Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gratar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acatar, v tr
  • es  acatar

<Dret públic>

Definició
Manifestar respecte i submissió {envers algú o alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els aspirants a la plaça de policia han de prometre acatar la Constitució.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  agram prim, n m alt. sin.
  • ca  agropir, n m alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram, n m alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram prim, n m alt. sin.
  • ca  gramenet, n m alt. sin.
  • ca  graner, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  mollatxa, n f var. ling.
  • ca  xarpolla, n f var. ling.
  • nc  Elymus repens (L.) Gould
  • nc  Triticum repens L. sin. compl.
  • nc  Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  agram prim, n m alt. sin.
  • ca  agropir, n m alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram, n m alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram prim, n m alt. sin.
  • ca  gramenet, n m alt. sin.
  • ca  graner, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  mollatxa, n f var. ling.
  • ca  xarpolla, n f var. ling.
  • nc  Elymus repens (L.) Gould
  • nc  Triticum repens L. sin. compl.
  • nc  Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
agranar agranar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agranar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Nodrir un animal amb gra.
agranar agranar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agranar, v tr

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Nodrir un animal amb gra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujar, v tr
  • ca  greujar, v tr sin. compl.
  • es  agravar

<Dret penal>

Definició
Fer més greu {un mal, una falta o un delicte}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les declaracions dels testimonis han agreujat el delicte comès per l'acusat.
anàlisi per intenció de tractar anàlisi per intenció de tractar

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anàlisi per intenció de tractar, n f
  • ca  anàlisi ITT, n f sin. compl.
  • es  análisis IDT
  • es  análisis ITT
  • es  análisis por intención de tratar
  • fr  analyse ITT
  • fr  analyse par intention de traiter
  • fr  analyse selon l'intention de traiter
  • it  analisi ITT
  • it  analisi per intenzione a trattare
  • it  analisi secondo l'intenzione a trattare
  • en  intent-to-treat analysis
  • en  intention-to-treat analysis
  • en  ITT analysis

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Anàlisi dels resultats d'un assaig clínic en què es tenen en compte tots els participants als quals s'ha assignat inicialment la intervenció de manera aleatòria, independentment que l'hagin completada.

Nota

  • L'anàlisi per intenció de tractar permet preservar els avantatges de l'aleatorització.
  • A la forma anàlisi ITT, la sigla ITT correspon a l'anglès intention-to-treat.
anàlisi per intenció de tractar anàlisi per intenció de tractar

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  anàlisi per intenció de tractar, n f
  • ca  anàlisi ITT, n f sin. compl.
  • es  análisis IDT
  • es  análisis ITT
  • es  análisis por intención de tratar
  • en  intent-to-treat analysis
  • en  intention-to-treat analysis
  • en  ITT analysis

<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>

Definició
Anàlisi dels resultats d'un assaig clínic en què s'inclouen tots els individus en el grup de la intervenció assignada inicialment, independentment del fet que hagin rebut o completat la intervenció o de qualsevol altra consideració.

Nota

  • 1. L'anàlisi per intenció de tractar permet evitar el biaix que es pot produir en excloure certs individus de l'anàlisi.

    2. En la denominació anàlisi ITT, la sigla ITT correspon a intention-to-treat ('intenció de tractar').
anàlisi per intenció de tractar anàlisi per intenció de tractar

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anàlisi per intenció de tractar, n f
  • ca  anàlisi ITT, n f sin. compl.
  • es  análisis IDT, n m
  • es  análisis ITT, n m
  • es  análisis por intención de tratar, n m
  • fr  analyse par intention de traiter, n f
  • fr  analyse selon l'intention de traiter, n f
  • en  intent-to-treat analysis, n
  • en  intention-to-treat analysis, n
  • en  ITT analysis, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Anàlisi dels resultats d'un assaig clínic en què s'inclouen tots els participants en el grup de la intervenció assignada inicialment, independentment del fet que hagin rebut o completat la intervenció o de qualsevol altra consideració.

Nota

  • L'anàlisi per intenció de tractar permet evitar el biaix que es pot produir en excloure certs participants de l'anàlisi.

    En la denominació anàlisi ITT, la sigla ITT correspon a intention-to-treat ('intenció de tractar').
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arapar, n m
  • nc  Macrolobium

<Botànica>

Definició
Arbre papilionaci propi de zones inundades.