Cercaterm

Nota

• Àmbit: Països Catalans
• Els greuges eren les peticions, demandes, queixes i proposicions que els tres braços o estaments podien presentar, davant el monarca, durant la celebració de la Cort General del Principat de Catalunya. En general, es tractava de queixes per violacions de drets, privilegis, prerrogatives, o bé el que els jutges reials consideraven sentències injustes, fetes pel mateix monarca o bé pels seus oficials -com ara els de més alta graduació, veguers i batlles- i llurs delegats governamentals, i injustícies de tota mena comeses pels senyors feudals, ja fossin de jurisdicció eclesiàstica o laica. Habitualment, el greuge era la darrera instància a la qual acudien els braços, en no poder resoldre els conflictes per les vies ordinàries de la justícia. En el cas del braç reial, és a dir, dels representants de les ciutats i viles dependents directament del monarca, la majoria de greuges es referia a l'incompliment i les violacions de llurs privilegis, la major part dels quals concedits pel mateix rei i que, a partir del segle XIV, foren recollits en els llibres de privilegis. Des del punt de vista formal i jurídic dins les estructures de la Cort General, el greuge era presentat de la mateixa manera que un capítol de cort.
  A partir del segle XV, la Cort General ja formà una mena de comissió específica per al tractament dels greuges dins la cort. Era formada per nou juristes representants del rei i nou més representants dels tres braços o estaments.
  En l'època moderna, traslladada ja la monarquia a la Cort de Madrid, els monarques de la casa d'Àustria convocaren cada cop menys les reunions de la Cort General del Principat de Catalunya. Aleshores, succeïa que l'acumulació de greuges, amb els anys transcorreguts, era enorme, per la qual cosa la viabilitat de la Cort General era gairebé nul·la, en fer-se interminable. Això també explica la reticència dels reis a convocar les feixugues corts catalanes, tan diferents a les que se celebraven, per exemple, al regne de Castella. Aquest fet motivà que la representació política més forta del Principat de Catalunya fos la comissió permanent de la Cort General del Principat de Catalunya, és a dir, la Diputació del General de Catalunya.