Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grandi��s" dins totes les àrees temàtiques
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca àlgebra de magnituds, n f
- es álgebra de magnitudes
- fr algèbre des grandeurs
- pt álgebra das grandezas
- en quantity calculus
- cod 1.21
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Nota
- En l'àlgebra de magnituds, les equacions entre magnituds es prefereixen a les equacions entre valors numèrics perquè les primeres, contràriament a les segones, són independents de l'elecció de les unitats de mesura (vegeu l'apartat 2.2.2 de la Norma ISO 31-0:1992).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca àlgebra de magnituds, n f
- es álgebra de magnitudes
- fr algèbre des grandeurs
- pt álgebra das grandezas
- en quantity calculus
- cod 1.21
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Nota
- En l'àlgebra de magnituds, les equacions entre magnituds es prefereixen a les equacions entre valors numèrics perquè les primeres, contràriament a les segones, són independents de l'elecció de les unitats de mesura (vegeu l'apartat 2.2.2 de la Norma ISO 31-0:1992).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranger gran, n m
- ca aranger gros, n m sin. compl.
- ca aranja gran (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja grossa (fruit), n f sin. compl.
- ca pomelo, n m sin. compl.
- ca pomelo (fruit), n m sin. compl.
- ca pampelmusa, n f var. ling.
- nc Citrus maxima (Burm.) Merr.
- nc Citrus decumana L. nom. illeg. var. ling.
- nc Citrus grandis Osbeck var. ling.
<Botànica > rutàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre de l'Ascensió, n m
- ca begònia, n f alt. sin.
- nc Begonia grandis Dryand. subsp. evansiana (Andrews) Irmsch.
- nc Begonia evansiana Andrews sin. compl.
<Botànica > begoniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avet gegant americà, n m
- ca avet de Vancouver, n m sin. compl.
- ca avet americà, n m alt. sin.
- nc Abies grandis (D. Don) Lindl.
<Botànica > pinàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cuereta del Japó, n f
- es lavandera japonesa
- fr bergeronnette du Japon
- en Japanese pied wagtail
- en Japanese wagtail
- de Japanstelze
- nc Motacilla grandis
<36.122 Ocells > Passeriformes > Motacíl·lids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca dansaire gris septentrional, n m
- es pepitero grisáceo norteño
- fr saltator du Mexique
- en Northern grey saltator
- de Grausaltator
- nc Saltator grandis
- nc Saltator coerulescens grandis alt. sin.
<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca deliri de grandesa, n m
- ca deliri expansiu, n m
- es delirio de grandeza, n m
- es delirio expansivo, n m
- fr délire de grandeur, n m
- fr délire expansif, n m
- en delusion of grandeur, n
- en expansive delusion, n
- en grandiose delusion, n
- de expansiver Wahn, n m
- de Größenwahn, n m
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca dragó gros de la jungla, n m
- en giant forest dragon
- en great anglehead dragon
- nc Gonocephalus grandis
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Nota
- Rèptil de la família dels agàmids.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca equació entre magnituds, n f
- es ecuación entre magnitudes
- fr équation aux grandeurs
- pt equação das grandezas
- en quantity equation
- cod 1.22
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: Q1 = ζ Q2 Q3 on Q1, Q2 i Q3 representen diferents magnituds i on ζ és un factor numèric.
Exemple 2: T = (1/2) mυ2, on T és l'energia cinètica i υ la velocitat d'una partícula especificada de massa m.
Exemple 3: n = It/F on n és la quantitat de substància d'un component univalent, I és el corrent elèctric, t és la durada de l'electròlisi i F és la constant de Faraday.
