Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gigre" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre? 0 CRITERI aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?
  • es  (0. aflorament) blanqueamiento, n m
  • es  (0. aflorament) blanquecimiento, n m
  • es  (0. aflorament) eflorescencia, n f
  • es  (aflorament de greix) eflorescencia de grasa, n f
  • es  (aflorament de sucre) eflorescencia de azúcar, n m
  • fr  (0. aflorament) blanchiment, n m
  • fr  (aflorament de greix) blanchiment gras, n m
  • fr  (aflorament de greix) givre de gras, n m
  • fr  (aflorament de greix) pruine du corps gras, n f
  • fr  (aflorament de sucre) blanchiment cristallin, n m
  • fr  (aflorament de sucre) blanchiment sucré, n m
  • en  (0. aflorament) bloom, n
  • en  (0. aflorament) blooming, n
  • en  (0. aflorament) chocolate bloom, n
  • en  (0. aflorament) chocolate blooming, n
  • en  (aflorament de greix) bloom, n
  • en  (aflorament de greix) fat bloom, n
  • en  (aflorament de sucre) sugar bloom, n

<Indústria. Energia > Indústria alimentària>

Definició
Tant aflorament i flor, com aflorament de greix i flor de greix, com aflorament de sucre i flor de sucre (noms masculins quan la base és aflorament i femenins quan és flor) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- L'aflorament és una alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix per fluctuacions en la temperatura o la humitat.
. El sinònim complementari flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que es forma com a conseqüència de l'alteració soferta.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento i eflorescencia; el francès, blanchiment, i els anglesos, bloom, blooming, chocolate bloom i chocolate blooming.

En canvi, aflorament de greix (o flor de greix) i aflorament de sucre (o flor de sucre) designen tipus específics d'afloraments, segons la substància que forma la capa blanquinosa superficial:

- L'aflorament de greix és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau; la mantega es recristal·litza després d'haver-se fos i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa de la fluctuació de la temperatura o bé d'un temps d'emmagatzematge massa llarg.
. El sinònim complementari flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que es forma a la superfície.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento graso, blanquecimiento graso i eflorescencia de grasa; els francesos, blanchiment gras, givre de gras i pruine du corps gras, i els anglesos, bloom, fat bloom i fat blooming.

- L'aflorament de sucre és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització del sucre, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós; el sucre es recristal·litza després d'haver-se dissolt i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa d'un excés d'humitat.
. El sinònim complementari flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que es forma a la superfície.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento de azúcar, blanqueamiento por azúcar i eflorescencia de azúcar; els francesos, blanchiment cristallin i blanchiment sucré, i els anglesos, sugar bloom i sugar blooming.

Nota

0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
ànec amb salsa agredolça ànec amb salsa agredolça

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec amb salsa agredolça
  • es  pato con salsa agridulce
  • fr  canard à la sauce aigre-douce
  • it  anatra alla salsa agrodolce
  • en  duck with bittersweet sauce
  • de  Ente mit süßsaurer Sauce

<Plats a la carta. Carn>

acer agre acer agre

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer agre, n m
  • es  acero agrio
  • fr  acier aigre
  • en  brittle steel

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

aflorament de greix aflorament de greix

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aflorament de greix, n m
  • ca  flor de greix, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento graso, n m
  • es  blanquecimiento graso, n m
  • es  eflorescencia de grasa, n f
  • fr  blanchiment gras, n m
  • fr  givre de gras, n m
  • fr  pruine du corps gras, n f
  • it  efflorescenza del grasso, n f
  • en  bloom, n
  • en  fat bloom, n
  • en  fat blooming, n
  • de  Fettreif, n m

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Nota

  • La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
agre agre

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  agre, n m
  • es  agrio
  • fr  aigre
  • en  sour

<Endocrinologia i nutrició>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>

Definició
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d'una alteració per microorganismes, principalment lactobacils. El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final.
amanida amb encenalls de foie-gras, bolets confitats i vinagreta agredolça de codonyat amanida amb encenalls de foie-gras, bolets confitats i vinagreta agredolça de codonyat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida amb encenalls de foie-gras, bolets confitats i vinagreta agredolça de codonyat
  • es  ensalada con virutas de foie gras, setas confitadas y vinagreta agridulce de dulce de membrillo
  • fr  salade aux copeaux de foie gras, aux champignons confits et à la vinaigrette aigre-douce de cotignac
  • it  insalata con scaglie di foie gras, funghi confit e vinaigrette agrodolce alla cotognata
  • en  salad with foie gras shavings, pickled mushrooms and quince preserve bittersweet vinaigrette
  • de  Salat mit Foie-Gras-Streifen, eingelegten Pilzen und süßsaurer Quittenkäsevinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de peus de porc cruixents amb salsa agredolça amanida de peus de porc cruixents amb salsa agredolça

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de peus de porc cruixents amb salsa agredolça
  • es  ensalada de manitas de cerdo crujientes con salsa agridulce
  • fr  salade de pieds de porc croustillants à la sauce aigre-douce
  • it  insalata di piedi di maiale croccanti con salsa agrodolce
  • en  crunchy pig's trotters salad with bittersweet sauce
  • de  Salat mit knusprigen Schweinsfüßen und süßsaurer Sauce

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

aranya vespa aranya vespa

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aranya vespa, n f
  • es  araña avispa
  • es  araña cestera
  • es  araña tigre
  • fr  argiope fasciée
  • fr  argiope frelon
  • fr  argiope rayée
  • fr  épeire fasciée
  • en  orb-weaving spider
  • en  wasp spider
  • de  Wespenspinne
  • nc  Argiope bruennichi

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Nota

  • Aranya de l'ordre dels araneids.