Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "graponeria" dins totes les àrees temàtiques

canviar servei de novetats canviar servei de novetats

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  canviar servei de novetats, v intr
  • es  modificar [MX], v intr
  • es  pedir una novedad para reponerla [ES], v intr
  • fr  prénoter, v intr
  • it  modificare l'ordine, v intr

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Modificar puntualment una comanda per a servei de novetats, de manera que es lliurin unes quantitats diferents de les previstes a les caselles d'un formulari de servei de novetats.
corc del blat corc del blat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corc del blat, n m
  • ca  corc dels cereals, n m sin. compl.
  • ca  corc dels grans, n m sin. compl.
  • ca  fraró, n m sin. compl.
  • ca  fraró de bec, n m sin. compl.
  • ca  gramenera, n f sin. compl.
  • ca  morrut del blat, n m sin. compl.
  • ca  morrut dels grans, n m sin. compl.
  • ca  papalló dels cereals, n m sin. compl.
  • es  gorgojo del trigo
  • fr  charançon du blé
  • en  granary weevil

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Coleòpter curculiònid, Sitophilus (Calandra) granarius, que ataca el blat emmagatzemat.
corretja corretja

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  corretja, n f
  • es  correa
  • es  dragonera
  • fr  dragonne
  • fr  lanière de bâton
  • en  pole strap
  • en  wrist strap

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definició
Baga estreta de material flexible i resistent subjectada a l'extrem superior del bastó d'esquí, que encercla la mà a fi de no perdre'l en cas de caiguda.
corretja corretja

<17 Esports d'hivern > 01 Esquí>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  corretja, n f
  • es  correa, n f
  • es  dragonera, n f
  • fr  dragonne, n f
  • fr  lanière de bâton, n f
  • en  pole strap, n
  • en  wrist strap, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí>

Definició
Baga estreta de material flexible i resistent subjectada a l'extrem superior d'un bastó d'esquí que serveix per a introduir-hi la mà, amb l'objectiu de no perdre'l en cas de caiguda i de facilitar la transmissió de la força durant la impulsió en esquí de fons i esquí de muntanya.
corretja corretja

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  corretja, n f
  • es  correa, n f
  • es  dragonera, n f
  • fr  dragonne, n f
  • fr  lanière de bâton, n f
  • en  pole strap, n
  • en  wrist strap, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definició
Baga estreta de material flexible i resistent subjectada a l'extrem superior d'un bastó d'esquí que serveix per a introduir-hi la mà, amb l'objectiu de no perdre'l en cas de caiguda i de facilitar la transmissió de la força durant la impulsió en esquí de fons i esquí de muntanya.
dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

dragonera dragonera

<27 Altres esports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  dragonera, n f
  • ca  corretja, n f sin. compl.
  • es  dragonera, n f
  • fr  dragonne enveloppante, n f
  • fr  gantelet, n m
  • it  dragona, n f
  • it  guantino, n m
  • en  strap, n
  • en  wrist-strap, n

<Esport > 27 Altres esports>

Definició
Element de subjecció d'un bastó de marxa nòrdica, inserit a l'empunyadura i sovint en forma de guant sense dits o també de cinta, que serveix per a transmetre-hi la força durant l'impuls i mantenir-lo controlat durat la recuperació.

Nota

  • 1. És freqüent que dragonera designi l'element de subjecció en forma de guant (la més habitual en marxa nòrdica), i corretja, l'element en forma de cinta; tot i això, també es pot donar un sentit general a corretja.

    D'una manera similar, en francès se sol fer servir gantelet o dragonne enveloppante per a la forma de guant i dragonne à sangle per a la forma de cinta, tot i que també es pot fer servir dragonne per a totes dues.
  • 2. Les formes dragonera del català i el castellà, dragonne del francès i dragona de l'italià se solen relacionar amb els dragons, soldats de cavalleria d'origen francès que portaven sabre i carrabina i lluitaven a cavall o a peu, per la cinta amb què mantenien l'empunyadura del sabre fixada a la mà (anomenada dragona).
escorça saponària escorça saponària

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  escorça saponària, n f

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Escorça de quil·laia.
estragó estragó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estragó, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  badiana, n f alt. sin.
  • ca  dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  estragon, n m var. ling.
  • nc  Artemisia dracunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>