Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hedra" dins totes les àrees temàtiques

anus anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anus, n m
  • ca  forat del cul, n m sin. compl.
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  orifici anal, n m sin. compl.
  • ca  ull del cul, n m sin. compl.
  • es  ano
  • fr  anus
  • en  anus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Orifici del final del tub digestiu que s'obre a l'exterior i a través del qual són expulsades les matèries fecals. L'aparell muscular de l'anus és format per l'esfínter intern, de fibres llises disposades circularment, l'esfínter extern, de fibres estriades també circulars, i per fibres llises de direcció longitudinal, que davallen entre tots dos esfínters o en el mateix gruix de cadascun d'aquests músculs i que acaben en la cara profunda de la pell anal. Els esfínters, a causa de llur tonicitat i en cas precís per llur contracció, tanquen l'orifici anal i impedeixen la sortida continuada i involuntària de les matèries contingudes en el recte.

Nota

  • La denominació anus prové del llatí anus.
  • La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
hedra hedra

<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  hedra, n f

<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Ferida del crani per un instrument tallant, que afecta l'os només superficialment.

Nota

  • La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.