Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "guerra" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Anatomia animal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banya, n f
- es cuerna
- es vara
<Zoologia > Anatomia animal>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca base naval, n f
- ca port militar, n m sin. compl.
- es base naval
- es puerto militar
- fr base navale
- fr port de guerre
- fr port militaire
- en naval base
- en naval harbour
- en naval port
<Ports > Tipologia i peculiaritats > Usos>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca borm de vela, n m
- ca caravel·la portuguesa, n f
- es carabela portuguesa, n f
- es fragata portuguesa, n f
- fr physalie, n f
- fr vaisseau de guerre portugais, n m
- en Portuguese man-of-war, n
- nc Physalia sp.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bossé clar, n m
- es bossé, n m
- es bossé blanco, n m
- es bosse claro, n m
- fr bossé, n m
- fr bossé clair, n m
- en bosse, n
- en guarea, n
- en scented guarea, n
- de Bossé, n
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bossé fosc, n m
- es bosse oscuro, n m
- es bossé oscuro, n m
- fr bossé foncé, n m
- en black guarea, n
- en guarea, n
- de Diambi, n
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bot desviat, n m
- es bote torcido
- fr faux rebond
- eu bote okerra
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bot desviat, n m
- es bote torcido
- fr faux rebond
- eu bote okerra
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca botocudo
- ca aimoré sin. compl.
- ca aymoré sin. compl.
- ca borun sin. compl.
- ca gueren sin. compl.
- ca krenak sin. compl.
- ar بوتوكودو
- cy Botocudo
- cy Aimoré sin. compl.
- cy Aymoré sin. compl.
- cy Borun sin. compl.
- cy Gueren sin. compl.
- cy Krenak sin. compl.
- de Botocudo
- de Aimoré sin. compl.
- de Aymoré sin. compl.
- de Borun sin. compl.
- de Gueren sin. compl.
- de Krenak sin. compl.
- en Botocudo
- en Aimoré sin. compl.
- en Aymoré sin. compl.
- en Borun sin. compl.
- en Gueren sin. compl.
- en Krenak sin. compl.
- es botocudo
- es aimoré sin. compl.
- es aymoré sin. compl.
- es borun sin. compl.
- es gueren sin. compl.
- es krenak sin. compl.
- es krenakí sin. compl.
- eu botocudoera
- eu aimoré sin. compl.
- eu aymoré sin. compl.
- eu borun sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu gueren sin. compl.
- eu krenak sin. compl.
- fr botocudo
- fr aimoré sin. compl.
- fr aymoré sin. compl.
- fr borun sin. compl.
- fr gueren sin. compl.
- fr krenak sin. compl.
- gl botocudo
- gl aimoré sin. compl.
- gl aymoré sin. compl.
- gl borun sin. compl.
- gl gueren sin. compl.
- gl krenak sin. compl.
- it botocudo
- it aimoré sin. compl.
- it aymoré sin. compl.
- it borun sin. compl.
- it gueren sin. compl.
- it krenak sin. compl.
- ja ボトクド語
- nl Botocudo
- nl Aimoré sin. compl.
- nl Aymoré sin. compl.
- nl Borun sin. compl.
- nl Gueren sin. compl.
- nl Krenak sin. compl.
- pt botocudo
- pt aimoré sin. compl.
- pt aymoré sin. compl.
- pt borun sin. compl.
- pt gueren sin. compl.
- pt krenak sin. compl.
- ru Ботокудский
- ru Борун sin. compl.
- ru Айморе sin. compl.
- ru Герено sin. compl.
- ru Кренак sin. compl.
- zh 波托库多语
- zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Botocudo>, <Amèrica > Brasil>
Definició
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca còlob de crinera oriental, n m
- es colobo guereza, n m
- fr colobe guéréza, n m
- en mantled guereza, n
- de Guereza, n m
- nc Colobus guereza
- nc Colobus abisinicus alt. sin.
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca còlob de crinera oriental, n m
- es colobo guereza, n m
- fr colobe guéréza, n m
- en mantled guereza, n
- de Guereza, n m
- nc Colobus guereza
- nc Colobus abisinicus alt. sin.
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
