Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "guspirejar" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f sin. compl.
- ca n f sin. compl.
- ca n f sin. compl.
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de partícules>, <Física > Física nuclear>
Definició
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>
- ca escotoma guspirejant, n m
- es escotoma centelleante
- en flittering scotoma
- en scintillating scotoma
<Oftalmologia > Semiologia>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca fusterejar, v intr
- ca fustejar, v intr sin. compl.
- es carpintear
- fr menuiser
- en carpenter, to
- en wood work, to
<Fusteria > Oficis i instal·lacions>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fusterejar, v intr
- ca fustejar, v intr sin. compl.
- es carpintear, v intr
- fr menuiser, v intr
- en carpenter, to, v intr
- en wood work, to, v intr
- eu zurgindu, n
<Fusteria > Indústria i oficis>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca guspireig, n m
- es chisporroteo, n m
- fr crachement, n m
- en chattering, n
- de Funkensprühen, n n
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca repalassa, n f
- ca bardana, n f sin. compl.
- ca catxurrera, n f sin. compl.
- ca cuspinera, n f sin. compl.
- ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
- ca gaferot, n m sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca llapa, n f sin. compl.
- ca llaparassa, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapassera, n f sin. compl.
- ca bardanera, n f alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
- ca cospí, n m alt. sin.
- ca cospiner, n m alt. sin.
- ca cospinera, n f alt. sin.
- ca cospineta, n f alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cospiu, n m alt. sin.
- ca cospiuera, n f alt. sin.
- ca cospius, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadores, n f pl alt. sin.
- ca enganxavelles, n m alt. sin.
- ca estiracabells, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca gafarrons, n m pl alt. sin.
- ca gafarrots, n m pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
- ca gos, n m alt. sin.
- ca gosset, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
- ca herba cospinera, n f alt. sin.
- ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
- ca llaparasses, n f pl alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca palló, n m alt. sin.
- ca paperina, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca pegamans, n m/f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca remolins, n m pl alt. sin.
- ca repalasses, n f pl alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca socarrella, n f alt. sin.
- ca cuspiner, n m var. ling.
- ca guspí (fruit), n m var. ling.
- ca guspinera, n f var. ling.
- ca lapassa, n f var. ling.
- ca llampassa, n f var. ling.
- ca llaparada, n f var. ling.
- ca llapissera, n f var. ling.
- ca llepalassa, n f var. ling.
- ca lleparada, n f var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- ca lleparasses, n f pl var. ling.
- ca poltres, n m pl var. ling.
- ca rapalassa, n f var. ling.
- ca repalaca, n f var. ling.
- ca repalada, n f var. ling.
- ca repelasses, n f pl var. ling.
- nc Arctium minus Bernh.
- nc Lappa minor Hill var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca repalassa, n f
- ca bardana, n f sin. compl.
- ca catxurrera, n f sin. compl.
- ca cuspinera, n f sin. compl.
- ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
- ca gaferot, n m sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca llapa, n f sin. compl.
- ca llaparassa, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapassera, n f sin. compl.
- ca bardanera, n f alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
- ca cospí, n m alt. sin.
- ca cospiner, n m alt. sin.
- ca cospinera, n f alt. sin.
- ca cospineta, n f alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cospiu, n m alt. sin.
- ca cospiuera, n f alt. sin.
- ca cospius, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadores, n f pl alt. sin.
- ca enganxavelles, n m alt. sin.
- ca estiracabells, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca gafarrons, n m pl alt. sin.
- ca gafarrots, n m pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
- ca gos, n m alt. sin.
- ca gosset, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
- ca herba cospinera, n f alt. sin.
- ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
- ca llaparasses, n f pl alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca palló, n m alt. sin.
- ca paperina, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca pegamans, n m/f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca remolins, n m pl alt. sin.
- ca repalasses, n f pl alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca socarrella, n f alt. sin.
- ca cuspiner, n m var. ling.
- ca guspí (fruit), n m var. ling.
- ca guspinera, n f var. ling.
- ca lapassa, n f var. ling.
- ca llampassa, n f var. ling.
- ca llaparada, n f var. ling.
- ca llapissera, n f var. ling.
- ca llepalassa, n f var. ling.
- ca lleparada, n f var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- ca lleparasses, n f pl var. ling.
- ca poltres, n m pl var. ling.
- ca rapalassa, n f var. ling.
- ca repalaca, n f var. ling.
- ca repalada, n f var. ling.
- ca repelasses, n f pl var. ling.
- nc Arctium minus Bernh.
- nc Lappa minor Hill var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca sínquisi guspirejant
- en synchysis scintillans
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
