Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gripau" dins totes les àrees temàtiques

crespinell groc crespinell groc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell groc crespinell groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

frinodèrmia frinodèrmia

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  frinodèrmia, n f
  • ca  pell de gripau, n f sin. compl.
  • en  phrynoderma

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició
Nom donat a les manifestacions cutànies de la hipovitaminosi A. Consisteixen en pàpules queratòtiques que es formen al voltant dels folicles sebacis, distribuïdes per les extremitats, les espatlles, les natges, l'esquena, l'abdomen i la cara. L'erupció de la cara s'assembla a l'acne, per la presència de nombrosos barbs, però en una pell molt seca. S'acompanya d'altres manifestacions clíniques de carència de vitamina A, ceguesa nocturna, xeroftàlmia, queratomalàcia, neuritis, xerosi labial, etc.

Nota

  • La denominació frinodèrmia està formada a partir del grec phrŷnos 'gripau' i de -dèrmia.
granoteta de punts granoteta de punts

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  granoteta de punts, n f
  • ca  gripau puntejat, n m sin. compl.
  • es  sapillo moteado
  • fr  pélodyte ponctué
  • en  parsley frog
  • de  westlicher Schlammtaucher
  • nc  Pelodytes punctatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels pelodítids, que fa fins a 50 mm de llarg, amb el musell arrodonit i la pupil·la vertical, la llengua lliure per davant i de perímetre subcircular, amb berrugues dorsals ordenades en fileres longitudinals, amb el dors de color gris o verd oliva clar i amb taques més fosques de color verd viu.

Nota

  • És freqüent trobar exemplars que presenten un dibuix clar al dors en forma de X.
gripau americà gripau americà

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau americà, n m
  • fr  crapaud d'Amérique
  • en  American toad
  • nc  Bufo americanus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

gripau canadenc gripau canadenc

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau canadenc, n m
  • en  Canadian toad
  • nc  Bufo hemiophrys ssp. hemiophrys

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

gripau comú gripau comú

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gripau comú, n m
  • es  sapo común
  • fr  crapaud commun
  • it  rospo comune
  • en  common toad
  • de  Erdkröte
  • nc  Bufo bufo

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa i de color marró.
gripau comú gripau comú

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gripau comú, n m
  • es  sapo, n m
  • fr  crapaud commun, n m
  • en  toad, n
  • nc  Bufo bufo

<Enginyeria forestal>

gripau corredor gripau corredor

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gripau corredor, n m
  • ca  gripau ratllat, n m sin. compl.
  • es  sapo corredor
  • fr  crapaud calamite
  • it  rospo palustre
  • en  natterjack
  • de  Kreuzkröte
  • nc  Bufo calamita

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 100 mm de llarg, amb el cap més ample que llarg, el musell arrodonit i curt, les glàndules paròtides ben desenvolupades i disposades paral·lelament, els ulls de color verd groc i amb la pupil·la horitzontal, la pell berrugosa, generalment de color verdós o grisós, sovint jaspiat de negre o bru i amb una línia vertebral groguenca.
gripau d'Arizona gripau d'Arizona

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gripau d'Arizona, n m
  • en  Arizona Southwestern toad
  • en  Arizona toad
  • nc  Bufo microscaphus microscaphus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>