Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "grosser" dins totes les àrees temàtiques

llunada grossa llunada grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada grossa, n f
  • ca  peix martell gegant, n m sin. compl.
  • nc  Sphyrna mokarran
  • es  cornuda gigante
  • es  pez martillo gigante
  • fr  grand requin marteau
  • fr  grand requin-marteau
  • en  great hammerhead
  • de  grosser Hammerhai

<Taurons > Esfírnids>

llunada grossa llunada grossa

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada grossa, n f
  • ca  peix martell gegant, n m sin. compl.
  • nc  Sphyrna mokarran
  • es  cornuda gigante
  • es  pez martillo gigante
  • fr  grand requin marteau
  • fr  grand requin-marteau
  • en  great hammerhead
  • de  grosser Hammerhai

<Taurons > Esfírnids>

parot cuanegre parot cuanegre

<Zoologia > Insectes > Odonats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7

Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.

  • ca  parot cuanegre, n m
  • fr  orthétrum réticulé
  • en  black-tailed skimmer
  • de  grosser Blaupfeil
  • nc  Orthetrum cancellatum

<Odonats > Anisòpters > Libel·lúlids > Orthetrum>

tauró de puntes negres tauró de puntes negres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró de puntes negres, n m
  • nc  Carcharhinus limbatus
  • es  tiburón macuira
  • fr  requin bordé
  • fr  réquin borde
  • en  blackfin shark
  • en  blacktip shark
  • en  blacktip whaler
  • de  grosser Schwarzspitzenhai
  • de  Schwarzspitzenhai

<Taurons > Carcarínids>

tauró de puntes negres tauró de puntes negres

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tauró de puntes negres, n m
  • nc  Carcharhinus limbatus
  • es  tiburón macuira
  • fr  requin bordé
  • fr  réquin borde
  • en  blackfin shark
  • en  blacktip shark
  • en  blacktip whaler
  • de  grosser Schwarzspitzenhai
  • de  Schwarzspitzenhai

<Taurons > Carcarínids>

tonyina tonyina

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tonyina, n f
  • es  albacora
  • es  arroaz
  • es  atuarro
  • es  atún
  • es  atún rojo
  • es  cachorreta
  • es  cimarrón
  • fr  thon rouge
  • fr  thon rouge du Nord
  • it  tonno
  • it  tonno rosso
  • en  Atlantic bluefin tuna
  • en  Atlantic tuna
  • en  bluefin tuna
  • en  tunny
  • de  gewöhnlicher Thunfisch
  • de  grösser Thun
  • de  nördlicher roter Thun
  • de  roter Thun
  • de  Thunfisch
  • nc  Thunnus (Thunnus) thynnus

<Peixos>

Definició
Peix teleosti de l'ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, depredador actiu i amb la carn agradable i nutritiva que es consumeix fresca o en conserva.

