Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "graci��s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica interjecció 0 CRITERI Categoria lèxica interjecció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica interjecció
  • ca  gràcies (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor admiratiu: escac al rei! (EXEMPLE), interj
  • ca  Interjecció amb valor interrogatiu: preparats? (EXEMPLE), interj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'una interjecció està compost únicament per la marca interj ('interjecció').
Ex.: gràcies interj GRANS MAGATZEMS

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Sintàcticament no pot funcionar a l'interior d'una oració més àmplia (excepte en el cas d'un ús metalingüístic)
(3) Semànticament equival a una oració completa.

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi interj no té mai informació afegida.

Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: va de bo! interj PILOTA VALENCIANA

En la denominació, es recomana indicar amb el signe corresponent en quins casos la interjecció s'utilitza amb valor d'exclamació o de pregunta; en la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial «Expressió amb què...».
Ex. 1: escac al rei! interj ESCACS Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.
Ex. 2: preparats? interj Expressió amb què l'starter indica a les tripulacions que es preparin per a la sortida.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu: (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
agulla prima agulla prima

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla prima, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • es  aguja
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • en  garfish
  • nc  Belone belone gracilis

<Peixos>

amarant gràcil amarant gràcil

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amarant gràcil, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet verd, n m alt. sin.
  • ca  moc de tito, n m alt. sin.
  • nc  Amaranthus viridis L.
  • nc  Amaranthus gracilis Desf. ex Poir. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

areng gràcil areng gràcil

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  areng gràcil, n m
  • es  arenquillo de banda
  • fr  hareng gracile
  • en  silver sprat
  • en  silver-stripe round herring
  • en  slender sprat
  • nc  Spratelloides gracilis

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels clupeids.
bulbul verdós gràcil bulbul verdós gràcil

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul verdós gràcil, n m
  • es  bulbul grácil
  • fr  bulbul gracile
  • en  grey greenbul
  • en  little grey greenbul
  • de  Zwergbülbül
  • nc  Eurillas gracilis
  • nc  Andropadus gracilis alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex agut, n m
  • ca  càrex gràcil, n m alt. sin.
  • nc  Carex acuta L.
  • nc  Carex gracilis Curtis var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dèutzia, n f
  • nc  Deutzia gracilis Siebold et Zucc.

<Botànica > hidrangeàcies>

fascicle de Goll fascicle de Goll

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  fascicle de Goll, n m
  • ca  columna de Goll, n f sin. compl.
  • ca  cordó de Goll, n m sin. compl.
  • ca  fascicle prim, n m sin. compl.
  • la  funiculus gracilis

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Feix de fibres sensitives que s'estenen per la part més interna dels cordons posteriors de la medul·la espinal, per dintre del fascicle de Burdach.
fascicle gràcil fascicle gràcil

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  fascicle gràcil, n m
  • ca  fascicle de Goll, n m sin. compl.
  • es  fascículo de Goll
  • es  fascículo grácil
  • en  gracilis fasciculus
  • en  tract of Goll

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Fascicle format per fibres aferents procedents de les arrels medul·lars toràciques inferiors, lumbars i sacres, que se situa a la part més interna dels cordons posteriors de la medul·la espinal, per dins del fascicle cuneïforme, i que porta informació tàctil discriminativa i propioceptiva ipsolateral.

Nota

  • El conjunt del fascicle gràcil i el fascicle cuneïforme forma el sistema dels cordons dorsals.