Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gavarra" dins totes les àrees temàtiques

àvar àvar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àvar
  • ca  daguestànic sin. compl.
  • cod  Авар мацIцI (Awar mats'ts')
  • cod  МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
  • ar  الأوارية
  • cy  Avar
  • cy  Dagestanig sin. compl.
  • de  Awarisch
  • de  Avarisch sin. compl.
  • de  Dagestanisch sin. compl.
  • en  Avar
  • en  Dagestani sin. compl.
  • es  avar
  • eu  avarera
  • eu  dagestanera sin. compl.
  • fr  avar
  • fr  daguestanien sin. compl.
  • gn  avar
  • it  avaro
  • ja  アヴァル語
  • nl  Avaars
  • nl  Dagestaans sin. compl.
  • pt  avar
  • ru  Аварский язык
  • ru  Дагестанский (устар) sin. compl.
  • tmh  tavaract
  • zh  阿瓦尔语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
abarta abarta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  al·liària, n f
  • ca  allenc, n m sin. compl.
  • ca  herba d'all, n f sin. compl.
  • ca  allera, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  alliària, n f var. ling.
  • nc  Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara et Grande
  • nc  Alliaria officinalis Andrz. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

al·liària al·liària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  al·liària, n f
  • ca  allenc, n m sin. compl.
  • ca  herba d'all, n f sin. compl.
  • ca  allera, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  alliària, n f var. ling.
  • nc  Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara et Grande
  • nc  Alliaria officinalis Andrz. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

amanida de tomàquet, tonyina i espàrrecs de Navarra amanida de tomàquet, tonyina i espàrrecs de Navarra

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de tomàquet, tonyina i espàrrecs de Navarra
  • es  ensalada de tomate, atún y espárragos de Navarra
  • fr  salade de tomate, de thon et d'asperges de Navarre
  • it  insalata di pomodoro, tonno e asparagi di Navarra
  • en  tomato, tuna and Navarra white asparagus salad
  • de  Tomatensalat mit Thunfisch und Spargel aus Navarra

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amarra amarra

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarra, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Cap o cable de fibra natural o sintètica que serveix per amarrar una nau.
amarra amarra

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarra, n f
  • ca  proís, n m sin. compl.
  • es  amarra
  • es  estacha
  • es  proís
  • es  proíz
  • fr  amarre
  • en  mooring line
  • en  mooring rope
  • en  moorings

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Qualsevol mena de cap, cadena o cable metàl·lic usats per a amarrar un vaixell, o una embarcació menor, a terra o a un altre vaixell.
amarra amarra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  amarra, n f
  • es  amarra
  • es  estacha
  • en  mooring line

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
Qualsevol mena de cap, de cadena o de cable metàl·lic usat per a subjectar un vaixell, o una embarcació menor, a terra o a un altre vaixell.
amarra amarra

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amarra, n f
  • es  amarra
  • fr  amarre
  • en  mooring

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Cos llarg, prim i flexible consistent en un cap o una cadena.

Nota

  • Una amarra s'utilitza per a amarrar una embarcació.