Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gelosia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca celidònia, n f
- ca herba de les berrugues, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca herba berruguera, n f alt. sin.
- ca herba celidònia, n f alt. sin.
- ca herba d'orenetes, n f alt. sin.
- ca herba d'oronelles, n f alt. sin.
- ca herba d'oronetes, n f alt. sin.
- ca herba de iode, n f alt. sin.
- ca herba de les orenetes, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
- ca herba dels ulls, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba petogarrera, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca celdoni, n m var. ling.
- ca celdònia, n f var. ling.
- ca celdònies, n f pl var. ling.
- ca celedònia, n f var. ling.
- ca celedrònia, n f var. ling.
- ca celinodia, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca herba borruguera, n f var. ling.
- ca herba celoni, n f var. ling.
- ca herba d'aurenetes, n f var. ling.
- ca llet-tres, n f var. ling.
- ca solidònia, n f var. ling.
- nc Chelidonium majus L.
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca celidònia, n f
- ca herba de les berrugues, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca herba berruguera, n f alt. sin.
- ca herba celidònia, n f alt. sin.
- ca herba d'orenetes, n f alt. sin.
- ca herba d'oronelles, n f alt. sin.
- ca herba d'oronetes, n f alt. sin.
- ca herba de iode, n f alt. sin.
- ca herba de les orenetes, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
- ca herba dels ulls, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba petogarrera, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca celdoni, n m var. ling.
- ca celdònia, n f var. ling.
- ca celdònies, n f pl var. ling.
- ca celedònia, n f var. ling.
- ca celedrònia, n f var. ling.
- ca celinodia, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca herba borruguera, n f var. ling.
- ca herba celoni, n f var. ling.
- ca herba d'aurenetes, n f var. ling.
- ca llet-tres, n f var. ling.
- ca solidònia, n f var. ling.
- nc Chelidonium majus L.
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cesquera, n f
- ca canya, n f alt. sin.
- ca canyamel senill, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sesca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisquerot, n m alt. sin.
- ca cesca de rambla, n f var. ling.
- ca cesguera, n f var. ling.
- ca cisca de rambla, n f var. ling.
- ca sicsa, n f var. ling.
- ca xesca de rambla, n f var. ling.
- nc Saccharum ravennae (L.) Murray
- nc Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cesquera, n f
- ca canya, n f alt. sin.
- ca canyamel senill, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sesca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisquerot, n m alt. sin.
- ca cesca de rambla, n f var. ling.
- ca cesguera, n f var. ling.
- ca cisca de rambla, n f var. ling.
- ca sicsa, n f var. ling.
- ca xesca de rambla, n f var. ling.
- nc Saccharum ravennae (L.) Murray
- nc Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca Chionodoxa luciliae
- es gloria de la nieve
- fr gloire des neiges
- pt glória da neve
- en glory of the snow
- en snow glory
- nc Chionodoxa luciliae
<Botànica>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca confitura, n f
- es confitura, n f
- fr confiture, n f
- pt geleia, n f
- en jam, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca vellut, n m sin. compl.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca velluters, n m pl alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- nc Celosia argentea L. var. cristata (L.) Kuntze
- nc Celosia cristata L. sin. compl.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca vellut, n m sin. compl.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca velluters, n m pl alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- nc Celosia argentea L. var. cristata (L.) Kuntze
- nc Celosia cristata L. sin. compl.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crisantem, n m
- ca crisantems, n m pl alt. sin.
- ca estrany, n m alt. sin.
- ca estranys, n m pl alt. sin.
- ca flor de la jove, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca gelosa de la jove, n f alt. sin.
- ca ram de Tots Sants, n m alt. sin.
- ca rosina, n f alt. sin.
- ca flor de sa jove, n f var. ling.
- ca gelosa de sa jove, n f var. ling.
- nc Chrysanthemum ×grandiflorum Ramat.
- nc Chrysanthemum indicum L. × C. sp. sin. compl.
- nc Dendranthema ×grandiflorum (Ramat.) Kitam. sin. compl.
- nc Chrysanthemum ×morifolium Ramat. var. ling.
- nc Chrysanthemum sinense Sabine var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
