Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gospel" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gòspel, n m
  • es  góspel
  • en  gospel

<Música>

Definició
Estil musical propi de les comunitats negres dels Estats Units, inspirat en himnes religiosos i amb una melodia i un ritme similars al blues i al jazz.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  gòspel, n m
  • es  gospel, n m
  • es  góspel, n m
  • fr  gospel, n m
  • en  gospel, n

<Música>

Definició
Estil musical d'origen religiós originat al començament del segle XX als Estats Units entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.

Nota

  • 1. El gòspel deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme gòspel:

    El Consell Supervisor opta en aquest cas per l'adaptació del substantiu a l'ortografia catalana, tenint en compte, sobretot, que és una adaptació simple, que fa variar molt poc la denominació de partida i permet identificar el concepte sense problema.

    D'altra banda, davant la vacil·lació entre l'accentuació góspel (tancada) i gòspel (oberta), el Consell Supervisor opta finalment per l'accent obert, que, en els dialectes que fan reducció vocàlica, facilita la pronúncia de la e àtona com a neutra, tal com, per defecte, recomana la normativa. Cal tenir present que les vocals e i o tòniques anteriors a una vocal final es pronuncien majoritàriament obertes en aquests dialectes: c[ò]ct[«]l, [è]ur[u], Cr[è]t[«], Rh[ò]d[«]s.

    Formalment, gòspel segueix l'analogia d'altres manlleus adaptats com ara còctel o òfset (però s'allunya, per exemple, de córner).

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
gòspel gòspel

<Arts > Música > Estils musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/204/>

  • ca  gòspel, n m
  • es  gospel, n m
  • es  góspel, n m
  • fr  gospel, n m
  • en  gospel, n

<Estils musicals>

Definició
Estil musical d'origen religiós originat al començament del segle XX als Estats Units entre la població afroamericana, que es caracteritza per polifonies i síncopes.

Nota

  • El gòspel deriva dels himnes evangèlics del ressorgiment protestant del segle XIX.