Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gerent" dins totes les àrees temàtiques

factor | factora factor | factora

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  factor | factora, n m, f
  • ca  apoderat | apoderada, n m, f sin. compl.
  • ca  gerent | gerenta, n m, f sin. compl.
  • es  factor | factora

<Dret mercantil>

Definició
Persona encarregada de dirigir, en nom propi i per compte d'una altra persona, un establiment mercantil.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • El factor és la persona auxiliar de l'empresari, però que es diferencia de la resta d'auxiliars perquè és apoderat general; la resta d'auxiliars són apoderats singulars, com ara el representant de comerç, els dependents i els fadrins. La persona factora es troba vinculada amb l'empresari per una relació de subordinació que té un caràcter generalment estable.
    La regulació jurídica de la figura del factor es troba recollida en el Codi de comerç (CCom). El concepte legal de factor pot rebre altres noms com ara el de gerent o el de director general. L'empresari pot disposar de tants factors com siguin necessaris per al bon funcionament del negoci empresarial, fins i tot, hi pot haver diversos factors derivats de l'extensió geogràfica de l'activitat empresarial per mitjà de les sucursals de l'empresa.
    Els factors substitueixen els empresaris en el tràfic jurídic i duen a terme totes les operacions necessàries que afecten l'actuació de l'empresa. Els factors han de complir tots els requisits de capacitat exigits als empresaris i que es troben recollits en la legislació mercantil (art. 4, 5, 13 i 14 CCom quant a les prohibicions i a les inhabilitacions) atès que representen els empresaris i actuen en nom seu (art. 282 CCom). En el CCom es regulen la relació interna entre els empresaris i els factors i el vessant extern d'aquesta vinculació, és a dir, el poder de representació dels factors respecte a terceres persones (art. 283 al 302 CCom).
    La jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina mercantilista consideren que els factors tenen els poders necessaris per a desenvolupar les funcions que normalment corresponen al lloc de treball on han estat ubicats. La definició del poder atorgat a favor del factor pretén protegir les terceres persones que, de bona fe, realitzin negocis jurídics amb l'empresari. Es considera que l'actuació del factor ha de ser notòria respecte de l'empresari en les funcions que desenvolupa per a donar una garantia envers terceres persones que contracten amb els factors (art. 286 CCom). Els factors notoris són els apoderats generals que actuen en nom i en representació dels empresaris sense que llur poder per a desenvolupar l'activitat es trobi inscrit en el Registre Mercantil.
    L'àmbit de la representació del factor envers els empresaris es determina en un poder de representació. El poder és un poder general atorgat perquè el factor pugui executar totes les funcions corresponents a l'exercici de l'activitat empresarial del poderdant. Els límits al poder de representació s'han de recollir en el mateix poder si és un poder exprés, i les limitacions no han de ser gaire extenses perquè no anul·lin les funcions del factor.
    Atenent les disposicions del CCom i del Reglament del Registre Mercantil (RRM), els poders generals atorgats pels empresaris han de ser atorgats en un document públic que s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil (art. 18 CCom). Els empresaris individuals tenen la facultat d'inscripció en el Registre Mercantil (inscripció potestativa); tanmateix, si els empresaris no s'hi troben inscrits, els poders generals que atorguin tampoc no s'hi podran inscriure. Els empresaris socials tenen l'obligació d'inscriure's en el Registre Mercantil, que en alguns casos és constitutiva de llur personalitat jurídica i, en conseqüència, la inscripció de llurs apoderats generals en el Registre Mercantil també és obligatòria (art. 94.5 RRM).
    La representació dels factors respecte als empresaris es duu a terme de la manera següent: a) els factors han d'actuar en nom dels empresaris o amb llur poder i en tots els actes que executin i en tots els contractes que subscriguin ho han de fer constar expressament (art. 284 RRM); b) els factors es troben autoritzats a exercitar tots els actes que fan referència al funcionament del negoci; c) els empresaris han de respondre de les sancions per infraccions fiscals o administratives que es puguin derivar de l'actuació dels factors; si s'ha actuat amb culpa dels factors, els empresaris es poden dirigir contra seu per a repetir les despeses que ha ocasionat llur actuació (art. 289 CCom), i d) els factors no han de respondre dels actes i dels contractes realitzats en nom i representació dels empresaris, que són els responsables dels actes dels factors realitzats en nom i representació dels empresaris davant de terceres persones (art. 285 CCom). Com a excepció a aquesta exempció de responsabilitat, els factors han de respondre quan hi ha confusió de patrimonis amb els de llur principal (art. 285 CCom), quan no hi ha notorietat de relació amb els empresaris (art. 284 CCom), quan en llurs actes s'excedeixi del gir o del tràfic jurídic i actuï en nom propi o actuant en nom dels empresaris s'excedeixin de llurs poders, en aquest darrer cas la tercera persona afectada es pot dirigir indistintament contra els empresaris o contra els factors (art. 287 CCom); o quan els factors desenvolupen actes amb negligència o amb infracció de les ordres que han rebut dels empresaris han de respondre davant d'aquests (art. 297 CCom).
    Dels deures dels factors envers els empresaris se'n pot destacar la prohibició de competència amb els empresaris. La prohibició es reflecteix en el deure de fidelitat respecte de la persona mandant i en el cas que l'incompleixi, els beneficis que els factors obtinguin arran de llur actuació són per als empresaris i les pèrdues són a càrrec dels factors (288 CCom).
    El CCom regula l'extinció de la relació entre els empresaris i els factors, des d'un punt de vista intern, entre empresaris i factors, i des d'un punt de vista extern referent als efectes de la revocació del poder atorgat als factors.
    Quant a les causes de l'extinció de la relació entre els factors i els empresaris, l'article 300 del CCom determina com a causes de comiat dels apoderats per part dels principals, encara que hagi transcorregut el termini de l'encàrrec: a) el frau o l'abús de confiança en les gestions encarregades; b) dur a terme una negociació de comerç per compte propi, sense coneixement exprés ni autorització del principal, i c) faltar al respecte als empresaris o a les persones de llurs família o dependents. L'article 301 del CCom recull com a causes de comiat dels dependents respecte de llurs principals: a) la manca de pagament, en els terminis fixats, del sou o els estipendis convinguts; b) la manca de compliment de qualsevol de la resta de condicions pactades en benefici dels factors, i c) els maltractaments o les ofenses per part del principal. L'article 302 del CCom determina que en els casos en què l'encàrrec no té un temps determinat fixat per a executar-se, es pot donar per finalitzat quan qualsevol de les parts ho denuncia, i ha d'avisar l'altra part en el termini d'un mes. Els factors tenen dret, en aquest cas, al sou que li correspon aquell mes.
    Pel que fa als efectes de la revocació del poder atorgat a favor dels factors: a) els poders poden ser revocats en qualsevol moment. Fins aleshores, els poders es consideren subsistents, malgrat la mort de l'empresari individual, que no és causa d'extinció del poder atorgat (art. 290 CCom), i b) la revocació dels poders dels factors té efecte des del moment que se'ls notifica la revocació; en canvi, davant de terceres persones, des que s'inscriu la revocació en el Registre Mercantil; en el cas dels factors notoris, la revocació té efecte des que se'n fa difusió per mitjà d'anuncis o de circulars (art. 291 CCom).
    El Reial decret 1382/1985, de l'1 d'agost, relatiu al règim especial de treballadors d'alta direcció, regula la relació jurídica dels empresaris respecte dels factors i la qualifica de relació laboral especial.
    El Reial decret 1382/1985 recull les causes d'extinció de la relació entre gerents i empresaris. Un cop extingit el contracte laboral especial entre gerents i empresaris es considera il·lícit el pacte de no-concurrència excepte si el contracte té una duració inferior a dos anys, si l'empresari té un interès efectiu industrial o comercial i si satisfà el gerent una compensació econòmica adequada.
    El Reial decret 1382/1985, que regula les relacions entre els empresaris i els alts directius determina que els gerents no es poden trobar vinculats laboralment amb altres empresaris si no és que hi ha una autorització singular dels empresaris o un pacte escrit en sentit contrari.
gerent | gerenta gerent | gerenta

