Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "greixós" dins totes les àrees temàtiques
<Química>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?
<Química>
Definició
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']
(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ
En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:
Forma prefixada de numeral amb vocal final:
S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)
(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)
Forma prefixada de numeral sense vocal final:
S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)
(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA
En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.
En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.
Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.
Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid
Nota
-
La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.
Exemple:
- oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
- auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
- homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
- filo- / fil- (filosofia / filàntrop)
L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-?
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']
(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ
En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:
Forma prefixada de numeral amb vocal final:
S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)
(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)
Forma prefixada de numeral sense vocal final:
S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:
(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)
(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)
(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA
En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.
En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.
Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.
Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid
Nota
-
La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.
Exemple:
- oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
- auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
- homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
- filo- / fil- (filosofia / filàntrop)
L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accelerador de dos feixos, n m
- es acelerador de doble haz
- en two-beam accelerator
- en TBA sigla
<Acceleradors de partícules>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust del bloc per feixos, n m
- ca BBA, n m sigla
- es ajuste del bloque por haces
- es ajuste por haces
- es ajuste simultáneo del bloque por haces
- es método de ajuste simultáneo
- es método de los haces de rayos
- es BBA sigla
- en bundle adjustment
- en bundle adjustment method
- en bundle block adjustment
- en simultaneous bundle block adjustment
- en BBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. En l'ajust del bloc per feixos es realitza l'orientació absoluta i relativa dels models resolent simultàniament les equacions dels punts de control i els punts de control menor mitjançant l'ajust per mínims quadrats.
2. La sigla BBA correspon a l'equivalent anglès bundle block adjustment. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust del bloc per feixos, n m
- ca BBA, n m sigla
- es ajuste del bloque por haces
- es ajuste por haces
- es ajuste simultáneo del bloque por haces
- es método de ajuste simultáneo
- es método de los haces de rayos
- es BBA sigla
- en bundle adjustment
- en bundle adjustment method
- en bundle block adjustment
- en simultaneous bundle block adjustment
- en BBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. En l'ajust del bloc per feixos es realitza l'orientació absoluta i relativa dels models resolent simultàniament les equacions dels punts de control i els punts de control menor mitjançant l'ajust per mínims quadrats.
2. La sigla BBA correspon a l'equivalent anglès bundle block adjustment. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust del bloc per feixos, n m
- ca BBA, n m sigla
- es ajuste del bloque por haces
- es ajuste por haces
- es ajuste simultáneo del bloque por haces
- es método de ajuste simultáneo
- es método de los haces de rayos
- es BBA sigla
- en bundle adjustment
- en bundle adjustment method
- en bundle block adjustment
- en simultaneous bundle block adjustment
- en BBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. En l'ajust del bloc per feixos es realitza l'orientació absoluta i relativa dels models resolent simultàniament les equacions dels punts de control i els punts de control menor mitjançant l'ajust per mínims quadrats.
2. La sigla BBA correspon a l'equivalent anglès bundle block adjustment. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust per feixos amb autocalibratge, n m
- ca AFA, n m sigla
- es ajuste por haces autocalibrante
- es ajuste por haces con autocalibración
- es AHA sigla
- en bundle adjustment with self-calibration
- en self-calibrating bundle adjustment
- en SCBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust per feixos amb autocalibratge, n m
- ca AFA, n m sigla
- es ajuste por haces autocalibrante
- es ajuste por haces con autocalibración
- es AHA sigla
- en bundle adjustment with self-calibration
- en self-calibrating bundle adjustment
- en SCBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ajust per feixos amb autocalibratge, n m
- ca AFA, n m sigla
- es ajuste por haces autocalibrante
- es ajuste por haces con autocalibración
- es AHA sigla
- en bundle adjustment with self-calibration
- en self-calibrating bundle adjustment
- en SCBA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall d'aigua, n m
- ca herba de folls, n f sin. compl.
- ca blava de riu, n f alt. sin.
- ca creixen, n m alt. sin.
- ca creixen de folls, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens de cavall, n m pl alt. sin.
- ca créixens folls, n m pl alt. sin.
- ca vara blava, n f alt. sin.
- ca verònica creixenera, n f alt. sin.
- ca anagal·lis aquàtica, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca herba de locos, n f var. ling.
- nc Veronica anagallis-aquatica L.
<Botànica > escrofulariàcies>
