Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "grosseria" dins totes les àrees temàtiques

arboç arboç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
arrosser | arrossera arrosser | arrossera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrosser | arrossera, n m, f
  • ca  arrossaire, n m, f sin. compl.
  • es  arrocero
  • fr  riziculteur
  • en  rice farmer
  • en  rice grower
  • en  rice producer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>

Definició
Agricultor que es dedica al conreu de l'arròs.
arrossera arrossera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arrossera, n f
  • es  arrocera, n f
  • es  olla arrocera, n f
  • fr  autocuiseur de riz, n m
  • fr  cuiseur à riz, n m
  • fr  cuiseur de riz, n m
  • fr  cuit-riz, n m
  • fr  rizeuse, n f
  • en  rice cooker, n
  • en  rice steamer, n
  • de  Reiskocher, n m
  • zh  电饭锅, n
  • zh  diànfànguō, n

<Utillatge de cuina>

Definició
Aparell en forma d'olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l'arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s'hi condensa.

Nota

  • 1. La majoria d'arrosseres són elèctriques, però també n'hi de gas i per a microones.
  • 2. La denominació xinesa diànfànguō fa referència, específicament, a l'arrossera elèctrica.
arrosseria arrosseria

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arrosseria, n f
  • es  arrocería

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Establiment de restauració en el qual principalment se serveix arròs.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

bruixa bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  paella, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia pigallada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda pigallada, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  peluda randa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus thori
  • es  peludilla
  • es  peludo
  • fr  arnoglosse de Thor
  • fr  fause limande
  • en  scaldback
  • en  Thor's scaldfish
  • de  Lammzunge

<Peixos > Bòtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  paella, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia pigallada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda pigallada, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  peluda randa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus thori
  • es  peludilla
  • es  peludo
  • fr  arnoglosse de Thor
  • fr  fause limande
  • en  scaldback
  • en  Thor's scaldfish
  • de  Lammzunge

<Peixos > Bòtids>