Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "graponeria" dins totes les àrees temàtiques

gramponeig lateral gramponeig lateral

<17 Esports d'hivern>, <18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gramponeig lateral, n m
  • es  cramponeo lateral
  • fr  cramponnage latéral
  • en  French cramponing
  • en  side ways cramponing

<Esport > 17 Esports d'hivern>, <Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Gramponeig en què es clava la part lateral dels grampons, amb la planta del peu paral·lela al pendent.
gramponeig lateral gramponeig lateral

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  gramponeig lateral, n m
  • es  cramponeo lateral
  • fr  cramponnage latéral
  • en  French cramponing
  • en  side ways cramponing

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Gramponeig en què es claven les punxes laterals dels grampons, tot mantenint la planta del peu paral·lela al pendent.

Nota

  • Actualment s'utilitza més el gramponeig frontal.
gramponeig mixt gramponeig mixt

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gramponeig mixt, n m
  • es  cramponeo mixto
  • fr  cramponnage mixte
  • en  American cramponing

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Gramponeig frontal i lateral combinats de forma alternativa.
gramponeig mixt gramponeig mixt

<17 Esports d'hivern>, <18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gramponeig mixt, n m
  • es  cramponeo mixto
  • fr  cramponnage mixte
  • en  American cramponing

<Esport > 17 Esports d'hivern>, <Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Gramponeig en què es combinen alternadament el gramponeig frontal i el gramponeig lateral.
gramponeig mixt gramponeig mixt

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  gramponeig mixt, n m
  • es  cramponeo mixto
  • fr  cramponnage mixte
  • en  American cramponing

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Gramponeig frontal i lateral combinats de forma alternativa.
herba sabonera herba sabonera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba sabonera, n f
  • ca  herba de bugada, n f sin. compl.
  • ca  sabó de gitana, n m sin. compl.
  • ca  sabonera, n f sin. compl.
  • ca  saponària, n f sin. compl.
  • ca  flor de sabó, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba del sabó, n f alt. sin.
  • ca  herba ensabonera, n f alt. sin.
  • ca  sabó de gitano, n m alt. sin.
  • ca  sabonària, n f alt. sin.
  • ca  saboner, n m alt. sin.
  • ca  sabonera comuna, n f alt. sin.
  • ca  saboneta, n f alt. sin.
  • ca  saponària major, n f alt. sin.
  • ca  sabonia, n f var. ling.
  • nc  Saponaria officinalis L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba sabonera herba sabonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba sabonera, n f
  • ca  herba de bugada, n f sin. compl.
  • ca  sabó de gitana, n m sin. compl.
  • ca  sabonera, n f sin. compl.
  • ca  saponària, n f sin. compl.
  • ca  flor de sabó, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba del sabó, n f alt. sin.
  • ca  herba ensabonera, n f alt. sin.
  • ca  sabó de gitano, n m alt. sin.
  • ca  sabonària, n f alt. sin.
  • ca  saboner, n m alt. sin.
  • ca  sabonera comuna, n f alt. sin.
  • ca  saboneta, n f alt. sin.
  • ca  saponària major, n f alt. sin.
  • ca  sabonia, n f var. ling.
  • nc  Saponaria officinalis L.

<Botànica > cariofil·làcies>

joc joc

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  joc, n m
  • es  cañonería
  • fr  tuyauterie
  • en  pipework

<Música > Instruments musicals>

Definició
Conjunt de tubs o de llengüetes d'un aeròfon de teclat amb una mateixa sonoritat.
lliri groc lliri groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>