Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gregori" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca eruguera de McGregor, n f
- es oruguero de McGregor
- fr échenilleur de McGregor
- en McGregor's cuckooshrike
- de Spitzschwanz-Raupenfänger
- nc Malindangia mcgregori
- nc Coracina mcgregori alt. sin.
<36.040 Ocells > Passeriformes > Campefàgids>
Nota
- El nom específic de McGregor fa referència a Richard Crittenden MacGregor (1871-1936) ornitòleg australià i nord-americà, col·leccionista a Califòrnia i Filipines.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca espècie gregària, n f
- es especie gregaria, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
vitals conjuntament, com ara nius, desplaçaments, vols per despitar depredadors, etc.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fredeluga gregària, n f
- es avefría sociable
- fr vanneau sociable
- en sociable lapwing
- de Steppenkiebitz
- nc Vanellus gregarius
<23.08 Ocells > Caradriformes > Caràdrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fredeluga gregària, n f
- es avefría sociable
- fr vanneau sociable
- en sociable lapwing
- de Steppenkiebitz
- nc Vanellus gregarius
<23.08 Ocells > Caradriformes > Caràdrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gregòria, n f
- ca herba d'inflamació, n f alt. sin.
- nc Vitaliana primuliflora Bertol.
- nc Androsace vitaliana (L.) Lapeyr. sin. compl.
- nc Gregoria vitaliana (L.) Lapeyr. var. ling.
<Botànica > primulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gregòria, n f
- ca herba d'inflamació, n f alt. sin.
- nc Vitaliana primuliflora Bertol.
- nc Androsace vitaliana (L.) Lapeyr. sin. compl.
- nc Gregoria vitaliana (L.) Lapeyr. var. ling.
<Botànica > primulàcies>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gregari | gregària, n m, f
- ca domèstic | domèstica, n m, f sin. compl.
- es doméstico
- es gregario
- fr domestique
<Esport > Ciclisme>
Definició
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gregari | gregària, n m, f
- ca domèstic | domèstica, n m, f sin. compl.
- es doméstico | doméstica
- es gregario | gregaria
- fr domestique
<Esport > 13 Ciclisme>
