Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hedra" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel? 0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
  • es  (punt de bola) punto de bola, n m
  • es  (punt de bola) punto de bolita, n m
  • es  (punt de caramel) punto de caramelo, n m
  • es  (punt de fil) punto de hebra, n m
  • es  (punt de fil) punto de hilo, n m
  • es  (punt volant) punto de florecilla, n m
  • es  (punt volant) punto de soplo, n m
  • es  (punt volant) punto volante, n m
  • fr  (punt de bola) boulé, n m
  • fr  (punt de caramel) caramel, n m
  • fr  (punt de fil) filé, n m
  • fr  (punt de fil) filet, n m
  • fr  (punt volant) grand perlé, n m
  • fr  (punt volant) grand soufflé, n m
  • fr  (punt volant) petit boulé, n m
  • fr  (punt volant) soufflé, n m
  • en  (punt de bola) ball stage, n
  • en  (punt de caramel) liquid stage, n
  • en  (punt de fil) thread stage, n

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Tant punt de fil, com punt volant i punt de floreta, com punt de bola i com punt de caramel (tots, noms masculins) es consideren formes adequades per a fer referència als diferents estadis de cocció del sucre en cuina i pastissera. Aquests estadis es defineixen segons l'interval de temperatura i la viscositat del xarop:

- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.

- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.

- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.

- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.

Nota

  • 1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/251/).
aguller aguller

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aguller, n m
  • es  hebra para coser

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Tros de fil que es posa a l'agulla per cosir.
antracnosi de l'heura antracnosi de l'heura

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antracnosi de l'heura, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de les fulles de l'heura (Hedera helix L.) produïda per Colletotrichum trichellum (Fr.) Duke.
arenària arenària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària, n f
  • ca  centenrama fruticós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  cent-en-rama fruticosa, n f var. ling.
  • nc  Herniaria fruticosa L.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària, n f
  • ca  centenrama fruticós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  cent-en-rama fruticosa, n f var. ling.
  • nc  Herniaria fruticosa L.

<Botànica > cariofil·làcies>

bàlsam emparrador bàlsam emparrador

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam emparrador, n m
  • ca  cortina, n f alt. sin.
  • ca  enfiladissa de patata, n f alt. sin.
  • ca  herba de moro, n f alt. sin.
  • ca  heura de moro, n f alt. sin.
  • ca  enredadera de patata, n f var. ling.
  • nc  Boussingaultia cordifolia Ten.
  • nc  Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
  • nc  Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

bàlsam emparrador bàlsam emparrador

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam emparrador, n m
  • ca  cortina, n f alt. sin.
  • ca  enfiladissa de patata, n f alt. sin.
  • ca  herba de moro, n f alt. sin.
  • ca  heura de moro, n f alt. sin.
  • ca  enredadera de patata, n f var. ling.
  • nc  Boussingaultia cordifolia Ten.
  • nc  Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
  • nc  Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

blaveta de l'heura blaveta de l'heura

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blaveta de l'heura, n f
  • es  náyade, n f
  • fr  argus à bande noire, n m
  • fr  azuré des nerpruns, n m
  • it  celastrina, n f
  • it  piccolo argo, n m
  • en  holly blue, n
  • nc  Celastrina argiolus

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Celastrina
bri bri

<Indústria > Indústria tèxtil > Filaments>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bri, n m
  • es  hebra
  • fr  brin
  • en  single end
  • en  strand
  • de  Einzelfaden

<Indústria > Indústria tèxtil > Filaments>

Definició
Qualsevol tros petit i solt d'un filament.
bri bri

<Indústria tèxtil i de la confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bri, n m
  • es  hebra
  • fr  brin
  • en  filament

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>