Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "guineu" dins totes les àrees temàtiques

cabot amb banyes cabot amb banyes

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot amb banyes, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  pau, n m sin. compl.
  • ca  cabot en banyes, n m var. ling.
  • ca  raro, n m var. ling.
  • nc  Callionymus risso
  • nc  Callyonimus belennus
  • nc  Callionymus belenus var. ling.
  • nc  Callyonimus belenus var. ling.

<Peixos > Cal·lionímids>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  fura blanca, n f sin. compl.
  • ca  fura negra, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mollereta, n f sin. compl.
  • ca  mostel, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • ca  palaió, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  capellan, n m var. ling.
  • ca  mollareta, n f var. ling.
  • ca  mollera borda, n f var. ling.
  • ca  mollera inglesa, n f var. ling.
  • ca  palayó, n m var. ling.
  • nc  Gaidropsarus mediterraneus
  • nc  Motella fusca var. ling.
  • nc  Motella maculata var. ling.
  • nc  Motella mediterranea var. ling.
  • es  barbada
  • es  bertorella
  • fr  motelle de Méditerranée
  • en  shore rockling

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó petit, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  llangardaix, n m sin. compl.
  • ca  fardatjo, n m var. ling.
  • nc  Callionymus pusillus
  • es  dragón marino

<Peixos > Cal·lionímids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó lira, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  guineus, n f pl sin. compl.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • nc  Callionymus lyra
  • nc  Callionymus dracunculus var. ling.
  • es  primita
  • fr  dragonet lyre
  • fr  dragonnet-lyre
  • en  dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>

dragó dragó

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dragó, n m
  • ca  dragó lira, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • es  primita
  • fr  dragonet lyre
  • en  dragonet
  • nc  Callionymus lyra

<Peixos>

Definició
Nom donat als peixos dels grups dels osteïctis, actinopterigis i perciformes, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes, d'uns 15 a 30 centímetres de llar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  escolá, n m var. ling.
  • nc  Molva macrophthalma
  • nc  Lota elongata var. ling.
  • nc  Molva dipterygia var. ling.
  • nc  Molva dipterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma var. ling.
  • nc  Molva elongata var. ling.
  • es  arbitan
  • es  arbitán
  • es  lota
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling

<Peixos > Gàdids>

escolà escolà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escolà, n m
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  mòllera anglesa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • es  arbitán
  • es  maruca azul
  • fr  lingue bleue
  • en  blue ling
  • nc  Molva dypterygia macrophthalma

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, gadiforme, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals, i mandibula prominent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guineu, n f
  • ca  centurió, n m sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  espasa, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  peix espasa, n m sin. compl.
  • ca  peix guilla, n m sin. compl.
  • ca  peix guineu, n m sin. compl.
  • ca  pestiu, n m sin. compl.
  • ca  pestiu de coa llarga, n m sin. compl.
  • ca  pestriu de cua llarga, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  cinturó, n m var. ling.
  • ca  pastiu, n m var. ling.
  • ca  peix-espasa, n m var. ling.
  • nc  Alopias vulpinus
  • nc  Alopias vulper var. ling.
  • nc  Alopias vulpes var. ling.
  • nc  Squallus vulpes var. ling.
  • es  guadaña, n f
  • es  pez zorra, n m
  • es  pez zorro, n m
  • es  tiburón zorro, n m
  • es  zorra de mar
  • es  zorro
  • es  zorro de mar, n m
  • fr  renard
  • fr  renard de mer
  • en  thresher shark

<Taurons > Alòpids>

pau pau

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pau, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • es  lagarto
  • fr  dragonet tachetée
  • en  spotted dragonet
  • nc  Callionymus maculatus

<Peixos>

Definició
Peix del grup dels osteïctis, de l'ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids (Callionymus maculatus).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pau, n m
  • ca  aferra-roques, n m sin. compl.
  • ca  aferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  ferrapedres, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  guineu vermella, n f sin. compl.
  • ca  rara, n f sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl var. ling.
  • ca  ferrapedreres, n m var. ling.
  • ca  ferrepedres, n m var. ling.
  • nc  Callionymus maculatus
  • nc  Callionymus admirabilis var. ling.
  • nc  Callyonimus maculatus var. ling.
  • es  lagarto
  • fr  dragonet tachetée
  • en  spotted dragonet

<Peixos > Cal·lionímids>