Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "habitar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
  • ca  2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
  • ca  B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
  • ca  B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
  • ca  B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
  • ca  B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
  • ca  B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
  • ca  B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
  • ca  B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.

B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.

(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.

(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.

(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)

(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)

B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:

(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)

(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)

B3. Analogia a partir de llengües properes

En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agitar, v tr
  • es  agitar, v tr
  • fr  agiter, v tr
  • en  shake, to, v tr
  • en  stir, to, v tr
  • de  rühren, v tr
  • de  umrühren, v tr

<Enginyeria>

agroturisme agroturisme

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  agroturisme, n m
  • es  agroturismo, n m
  • fr  agrotourisme, n m
  • fr  tourisme à la ferme, n m
  • fr  tourisme chez l'habitant, n m
  • en  agricultural tourism, n
  • en  agritourism, n
  • en  farmhouse holiday, n
  • de  Agrartourismus, n m
  • de  Bauernhofferien, n f pl

<Turisme > Modalitats de turisme>

Definició
Turisme rural en què hi ha la possibilitat de prendre part en activitats agrícoles, ramaderes o forestals.
amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric
  • es  ensalada con dados de salmón ahumado, habitas, Gula del Norte y jamón ibérico
  • fr  salade aux dés de saumon fumé, aux fèves fines, à la Gula del Norte et au jambon ibérique (succedané de civelles)
  • it  insalata con dadolata di salmone affumicato, favette, Gula del Norte e prosciutto iberico (surrogato di cecoline)
  • en  salad with smoked salmon cubes, baby broad beans, Gula del Norte and Iberian cured ham (elvers substitute)
  • de  Salat mit Räucherlachswürfeln, jungen Saubohnen, Gula del Norte und iberischem Rohschinken (Glasaal-Ersatz)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida amb pernil d'ànec, favetes i vinagreta mediterrània amanida amb pernil d'ànec, favetes i vinagreta mediterrània

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida amb pernil d'ànec, favetes i vinagreta mediterrània
  • es  ensalada con jamón de pato, habitas y vinagreta mediterránea
  • fr  salade au jambon de canard, aux fèves fines et à la vinaigrette méditerranéenne
  • it  insalata con prosciutto d'anatra, favette e vinaigrette mediterranea
  • en  salad with duck ham, baby broad beans and Mediterranean vinaigrette
  • de  Salat mit Entenschinken, jungen Saubohnen und mediterraner Vinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>