Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "habilitaci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació (0): Creació 0 CRITERI Denominació (0): Creació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació (0): Creació
  • ca  1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
  • ca  1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
  • ca  1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
  • ca  1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
  • ca  1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
  • ca  1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
  • ca  2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
  • ca  2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada
  • en  this setting is only active if the dropdown option is enabled

<Localització > Fraseologia>

atenció de rehabilitació atenció de rehabilitació

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atenció de rehabilitació, n f
  • es  atención de rehabilitación, n f
  • fr  soins de réhabilitation, n m pl
  • en  rehab care, n
  • en  rehabilitation care, n

<Infermeria>

autorització administrativa autorització administrativa

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  autorització administrativa, n f
  • ca  habilitació, n f
  • ca  llicència, n f sin. compl.
  • ca  permís, n m sin. compl.
  • es  autorización administrativa, n f
  • es  habilitación, n f
  • es  licencia, n f
  • es  permiso, n m

<Dret administratiu > Activitat administrativa>

Definició
Acte administratiu mitjançant el qual les administracions públiques habiliten un particular perquè pugui dur a terme una activitat determinada, havent comprovat prèviament que aquesta activitat s'ajusta als requisits previstos per la normativa aplicable i havent valorat l'interès públic afectat.

Nota

  • La denominació llicència es fa servir preferentment en l'àmbit local.
benefici de l'habilitació d'edat benefici de l'habilitació d'edat

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  benefici de l'habilitació d'edat, n m
  • es  beneficio de la habilitación de edad

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Dret d'un menor d'edat, però major de setze anys, subjecte a tutela, a sol·licitar del jutge que la hi tregui per passar a ser considerat com si fos major d'edat.
benefici de la majoria d'edat benefici de la majoria d'edat

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de la majoria d'edat, n m
  • ca  habilitació d'edat, n f sin. compl.
  • es  beneficio de la mayoría de edad

<Dret civil>

Definició
Dret d'una persona menor, però major de setze anys, subjecta a tutela, a sol·licitar als jutges que la hi tregui per passar a ser considerada com si fos major d'edat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En el Codi civil espanyol (CC), el benefici de la majoria d'edat suposa que als menors sotmesos a tutela se'ls ha de considerar majors d'edat per a determinats actes, és a dir, capaços d'autogovernar-se a si mateixos i capaços d'administrar els propis béns. Consegüentment, el benefici de la majoria d'edat sempre s'ha relacionat amb la tutela i per això es regula de manera independent en l'article 321. Se li destina un article propi, distint dels que regulen l'emancipació, si bé, en certa manera, és una forma d'emancipació, ja que als menors als quals se'ls concedeix l'habilitació d'edat tenen la mateixa capacitat d'obrar que els emancipats. No obstant això, el punt de partida de l'un i de l'altre cas és distint, ja que l'emancipació pressuposa una potestat parental prèvia i l'habilitació d'edat pressuposa una tutela prèvia, és a dir, en aquest últim cas el punt de partida són els menors d'edat orfes de pare i de mare.
    L'article 321 del CC fa referència al benefici de la majoria d'edat o l'habilitació d'edat, segons el qual els menors d'edat sotmesos a tutela poden obtenir el benefici de la majoria d'edat, per concessió del consell de família. Després de la modificació del CC mitjançant la Llei 11/1981, del 13 de maig, de l'Estat, l'article 321 del CC va regular el benefici de la majoria d'edat. La reforma posterior de la tutela en el CC mitjançant la Llei 13/1983, del 24 d'octubre, de l'Estat, va eliminar el consell de família, institució lligada tradicionalment a la concessió del benefici d'edat. Per això, la Llei 21/1987, de l'11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil en matèria d'adopció, de l'Estat, en coherència amb la reforma feta, finalment va introduir l'article 321 del CC en aquesta redacció, en què utilitza el terme benefici de la majoria d'edat i abandona tota referència a l'habilitació d'edat.
    L'article 217 del derogat Codi de família (CF) utilitzava el terme habilitació d'edat per referir-se als menors que, havent complert setze anys i estant sotmesos a tutela, obtenen el benefici de l'habilitació. L'article 217 del CF manifestava com a requisits per a obtenir el benefici de la majoria d'edat, els següents: a) que els menors hagin complert setze anys i acceptin el benefici; b) que la persona que exerceix la tutela, sola o conjuntament amb la persona titular de l'administració patrimonial, ho autoritzi; c) que així mateix, l'autoritzi prèviament l'autoritat judicial o el consell de tutela, si n'hi ha, i d) que aquest benefici es formalitzi en escriptura pública. Actualment, les referències a l'habilitació d'edat s'han d'entendre fetes a l'emancipació per resolució judicial que regula l'article 211-10 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
    La persona beneficiària de la majoria d'edat pot actuar en relació amb la seva persona i els seus béns igual que els menors emancipats (art. 211-7 CCCat), en els casos en els quals la persona beneficiària disposi d'un complement de capacitat (art. 211-12 CCCat), prestat pel tutor o per les persones encarregades de l'administració patrimonial de l'habilitat. En el cas en què la tutela anterior l'exerceixen dos tutors, pot prestar el complement de capacitat qualssevol dels dos que actuï, en tot cas, com a curador.
cambra cambra

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  cambra, n f
  • ca  habitació, n f
  • es  cuarto
  • es  habitación
  • en  chamber
  • en  room

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Peça d'una construcció delimitada per parets i una coberta, que es destina especialment a dormir-hi.
centre de rehabilitació psicosocial centre de rehabilitació psicosocial

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  centre de rehabilitació psicosocial, n m
  • es  centro de rehabilitación psicosocial

<Serveis socials > Establiments i recursos>

Definició
Centre de dia que té per objecte la rehabilitació personal i social de les persones amb trastorn mental greu.
clàusula d'habilitació clàusula d'habilitació

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  clàusula d'habilitació, n f
  • es  cláusula de habilitación, n f
  • fr  clause d'habilitation, n f
  • en  enabling clause, n

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Clàusula d'alguns tractats internacionals en virtut de la qual l'estat que l'aplica pot donar preferència comercial als països en desenvolupament, sens perjudici de la clàusula de la nació més afavorida.
clàusula d'habilitació clàusula d'habilitació

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  clàusula d'habilitació, n f
  • es  cláusula de habilitación
  • fr  clause d'habilitation
  • it  clausola di abilitazione
  • en  enabling clause
  • ar  شرط التمكين

<Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional>

Definició
Clàusula d'alguns tractats internacionals en virtut de la qual l'estat que l'aplica pot donar preferència comercial als països del Sud, sens perjudici de la clàusula de la nació més afavorida.