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente
  • fr  gérant
  • en  manager

<Auditoria i comptabilitat > Professionals>

gerent | gerenta gerent | gerenta

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente
  • en  manager

<Economia i empresa>

Definició
Directiu encarregat de la gestió d'una empresa.
gerent | gerenta gerent | gerenta

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente
  • fr  gérant
  • en  manager

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Definició
Persona que s'encarrega de la gestió d'una empresa o una organització.

Nota

  • En algunes empreses, el gerent exerceix funcions coincidents amb les del director.
gerent | gerenta gerent | gerenta

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente

<Serveis socials > Organització>

Definició
Persona que s'ocupa de la planificació, l'organització, la direcció i el control dels afers econòmics d'una organització.
gerent | gerenta gerent | gerenta

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente | gerente, gerenta, n m, f

<Dret mercantil>

gerent | gerenta gerent | gerenta

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  gerent | gerenta, n m, f
  • es  gerente | gerenta, n m, f
  • en  general manager, n

<Gestió universitària > Òrgans de govern / Governing bodies>

gerent adjunt | gerenta adjunta gerent adjunt | gerenta adjunta

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  gerent adjunt | gerenta adjunta, n m, f
  • es  gerente adjunto | gerenta adjunta, n m, f
  • en  assistant general manager, n

<Gestió universitària > Òrgans de govern / Governing bodies>