Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "haver" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accelerar, v tr
  • ca  forçar, v tr
  • es  forzar
  • fr  hâter
  • it  forzare
  • en  force, to
  • de  treiben

<Botànica>

amanida d'hivern amanida d'hivern

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'hivern
  • es  ensalada de invierno
  • fr  salade d'hiver
  • it  insalata d'inverno
  • en  winter salad
  • de  Wintersalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

ansa ansa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ansa, n f
  • es  abra
  • es  angra
  • es  ensenada
  • es  rada
  • fr  havre
  • en  haven
  • en  inlet

<Costes > Litoral>

Definició
Corba a la costa que forma una badia oberta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  apuntar, v tr
  • es  mantener el puntero, v intr
  • es  mover el puntero sobre, v tr
  • es  pasar el ratón por encima de, v intr
  • es  puntear, v tr
  • fr  passer sur, v tr
  • fr  pointer, v tr
  • en  hover, to, v tr
  • en  point, to, v tr

<Informàtica>

Definició
Assenyalar amb la busca o el cursor, en interfícies gràfiques, una àrea sensible per a indicar que es vol fer una determinada operació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

bavejar bavejar

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bavejar, v intr
  • es  babear, v intr
  • fr  baver, v intr
  • en  drool, to, v intr

<Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bimbar, v tr
  • ca  fer un bimbo, v intr
  • es  bimbar, v tr
  • es  hacer un bimbo, v intr

<Zoologia > Ocells>

Definició
Aconseguir observar, un ornitòleg o una persona aficionada a l'ornitologia, una determinada espècie d'ocell per primera vegada.
cau d'hivern cau d'hivern

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cau d'hivern, n m
  • ca  cau hivernal, n m
  • es  madriguera de hibernación
  • fr  abri d'hiver
  • fr  gîte d'hibernation
  • fr  gîte d'hivernage
  • fr  hibernacle
  • fr  hibernaculum
  • en  hibernacle
  • en  hibernaculum
  • en  hibernating chamber
  • en  hibernation site

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Cau d'un animal en hibernació.
certificar certificar

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  certificar, v tr
  • ca  assegurar, v tr sin. compl.
  • ca  donar fe sin. compl.
  • ca  fer constar sin. compl.
  • ca  fer fe sin. compl.
  • es  certificar
  • es  dar fe
  • es  hacer constar
  • es  hacer fe

<Dret públic>

Definició
Garantir {una cosa} com a certa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament certifica que les proves s'han dut a terme segons la normativa vigent.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha donat fe dels acords adoptats.

    Ex.: L'aspirant fa constar que reuneix totes les condicions requerides per a la plaça.

    Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha fet fe dels acords adoptats.
cicle de Born-Fajans-Haber cicle de Born-Fajans-Haber

<Química > Química inorgànica>

Font de la imatge

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica de corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  cicle de Born-Fajans-Haber, n m
  • ca  cicle de Born-Haber, n m sin. compl.
  • es  ciclo de Born-Fajans-Haber, n m
  • es  ciclo de Born-Haber, n m
  • en  Born-Fajans-Haber cycle, n
  • en  Born-Haber cycle, n

<Química > Química inorgànica>

Definició
Mètode per a calcular l'energia reticular de formació d'un cristall iònic utilitzant la llei de Hess a partir de les entalpies d'una seqüència d'etapes que inclouen l'atomització a l'estat gasós dels elements en el seu estat més estable en condicions estàndard, la ionització dels àtoms en estat gasós i la formació del cristall iònic a partir dels ions separats a una distància infinita.

Nota

  • El cicle de Born-Fajans-Haber va ser descrit alhora i en la mateixa revista però independentment per Born i Haber d'una banda i Fajans de l'altra.