Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grosseria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arboç, n m
- ca arboça (fruit), n f sin. compl.
- ca arbocer, n m sin. compl.
- ca arbocera, n f sin. compl.
- ca cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer d'arboç, n m sin. compl.
- ca cirerer de llop, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca llipota (fruit), n f sin. compl.
- ca llipoter, n m sin. compl.
- ca albuixec, n m alt. sin.
- ca arboç mediterrani, n m alt. sin.
- ca arboces (fruit), n f pl alt. sin.
- ca arboçó, n m alt. sin.
- ca arboços, n m pl alt. sin.
- ca cirera d'arbocer, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer dels llops, n m alt. sin.
- ca cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca llipotet, n m alt. sin.
- ca aborcé, n m var. ling.
- ca aborcer, n m var. ling.
- ca abrocé, n m var. ling.
- ca alberconer, n m var. ling.
- ca alberçoner, n m var. ling.
- ca alboç (fruit), n m var. ling.
- ca albocer, n m var. ling.
- ca albocera, n f var. ling.
- ca alborç, n m var. ling.
- ca alborç (fruit), n m var. ling.
- ca alborcer, n m var. ling.
- ca alborcera, n f var. ling.
- ca alborço, n m var. ling.
- ca alborçó, n m var. ling.
- ca alborocera, n f var. ling.
- ca albors (fruit), n m var. ling.
- ca alborsé, n m var. ling.
- ca alborser, n m var. ling.
- ca alborsera, n f var. ling.
- ca alborso, n m var. ling.
- ca albrocé, n m var. ling.
- ca albrocer, n m var. ling.
- ca alidoni, n m var. ling.
- ca ambrocer, n m var. ling.
- ca arboço, n m var. ling.
- ca arboix, n m var. ling.
- ca arborcer, n m var. ling.
- ca arborer, n m var. ling.
- ca arborèr, n m var. ling.
- ca arborser, n m var. ling.
- ca arborsos, n m pl var. ling.
- ca arbós, n m var. ling.
- ca arboser, n m var. ling.
- ca arbosera, n f var. ling.
- ca arbosser, n m var. ling.
- ca arbossera, n f var. ling.
- ca asborcé, n m var. ling.
- ca asborcer, n m var. ling.
- ca auborç (fruit), n m var. ling.
- ca auborcer, n m var. ling.
- ca aubrocé, n m var. ling.
- ca boç (fruit), n m var. ling.
- ca bocer, n m var. ling.
- ca bolsos, n m pl var. ling.
- ca borç (fruit), n m var. ling.
- ca borser, n m var. ling.
- ca borzer, n m var. ling.
- ca bosser, n m var. ling.
- ca cirerer d'aubó, n m var. ling.
- ca cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
- ca esbrosser, n m var. ling.
- ca llicotet, n m var. ling.
- ca llicutell, n m var. ling.
- ca llicutet, n m var. ling.
- ca madronyer, n m var. ling.
- ca madronyo, n m var. ling.
- ca madronyo (fruit), n m var. ling.
- ca modronyo, n m var. ling.
- nc Arbutus unedo L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrosser | arrossera, n m, f
- ca arrossaire, n m, f sin. compl.
- es arrocero
- fr riziculteur
- en rice farmer
- en rice grower
- en rice producer
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definició
<Utillatge de cuina>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca arrossera, n f
- es arrocera, n f
- es olla arrocera, n f
- fr autocuiseur de riz, n m
- fr cuiseur à riz, n m
- fr cuiseur de riz, n m
- fr cuit-riz, n m
- fr rizeuse, n f
- en rice cooker, n
- en rice steamer, n
- de Reiskocher, n m
- zh 电饭锅, n
- zh diànfànguō, n
<Utillatge de cuina>
Definició
Nota
- 1. La majoria d'arrosseres són elèctriques, però també n'hi de gas i per a microones.
- 2. La denominació xinesa diànfànguō fa referència, específicament, a l'arrossera elèctrica.
<Alimentació. Gastronomia > Establiments>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arrosseria, n f
- es arrocería
<Alimentació. Gastronomia > Establiments>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca clavellets, n m pl alt. sin.
- ca escabiosa borda, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba del gafarrot, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travaleres, n f pl alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L. subsp. aspera
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca clavellets, n m pl alt. sin.
- ca escabiosa borda, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba del gafarrot, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travaleres, n f pl alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L. subsp. aspera
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>