Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gran�s" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acantoma de cèl·lules grans, n m
- es acantoma de células grandes, n m
- fr acanthome de cellules grandes, n m
- en large-cell acanthoma, n
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
Definició
Nota
-
L'acantoma de cèl·lules grans es localitza a la cara, els avantbraços o la porció inferior de les cames.
Es caracteritza histològicament per la presència de queratinòcits grans, uniformes i amb nuclis grans. El diagnòstic diferencial amb la queratosi actínica és histopatològic.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
Nota
- L'acolliment de persones grans es regula mitjançant un contracte civil que s'anomena pacte d'acolliment.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, n f
- ca AGAUR, n f sigla
- es Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, n f
- es AGAUR, n f sigla
- en Agency for Management of University and Research Grants, n
- en AGAUR, n sigla
<Gestió universitària > Recerca / Research>
<Vinificació. Enologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agràs, n m
- es agraz
- fr verjus
- en sour grapes
<Vinificació. Enologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram, n m
- ca agram prim, n m alt. sin.
- ca agropir, n m alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca gram, n m alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram prim, n m alt. sin.
- ca gramenet, n m alt. sin.
- ca graner, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca mollatxa, n f var. ling.
- ca xarpolla, n f var. ling.
- nc Elymus repens (L.) Gould
- nc Triticum repens L. sin. compl.
- nc Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram, n m
- ca agram prim, n m alt. sin.
- ca agropir, n m alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca gram, n m alt. sin.
- ca gram blanc, n m alt. sin.
- ca gram prim, n m alt. sin.
- ca gramenet, n m alt. sin.
- ca graner, n m alt. sin.
- ca serpolla, n f alt. sin.
- ca mollatxa, n f var. ling.
- ca xarpolla, n f var. ling.
- nc Elymus repens (L.) Gould
- nc Triticum repens L. sin. compl.
- nc Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca aladern menut, n m alt. sin.
- ca arç blanc, n m alt. sin.
- ca arç rupícola, n m alt. sin.
- ca espina cervina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca granís, n m alt. sin.
- ca llampúdol fètid, n m alt. sin.
- ca traucaperols, n m alt. sin.
- ca trabucaperols, n m var. ling.
- nc Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
- nc Rhamnus infectoria L. var. ling.
<Botànica > ramnàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca aladern menut, n m alt. sin.
- ca arç blanc, n m alt. sin.
- ca arç rupícola, n m alt. sin.
- ca espina cervina de fulla petita, n f alt. sin.
- ca granís, n m alt. sin.
- ca llampúdol fètid, n m alt. sin.
- ca traucaperols, n m alt. sin.
- ca trabucaperols, n m var. ling.
- nc Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
- nc Rhamnus infectoria L. var. ling.
<Botànica > ramnàcies>
