Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "guilla" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallerbo, n m
- ca bavós, n m sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa de bassa, n f sin. compl.
- ca bavosa paona, n f sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de cap roig, n f sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra paó, n f sin. compl.
- ca gallet, n m sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa amb cresta, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca futarra pao, n f var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca gallèrbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Salaria pavo
- nc Blennius erythrocephalus var. ling.
- nc Blennius orythrocephalus var. ling.
- nc Blennius pavo var. ling.
- nc Ichthyocoris pavo var. ling.
- nc Lipophrys pavo var. ling.
- es baboso
- es gallerbo
- es rabosa
- es torillo
- fr blennie
- fr blennie-paon
- it bavosa
- en peacock blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallerbo, n m
- ca bavós, n m sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa de bassa, n f sin. compl.
- ca bavosa paona, n f sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de cap roig, n f sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra paó, n f sin. compl.
- ca gallet, n m sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa amb cresta, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca futarra pao, n f var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca gallèrbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Salaria pavo
- nc Blennius erythrocephalus var. ling.
- nc Blennius orythrocephalus var. ling.
- nc Blennius pavo var. ling.
- nc Ichthyocoris pavo var. ling.
- nc Lipophrys pavo var. ling.
- es baboso
- es gallerbo
- es rabosa
- es torillo
- fr blennie
- fr blennie-paon
- it bavosa
- en peacock blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca guilla, n f
- ca peix espasa, n m sin. compl.
- ca peix guilla, n m sin. compl.
- ca pestriu de cua llarga, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- es pez zorro
- es zorro
- fr renard de mer
- en thresher shark
- nc Alopias vulpinus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca guineu, n f
- ca centurió, n m sin. compl.
- ca cua de guineu, n f sin. compl.
- ca espasa, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca peix espasa, n m sin. compl.
- ca peix guilla, n m sin. compl.
- ca peix guineu, n m sin. compl.
- ca pestiu, n m sin. compl.
- ca pestiu de coa llarga, n m sin. compl.
- ca pestriu de cua llarga, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca cinturó, n m var. ling.
- ca pastiu, n m var. ling.
- ca peix-espasa, n m var. ling.
- nc Alopias vulpinus
- nc Alopias vulper var. ling.
- nc Alopias vulpes var. ling.
- nc Squallus vulpes var. ling.
- es guadaña, n f
- es pez zorra, n m
- es pez zorro, n m
- es tiburón zorro, n m
- es zorra de mar
- es zorro
- es zorro de mar, n m
- fr renard
- fr renard de mer
- en thresher shark
<Taurons > Alòpids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca guineu, n f
- ca centurió, n m sin. compl.
- ca cua de guineu, n f sin. compl.
- ca espasa, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca peix espasa, n m sin. compl.
- ca peix guilla, n m sin. compl.
- ca peix guineu, n m sin. compl.
- ca pestiu, n m sin. compl.
- ca pestiu de coa llarga, n m sin. compl.
- ca pestriu de cua llarga, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca cinturó, n m var. ling.
- ca pastiu, n m var. ling.
- ca peix-espasa, n m var. ling.
- nc Alopias vulpinus
- nc Alopias vulper var. ling.
- nc Alopias vulpes var. ling.
- nc Squallus vulpes var. ling.
- es guadaña, n f
- es pez zorra, n m
- es pez zorro, n m
- es tiburón zorro, n m
- es zorra de mar
- es zorro
- es zorro de mar, n m
- fr renard
- fr renard de mer
- en thresher shark
<Taurons > Alòpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca guineu comuna, n f
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- es zorro rojo, n m
- fr renard roux, n m
- en red fox, n
- de Rotfuchs, n m
- nc Vulpes vulpes
- nc Vulpes fulva alt. sin.
<Mamífers > Carnívors > Cànids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca guineu comuna, n f
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- es zorro rojo, n m
- fr renard roux, n m
- en red fox, n
- de Rotfuchs, n m
- nc Vulpes vulpes
- nc Vulpes fulva alt. sin.
<Mamífers > Carnívors > Cànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quimera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca caro, n m sin. compl.
- ca emperador, n m sin. compl.
- ca gatamoixa, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca ulls verds, n m sin. compl.
- ca ullverd, n m sin. compl.
- ca caró, n m var. ling.
- ca gata moixa, n f var. ling.
- ca gata-moixa, n f var. ling.
- ca ull vert, n m var. ling.
- ca ullvert, n m var. ling.
- nc Chimaera monstrosa
- nc Chimaera mediterranea var. ling.
- es quimera, n f
- es rey de los arenques, n m
- fr chimère commune
- en rabbit fish
<Quimeres > Quimèrids>
