Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gelosia" dins totes les àrees temàtiques

llaminadura llaminadura

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llaminadura, n f
  • ca  gormanderia, n f sin. compl.
  • ca  llamí, n m sin. compl.
  • ca  llepolia, n f sin. compl.
  • es  golosina
  • fr  friandise
  • fr  gourmandise
  • en  confectionery
  • en  sweet

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

llengua de signes grega llengua de signes grega

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes grega
  • cod  Ελληνική Νοηματική Γλώσσα (Elleniké Noematiké Glossa)
  • cy  Iaith Arwyddion Groeg
  • de  Griechische Gebärdensprache
  • en  Greek Sign Language
  • es  lengua de signos griega
  • eu  greziar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes grecque
  • gl  lingua de signos grega
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha griéga
  • it  lingua dei segni greca
  • ja  ギリシア手話
  • nl  Griekse Gebarentaal
  • oc  lengua de signes grega
  • pt  língua gestual grega
  • ru  Греческий язык жестов
  • zh  希腊手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Grècia>

Definició
L'origen de la llengua de signes grega sembla que es pot trobar en les llengües de signes americana i francesa, conjuntament amb diverses llengües de signes locals, que van confluir en la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
llengua de signes xipriota llengua de signes xipriota

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes xipriota
  • cod  Κυπριακή Νοηματική Γλώσσα (Kipriaké Noematiké Glossa)
  • ar  لغة الإشارات القبرصية
  • cy  Iaith arwyddion Cyprus
  • de  Zyprische Gebärdensprache
  • en  Cypriot Sign Language
  • es  lengua de signos chipriota
  • eu  zipretar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes chypriote
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Chiprióta
  • nl  Cyprische Gebarentaal
  • pt  língua gestual cipriota
  • ru  Кипрский язык жестов
  • zh  塞浦路斯手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Xipre>

Definició
La llengua de signes xipriota és la llengua pròpia de la comunitat sorda de Xipre. Té influència de les llengües signades grega i americana.

Com a la majoria de països europeus, després del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, la tradició escolar a Xipre pel que fa als infants sords ha estat oralista, una tendència que es manté encara avui. Malgrat això, en els darrers anys s'accepta l'ús dels signes per a facilitar la comunicació amb els escolars sords.
lluerna vera lluerna vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cap dur, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  garranyeu, n m sin. compl.
  • ca  guiules, n f pl sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  juliola de cria, n f sin. compl.
  • ca  juliola menuda, n f sin. compl.
  • ca  julioles, n f pl sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna rossa, n f sin. compl.
  • ca  lluerneta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  oriola vera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  rafet de la verga negra, n m sin. compl.
  • ca  rafet de verga negra, n m sin. compl.
  • ca  senyoretes, n f pl sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  asse, n m var. ling.
  • ca  chuliola, n f var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  joriola, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  juriola de cria, n f var. ling.
  • ca  juriola menuda, n f var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • ca  luerna, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  trazeta, n f var. ling.
  • ca  uriola, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lucerna
  • nc  Trigla corax var. ling.
  • nc  Trigla lucerna var. ling.
  • nc  Trigla paeciloptera var. ling.
  • es  alfondega
  • es  bejel
  • es  escaro
  • es  gallina de mar
  • es  golondrina
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin perlon
  • fr  grondin-perlon
  • fr  hirondelle
  • fr  perlon
  • en  gurnard butterfly
  • en  sapphirine gurnard
  • en  tub gurnard
  • en  tube-fish
  • en  yellow-gurnard
  • de  Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

lluerna vera lluerna vera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cap dur, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  garranyeu, n m sin. compl.
  • ca  guiules, n f pl sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  juliola de cria, n f sin. compl.
  • ca  juliola menuda, n f sin. compl.
  • ca  julioles, n f pl sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna rossa, n f sin. compl.
  • ca  lluerneta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  oriola vera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  rafet de la verga negra, n m sin. compl.
  • ca  rafet de verga negra, n m sin. compl.
  • ca  senyoretes, n f pl sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  asse, n m var. ling.
  • ca  chuliola, n f var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  joriola, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  juriola de cria, n f var. ling.
  • ca  juriola menuda, n f var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • ca  luerna, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  trazeta, n f var. ling.
  • ca  uriola, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lucerna
  • nc  Trigla corax var. ling.
  • nc  Trigla lucerna var. ling.
  • nc  Trigla paeciloptera var. ling.
  • es  alfondega
  • es  bejel
  • es  escaro
  • es  gallina de mar
  • es  golondrina
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin perlon
  • fr  grondin-perlon
  • fr  hirondelle
  • fr  perlon
  • en  gurnard butterfly
  • en  sapphirine gurnard
  • en  tub gurnard
  • en  tube-fish
  • en  yellow-gurnard
  • de  Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

melòtia melòtia

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  melòtia, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Implantació anòmala de l'orella, desplaçada endavant, cap a la galta.
melmelada melmelada

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  melmelada, n f
  • ca  melada, n f sin. compl.
  • es  mermelada, n f
  • fr  marmelade, n f
  • pt  geleia, n f
  • en  jam, n
  • en  marmalade, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  melodia, n f
  • ca  melopea, n f sin. compl.

<Música>

Definició
Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical.
melodia melodia

<Ciències socials > Educació > Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Fonaments de l'educació musical: Vocal, auditiva i rítmica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2013. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/233/233454_TU_fonaments_educacio_musical.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  melodia, n f
  • es  melodía, n f
  • en  melody, n

<Educació musical > Fonaments>

melodia melodia

<Arts > Música > Tecnologia del so i de la música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  melodia, n f
  • es  melodía
  • en  melody

<Tecnologies del so i de la música > Música>

Definició
Successió de sons musicals que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical.