Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gelosia" dins totes les àrees temàtiques

celidònia celidònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  celidònia, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  herba berruguera, n f alt. sin.
  • ca  herba celidònia, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronelles, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de iode, n f alt. sin.
  • ca  herba de les orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba petogarrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  celdoni, n m var. ling.
  • ca  celdònia, n f var. ling.
  • ca  celdònies, n f pl var. ling.
  • ca  celedònia, n f var. ling.
  • ca  celedrònia, n f var. ling.
  • ca  celinodia, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  herba borruguera, n f var. ling.
  • ca  herba celoni, n f var. ling.
  • ca  herba d'aurenetes, n f var. ling.
  • ca  llet-tres, n f var. ling.
  • ca  solidònia, n f var. ling.
  • nc  Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  celidònia, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f sin. compl.
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  herba berruguera, n f alt. sin.
  • ca  herba celidònia, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronelles, n f alt. sin.
  • ca  herba d'oronetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de iode, n f alt. sin.
  • ca  herba de les orenetes, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba groga, n f alt. sin.
  • ca  herba petogarrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  celdoni, n m var. ling.
  • ca  celdònia, n f var. ling.
  • ca  celdònies, n f pl var. ling.
  • ca  celedònia, n f var. ling.
  • ca  celedrònia, n f var. ling.
  • ca  celinodia, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  herba borruguera, n f var. ling.
  • ca  herba celoni, n f var. ling.
  • ca  herba d'aurenetes, n f var. ling.
  • ca  llet-tres, n f var. ling.
  • ca  solidònia, n f var. ling.
  • nc  Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cesquera, n f
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  canyamel senill, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sesca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisquerot, n m alt. sin.
  • ca  cesca de rambla, n f var. ling.
  • ca  cesguera, n f var. ling.
  • ca  cisca de rambla, n f var. ling.
  • ca  sicsa, n f var. ling.
  • ca  xesca de rambla, n f var. ling.
  • nc  Saccharum ravennae (L.) Murray
  • nc  Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
cesquera cesquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cesquera, n f
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  canyamel senill, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sesca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisquerot, n m alt. sin.
  • ca  cesca de rambla, n f var. ling.
  • ca  cesguera, n f var. ling.
  • ca  cisca de rambla, n f var. ling.
  • ca  sicsa, n f var. ling.
  • ca  xesca de rambla, n f var. ling.
  • nc  Saccharum ravennae (L.) Murray
  • nc  Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
Chionodoxa luciliae Chionodoxa luciliae

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Chionodoxa luciliae
  • es  gloria de la nieve
  • fr  gloire des neiges
  • pt  glória da neve
  • en  glory of the snow
  • en  snow glory
  • nc  Chionodoxa luciliae

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
confitura confitura

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  confitura, n f
  • es  confitura, n f
  • fr  confiture, n f
  • pt  geleia, n f
  • en  jam, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

cresta de gall cresta de gall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  vellut, n m sin. compl.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluters, n m pl alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • nc  Celosia argentea L. var. cristata (L.) Kuntze
  • nc  Celosia cristata L. sin. compl.

<Botànica > amarantàcies>

cresta de gall cresta de gall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  vellut, n m sin. compl.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluters, n m pl alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • nc  Celosia argentea L. var. cristata (L.) Kuntze
  • nc  Celosia cristata L. sin. compl.

<Botànica > amarantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crisantem, n m
  • ca  crisantems, n m pl alt. sin.
  • ca  estrany, n m alt. sin.
  • ca  estranys, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de la jove, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  gelosa de la jove, n f alt. sin.
  • ca  ram de Tots Sants, n m alt. sin.
  • ca  rosina, n f alt. sin.
  • ca  flor de sa jove, n f var. ling.
  • ca  gelosa de sa jove, n f var. ling.
  • nc  Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
  • nc  Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
  • nc  Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
  • nc  Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

crisantem crisantem

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crisantem, n m
  • ca  crisantems, n m pl alt. sin.
  • ca  estrany, n m alt. sin.
  • ca  estranys, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de la jove, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  gelosa de la jove, n f alt. sin.
  • ca  ram de Tots Sants, n m alt. sin.
  • ca  rosina, n f alt. sin.
  • ca  flor de sa jove, n f var. ling.
  • ca  gelosa de sa jove, n f var. ling.
  • nc  Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
  • nc  Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
  • nc  Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
  • nc  Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>