyeli sin. compl.
gn vajele sin. compl.
gn vako sin. compl.
gn vakola sin. compl.
gn vekoe sin. compl.
gn vogyeli sin. compl.
it bagyeli
it bajele sin. compl.
it bako sin. compl.
it bakola sin. compl.
it bekoe sin. compl.
it bogyeli sin. compl.
it gieli sin. compl.
it gyeli sin. compl.
pt bagyeli
pt bajele sin. compl.
pt bako sin. compl.
pt bakola sin. compl.
pt bekoe sin. compl.
pt bogyeli sin. compl.
pt gieli sin. compl.
pt gyeli sin. compl.
tmh Tabagyelit
tmh bajele sin. compl.
tmh bako sin. compl.
tmh bakola sin. compl.
tmh bekoe sin. compl.
tmh bogyeli sin. compl.
tmh gieli sin. compl.
tmh Gyeli sin. compl.
zh 俾格米语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

banastell

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca banastell, n m
ca canastró, n m
ca furer, n m
es garigola

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició

Gàbia que s'utilitza per a transportar fures.

barb

<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barb, n m
ca brià, n m sin. compl.
es barro
fr bossede
fr varron
it tarolo
en warole
de Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.

barjola

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barjola, n f

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Butxaca interior del gec o de la levita.

barjola

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barjola, n f
es cesta
es cuévano

Definició

Cistell de vímets ovalat amb una nansa al mig.

boca de dragó borda

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boca de dragó borda, n f
ca boques, n f pl alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca cresta marina, n f alt. sin.
ca erinassos, n m pl alt. sin.
ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
ca gall de cresta, n m alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca quequec, n m alt. sin.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Bellardia trixago (L.) All.
nc Bartsia trixago L. sin. compl.
nc Trixago apula Steven sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

boca de dragó borda

<Botànica>

ca boca de dragó borda, n f
ca boques, n f pl alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca cresta marina, n f alt. sin.
ca erinassos, n m pl alt. sin.
ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
ca gall de cresta, n m alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca quequec, n m alt. sin.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Bellardia trixago (L.) All.
nc Bartsia trixago L. sin. compl.
nc Trixago apula Steven sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

boet

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boet, n m
es cepillo, n m
es garlopa, n m
fr rabot, n m
en plane, n

boixerola

<Botànica>

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

boixerola

<Ciències de la vida>

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>