Nota

  • La forma juvenil es denomina golfàs.
tonyina tonyina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tonyina, n f
  • ca  bacoreta, n f sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  golfàs [jove], n m sin. compl.
  • ca  golfàs [petit], n m sin. compl.
  • ca  orqueda, n f sin. compl.
  • ca  sorra, n f sin. compl.
  • ca  sorra [ventre], n f sin. compl.
  • ca  tonyina grossa, n f sin. compl.
  • ca  tonyineta, n f sin. compl.
  • ca  tonyineta [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  tonyineta [petit], n f sin. compl.
  • ca  tonyinola, n f sin. compl.
  • ca  tonyinola [petit], n f sin. compl.
  • ca  coraylba [cria], n m var. ling.
  • ca  golfás [petit], n m var. ling.
  • ca  tollina, n f var. ling.
  • ca  tonina, n f var. ling.
  • ca  tonya, n f var. ling.
  • ca  tonyí, n m var. ling.
  • ca  tonyins, n m pl var. ling.
  • ca  tonyna, n f var. ling.
  • ca  toñina, n f var. ling.
  • ca  trenyina, n f var. ling.
  • ca  tunyina, n f var. ling.
  • ca  tunyina grossa, n f var. ling.
  • ca  tunyines, n f pl var. ling.
  • ca  tunyineta, n f var. ling.
  • ca  vacoreta, n f var. ling.
  • ca  zanja, n f var. ling.
  • nc  Thunnus thynnus
  • nc  Scomber Thynnus var. ling.
  • nc  Scomber thynus var. ling.
  • nc  Thunnus (Thunnus) thynnus var. ling.
  • nc  Thunnus thynnus thynnus var. ling.
  • nc  Thynnus vulgaris var. ling.
  • es  albacora
  • es  arroaz
  • es  atuarro
  • es  atun
  • es  atún
  • es  atún fresco
  • es  atún rojo
  • es  cachorreta
  • es  cimarrón
  • fr  thon rouge
  • fr  thon rouge du Nord
  • it  tonno
  • it  tonno rosso
  • pt  tùn
  • en  Atlantic bluefin tuna
  • en  Atlantic tuna
  • en  bluefin tuna
  • en  northern bluefin tuna
  • en  tunny
  • de  gewöhnlicher Thunfisch
  • de  grosser thun
  • de  grösser Thun
  • de  nördlicher roter Thun
  • de  roter Thun
  • de  Thunfisch

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tonyina, n f
  • ca  bacoreta, n f sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  golfàs [jove], n m sin. compl.
  • ca  golfàs [petit], n m sin. compl.
  • ca  orqueda, n f sin. compl.
  • ca  sorra, n f sin. compl.
  • ca  sorra [ventre], n f sin. compl.
  • ca  tonyina grossa, n f sin. compl.
  • ca  tonyineta, n f sin. compl.
  • ca  tonyineta [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  tonyineta [petit], n f sin. compl.
  • ca  tonyinola, n f sin. compl.
  • ca  tonyinola [petit], n f sin. compl.
  • ca  coraylba [cria], n m var. ling.
  • ca  golfás [petit], n m var. ling.
  • ca  tollina, n f var. ling.
  • ca  tonina, n f var. ling.
  • ca  tonya, n f var. ling.
  • ca  tonyí, n m var. ling.
  • ca  tonyins, n m pl var. ling.
  • ca  tonyna, n f var. ling.
  • ca  toñina, n f var. ling.
  • ca  trenyina, n f var. ling.
  • ca  tunyina, n f var. ling.
  • ca  tunyina grossa, n f var. ling.
  • ca  tunyines, n f pl var. ling.
  • ca  tunyineta, n f var. ling.
  • ca  vacoreta, n f var. ling.
  • ca  zanja, n f var. ling.
  • nc  Thunnus thynnus
  • nc  Scomber Thynnus var. ling.
  • nc  Scomber thynus var. ling.
  • nc  Thunnus (Thunnus) thynnus var. ling.
  • nc  Thunnus thynnus thynnus var. ling.
  • nc  Thynnus vulgaris var. ling.
  • es  albacora
  • es  arroaz
  • es  atuarro
  • es  atun
  • es  atún
  • es  atún fresco
  • es  atún rojo
  • es  cachorreta
  • es  cimarrón
  • fr  thon rouge
  • fr  thon rouge du Nord
  • it  tonno
  • it  tonno rosso
  • pt  tùn
  • en  Atlantic bluefin tuna
  • en  Atlantic tuna
  • en  bluefin tuna
  • en  northern bluefin tuna
  • en  tunny
  • de  gewöhnlicher Thunfisch
  • de  grosser thun
  • de  grösser Thun
  • de  nördlicher roter Thun
  • de  roter Thun
  • de  Thunfisch

<Peixos > Escòmbrids>

tremolor gros tremolor gros

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tremolor gros, n m
  • ca  tremolor fort, n m sin. compl.
  • ca  tremolor grosser, n m sin. compl.
  • en  coarse tremor

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Tremolor que és de vibracions d'una certa amplitud i d'una freqüència no superior a 6 o 7 per segon.