Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gasolina" dins totes les àrees temàtiques

benzina benzina

<Dret ambiental>, <Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benzina, n f
  • es  gasolina

<Dret ambiental>, <Dret públic>

Definició
Barreja d'hidrocarburs líquids, volàtils i inflamables, que s'obté a partir de la destil·lació del petroli i que serveix com a combustible per a diferents motors.

Nota

  • La benzina és una barreja de diferents hidrocarburs, els quals són líquids, volàtils i inflamables. S'obté a partir de la destil·lació del petroli en cru o brut i del tractament químic posterior, i es tracta d'un hidrocarbur utilitzat com a combustible de certs tipus de motors d'explosió.
    Inicialment, la regulació del sector dels hidrocarburs es va incloure dins la legislació del sector miner i es va regularitzar aquest sector per primera vegada a la Llei del 19 de juliol de 1944 de mines, la qual incloïa tant hidrocarburs líquids com gasosos. No obstant això, aquesta regulació va resultar ser molt reduïda i deficient. Per aquest motiu, es va voler regular millor i es va dedicar una llei específica a aquest sector, la Llei del 26 de desembre de 1958 sobre el règim jurídic de la investigació i explotació d'hidrocarburs, juntament amb un reglament.
    Aquesta primera regulació específica del sector va permetre que la Llei 22/1973 de mines posterior ja exclogués del seu text legal el sector dels hidrocarburs i, per aquest motiu, es va fer necessària una nova regulació, la Llei 21/1974 sobre investigació i explotació d'hidrocarburs, la qual regulava l'exploració, la investigació i l'explotació dels jaciments. Però aquesta regulació només era vàlida i aplicable en els casos en què l'hidrocarbur es destinava al consum nacional, a més de les reserves que garantia l'Estat espanyol, i tot això tenia com a conseqüència que només es permetia comercialitzar internacionalment amb l'excedent.
    Això va canviar amb l'entrada d'Espanya a les Comunitats Europees (ara Unió Europea), fet que va impulsar la liberalització del sector petrolier, liberalització que es va recollir en diverses regulacions estatals, com ara la Llei 45/1984, del 17 de desembre, de reordenació del sector petrolier, o el Reial decret llei 5/1985, del 12 de desembre, d'adaptació del monopoli de petrolis. Aquestes dues noves regulacions van derivar, més tard, en l'aprovació de la Llei 34/1992, del 22 de desembre, d'ordenació del sector petrolier, de l'Estat.
    Cal assenyalar que, tot i els esforços per a regular aquest sector d'una manera específica, aquesta regulació va acabar dispersa en molts textos legals que s'havien anat aprovant, cosa que en dificultava l'aplicació i la claredat. Finalment, per a evitar això, es va aprovar la Llei 34/1998, del 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs (LSH), encara vigent, i que va substituir i derogar algunes de les normes anteriors.
    A més d'agrupar tota la regulació en una sola llei, la LSH va introduir una certa liberalització del sector i pretenia limitar la intervenció dels poders públics (tant del Govern, com de l'Administració de l'Estat i les administracions de les comunitats autònomes), i també de la Comissió Nacional d'Energia, en el sector.
    Aquest intent de limitació d'intervenció té l'origen en el Reial decret, del 28 de juny de 1927, en què es va establir un monopoli estatal que gestionava el règim d'arrendament, el qual es va adjudicar a l'empresa CAMPSA, i es va establir un sistema de preus fixats per l'Estat, els quals eren regulats per aquesta empresa.
    Tanmateix, aquest monopoli va anar patint certs canvis al llarg dels anys a causa de les exigències internacionals de liberalitzar el sector petrolier, sobretot arran de l'entrada d'Espanya a les Comunitats Europees.
    Finalment, amb l'aprovació de la Llei 34/1992 es va posar punt final a aquest monopoli i es va liberalitzar el sector. Aquesta llei va ser substituïda per l'actual Llei 34/1998, ja que va caldre establir que algunes de les activitats relacionades amb el sector dels hidrocarburs es podien fer sense necessitat d'autoritzacions administratives o generals.
    Ara bé, no s'ha de pensar que aquesta liberalització del sector va suposar una supressió total del control per part de l'Estat. D'acord amb l'article 3 de la LHS, el Govern de l'Estat pot exercir diverses facultats, com per exemple: la planificació en matèria d'hidrocarburs (com disposa també l'article 149.1.13 del Codi civil espanyol); l'establiment de la regulació bàsica; la fixació de les tarifes d'últim recurs en aquells casos en què la llei ho estableixi, i la determinació dels tipus i els preus dels serveis associats als subministraments.
    Per tant, la liberalització no va significar una supressió del paper regulador dels poders de l'Estat, sinó que va comportar l'eliminació de certes autoritzacions, que amb aquesta nova llei ja no eren necessàries. Per exemple, en el cas de la benzina, aquesta llei regula, entre altres qüestions: el règim d'instal·lacions i accés a tercers (és necessària una autorització administrativa); operacions a l'engròs (en què no es requereix autorització administrativa, però està subjecta a un règim de comunicació amb el Ministeri d'Indústria i Energia), i la distribució al detall (activitat que pot ser exercida tant per persones físiques com jurídiques, ja que no cal cap títol habilitant, però sí que és necessària una autorització administrativa per a les instal·lacions).
    L'article 2 de l'esmentada llei també disposa que tenen la consideració de béns de domini públic «els jaciments d'hidrocarburs i emmagatzematge subterranis existents al territori de l'Estat, al subsòl del mar territorial i als fons marins sota la sobirania de l'Estat espanyol», però s'elimina la reserva que s'havia establert a la Llei 21/1974 d'aquests béns demanials.
    Pel que fa a les competències en matèria d'hidrocarburs, l'article 149.1.25 de la Constitució espanyola disposa que l'Estat té competència específica sobre «les bases del règim miner i energètic». En relació amb això, la mateixa LSH es divideix depenent del tipus d'activitat: d'exploració, d'investigació o d'explotació (tal com feia la Llei 21/1974).
    Segons l'article 14 de la LSH, que tracta les activitats d'exploració, estan subjectes a autorització prèvia del Ministeri d'Indústria i Energia o de l'òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent aquells casos d'afectació del territori nacional i els sol·licitants han de complir certs requisits per a obtenir aquesta autorització.
    Pel que fa a les activitats d'investigació (regulades per l'article 15 i següents de la LSH), s'ha de sol·licitar una autorització administrativa prèvia al Ministeri d'Indústria i Energia o a l'òrgan competent de la comunitat autònoma (art. 16 LSH). Aquest permís «conferirà el dret exclusiu al sol·licitant d'investigar les àrees a les quals vagin referides durant un període de sis anys», tal com disposa l'article 15.1 de la LSH, el qual es pot prorrogar de manera excepcional durant un termini de tres anys més.
    Per acabar, quant a les activitats d'explotació, regulades per l'article 24 i següents de la LSH, quan aquesta explotació es faci mitjançant l'extracció del petroli dels jaciments i suposi l'aprehensió de béns demanials, es requereix una concessió administrativa per a dur-la a terme. Aquesta concessió s'ha d'atorgar mitjançant un reial decret del Govern, amb un informe previ de la comunitat autònoma afectada, tal com disposa l'article 25 de l'esmentada llei.
    La concessió atorga als titulars el dret d'exclusió d'explotació durant un període de trenta anys amb la possibilitat de prorrogar-lo durant dos períodes més de deu anys cadascun.
    Actualment, la LSH continua vigent, però va ser modificada parcialment per la Llei 8/2015, la qual regula el sector dels hidrocarburs i determinades mesures tributàries i no tributàries en relació amb les activitats d'exploració, investigació i explotació dels hidrocarburs.
gasolina gasolina

