Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gelosia" dins totes les àrees temàtiques

donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella donzella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

dualisme gelasià dualisme gelasià

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dualisme gelasià, n m
  • es  dualismo gelasiano, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  favet bord, n m
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  melosa, n f alt. sin.
  • ca  mucosa, n f alt. sin.
  • ca  gorromino, n m var. ling.
  • nc  Ononis viscosa L. subsp. breviflora (DC.) Nyman
  • nc  Ononis breviflora DC. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

favet bord favet bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  favet bord, n m
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  melosa, n f alt. sin.
  • ca  mucosa, n f alt. sin.
  • ca  gorromino, n m var. ling.
  • nc  Ononis viscosa L. subsp. breviflora (DC.) Nyman
  • nc  Ononis breviflora DC. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

galactan galactan

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galactan, n m
  • ca  galactosan, n m sin. compl.
  • ca  gelosa, n f sin. compl.
  • ca  molsa del Japó, n f sin. compl.
  • ca  poligalactosa, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Polisacàrid que es troba a la paret cel·lular de les algues i per hidròlisi dona lloc a galactosa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gelasme, n m
  • es  gelasma
  • es  gelasmo
  • en  gelasmus

<Salut mental>

Definició
Rialla histèrica, espasmòdica (sardònica).

Nota

  • La denominació gelasma prové del grec gelasma 'rialla'.
gelosi gelosi

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gelosi, n f
  • es  gelosis
  • en  gelosis

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Histologia>

Definició
Denominació genèrica de les malalties atribuïdes al pas dels col·loides orgànics a gel, en les quals els teixits (especialment, el muscular) adquireixen una consistència de matèria glaçada.
GEOBIA GEOBIA

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GEOBIA, n f
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
  • ca  OBIA, n f sin. compl.
  • es  GEOBIA
  • es  análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
  • es  análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
  • es  OBIA sin. compl.
  • en  GEOBIA
  • en  geographic object based image analysis sin. compl.
  • en  OBIA sin. compl.
  • en  object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).

La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.

El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.

La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.

GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GEOBIA GEOBIA

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GEOBIA, n f
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
  • ca  OBIA, n f sin. compl.
  • es  GEOBIA
  • es  análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
  • es  análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
  • es  OBIA sin. compl.
  • en  GEOBIA
  • en  geographic object based image analysis sin. compl.
  • en  OBIA sin. compl.
  • en  object based image analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).

La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.

El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.

La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.

GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6