Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "garrular" dins totes les àrees temàtiques

arç blanc arç blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
aranyoner aranyoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner, n m
  • ca  aranyó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  escanyagats, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  llagranyer, n m sin. compl.
  • ca  prunell (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pruneller, n m sin. compl.
  • ca  aranyó, n m alt. sin.
  • ca  aranyons, n m pl alt. sin.
  • ca  aranyons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços negres, n m pl alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arn de lledons, n m alt. sin.
  • ca  arn negre, n m alt. sin.
  • ca  babuller negre, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barruler, n m alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinalet, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer negre, n m alt. sin.
  • ca  llagrany (fruit), n m alt. sin.
  • ca  perera borda, n f alt. sin.
  • ca  pinyó de penyal, n m alt. sin.
  • ca  prunell, n m alt. sin.
  • ca  prunelles (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pruner bord, n m alt. sin.
  • ca  pruner fals, n m alt. sin.
  • ca  pruner salvatge, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  prunera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  prunitja, n f alt. sin.
  • ca  prunyó, n m alt. sin.
  • ca  prunyó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  prunyoner, n m alt. sin.
  • ca  prunyons de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  abranyoner, n m var. ling.
  • ca  agargoller, n m var. ling.
  • ca  agranyoner, n m var. ling.
  • ca  andrina (fruit), n f var. ling.
  • ca  andriné, n m var. ling.
  • ca  andriner, n m var. ling.
  • ca  andrino, n m var. ling.
  • ca  andrino (fruit), n m var. ling.
  • ca  aragons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  arangoner, n m var. ling.
  • ca  aranyer, n m var. ling.
  • ca  aranyorer, n m var. ling.
  • ca  areç, n m var. ling.
  • ca  arenyoner, n m var. ling.
  • ca  argargoller, n m var. ling.
  • ca  arinyoner, n m var. ling.
  • ca  arinyons, n m pl var. ling.
  • ca  arn de llerons, n m var. ling.
  • ca  auranyó, n m var. ling.
  • ca  barraler, n m var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  burrunyuler, n m var. ling.
  • ca  ciruelo bord, n m var. ling.
  • ca  endrinera, n f var. ling.
  • ca  endrino, n m var. ling.
  • ca  espinalb, n m var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargoller, n m var. ling.
  • ca  garranyoté, n m var. ling.
  • ca  garranyoter, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer negre, n m var. ling.
  • ca  granyó, n m var. ling.
  • ca  granyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  granyoner, n m var. ling.
  • ca  granyuer, n m var. ling.
  • ca  granyús (fruit), n m var. ling.
  • ca  llagraner, n m var. ling.
  • ca  llampurner, n m var. ling.
  • ca  nyanyaranyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  oronyer, n m var. ling.
  • ca  prinyó (fruit), n m var. ling.
  • ca  prinyoner, n m var. ling.
  • ca  prunitxa, n f var. ling.
  • ca  prunyell (fruit), n m var. ling.
  • ca  sarganyer, n m var. ling.
  • ca  uranyons (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  urinyons (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Prunus spinosa L.

<Botànica > rosàcies>

arreglar arreglar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  arreglar, v tr
  • es  arreglar, v tr
  • fr  retoucher, v tr
  • pt  arrumar, v tr
  • en  repair, to, v tr

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>

arrelar arrelar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrelar, v intr
  • es  enraizar
  • en  root, to

<Jardineria>

Definició
Fer arrels, una planta.
arrelar arrelar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrelar, v intr
  • es  arraigar, v intr
  • es  enraizar, v intr
  • fr  enraciner, v tr
  • en  root (to), v tr

<Enginyeria forestal>

arrelar arrelar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrelar, v intr
  • es  arraigar, v intr
  • es  enraizar, v intr
  • fr  enraciner, v intr
  • en  be rooted (to), v intr

<Enginyeria forestal>

arrufar arrufar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrufar, v tr
  • es  arrugar
  • fr  grigner
  • fr  se troisser
  • en  cockle, to
  • en  wrinkle, to
  • de  knittern
  • de  sich verzerren

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Fer rufes o arrufes a desgrat, sense precisió.
arrugar arrugar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrugar, v tr
  • es  fruncir
  • fr  grimacer
  • en  pucker, to
  • de  sich verten

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Fer arrugues, normalment forçades per poder-les cosir.