<Productes químics>, <Gas>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  gasolina, n f
  • es  gasolina
  • fr  essence
  • en  gasolene [US]
  • en  gasoline [US]
  • en  petrol [GB]

<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria energètica > Gas>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gasolina, n f
  • es  gasolina, n f
  • fr  essence, n f
  • fr  gasoline, n f
  • en  gasoline, n
  • en  petrol, n
  • de  Benzin, n f
  • de  Fahrzeugbenzin, n f

<Enginyeria>

gasolina gasolina

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  gasolina, n f
  • es  gasolina
  • fr  essence
  • en  gasolene [US]
  • en  gasoline [US]
  • en  petrol [GB]

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició
Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s'obté per destil·lació del petroli, entre 60°C i 200°C, o bé per craqueig de les fraccions pesants, i que s'usa principalment com a carburant.
gasolina gasolina

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  gasolina, n f
  • es  gasolina
  • fr  essence
  • en  gasolene [US]
  • en  gasoline [US]
  • en  petrol [GB]

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició
Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s'obté per destil·lació del petroli, entre 60°C i 200°C, o bé per craqueig de les fraccions pesants, i que s'usa principalment com a carburant.
gasolina gasolina

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  gasolina, n f
  • ca  benzina, n f sin. compl.
  • es  gasolina
  • fr  essence
  • en  gasolene [US]
  • en  gasoline [US]
  • en  petrol [GB]

<Trànsit > Vehicle>, <Trànsit > Impacte ambiental>

Definició
Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s'obté per destil·lació del petroli, entre 60ºC i 200ºC, o bé per craqueig de les fraccions pesants, que s'utilitza com a carburant.