Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hipocresia" dins totes les àrees temàtiques

desferracavalls glauc desferracavalls glauc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls glauc, n m
  • nc  Hippocrepis comosa L. subsp. scorpioides (Req. ex Benth.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  • nc  Hippocrepis glauca auct., non Ten. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

displàsia fibromuscular displàsia fibromuscular

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  displàsia fibromuscular, n f
  • ca  hiperplàsia fibromuscular, n f sin. compl.
  • ca  hiperplàsia renal, n f sin. compl.
  • ca  hipoplàsia fibromuscular, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

Definició
Malaltia vascular no inflamatòria, no arterioescleròtica, de causa desconeguda, que es manifesta habitualment durant la tercera o quarta dècada de la vida, per bé que hom n'ha descrit casos infantils, que afecta artèries de calibre mitjà i gran, com ara les artèries renals, caròtides, axil·lars i mesentèriques, algunes vegades de forma multicèntrica. Consisteix en una proliferació d'elements cel·lulars i extracel·lulars de la paret arterial, especialment de la túnica mitjana, que condueixen a l'estenosi, amb absència de necrosi, calcificació, inflamació i necrosi fibrinoide. Comprèn sis subtipus de desordres: fibroplàsia de la íntima, fibroplàsia de la mitjana, hiperplàsia de la mitjana, fibroplàsia perimitjana, dissecció mitjana i fibroplàsia periarterial.
efecte hipocròmic efecte hipocròmic

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GABINET DE LLENGUA CATALANA. Fotoquímica: Català-castellà-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-6-7

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  efecte hipocròmic, n m
  • es  efecto hipocrómico, n m
  • en  hypochromic effect, n

<Fotoquímica>

epidermòlisi ampul·lar distròfica amb hipoacúsia epidermòlisi ampul·lar distròfica amb hipoacúsia

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epidermòlisi ampul·lar distròfica amb hipoacúsia, n f
  • ca  epidermòlisi ampul·lar neurotròfica progressiva de Gedde-Dahl, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Epidermòlisi distròfica, hereditària, autosòmica dominant, caracteritzada per distròfia unguial, ampul·les, atròfia cutània difusa i progressiva de mans, peus, colzes i genolls, sordesa neurogènica i ocasionalment lesions de la mucosa bucal. Les ampul·les són dermolítiques.
eritròcit hipocròmic eritròcit hipocròmic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  eritròcit hipocròmic, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Eritròcit que presenta una disminució de la seva coloració, degut a una disminució de l'hemoglobina corpuscular mitjana. Hom l'observa de forma característica en l'anèmia ferropènica i en la talassèmia.
estrabisme inferior estrabisme inferior

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  estrabisme inferior, n m
  • ca  estrabisme deorsum vergens, n m sin. compl.
  • ca  hipotropia, n f sin. compl.

<Oftalmologia>

Definició
Estrabisme vertical en què la línia visual d'un dels ulls és desviada cap avall.
fàcies hipocràtica fàcies hipocràtica

<Ciències de la salut > Semiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fàcies hipocràtica, n f
  • ca  cara hipocràtica, n f sin. compl.
  • ca  fàcies agònica, n f sin. compl.
  • ca  fàcies descomposta, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>

Definició
Cara profundament alterada amb nas afilat, ulls envoltats d'unes profundes ulleres morades, llavis prims i cianòtics i pòmuls prominents. Denuncia una mort pròxima. Se'n diu també fàcies agònica o descomposta.
ferradura de cingle ferradura de cingle

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ferradura de cingle, n f
  • ca  ferradura valenciana, n f alt. sin.
  • ca  llentilleta, n f alt. sin.
  • ca  violeta de penyal valenciana, n f alt. sin.
  • ca  violeta roquera valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis balearica Jacq. subsp. valentina (Boiss.) Hrabětová
  • nc  Hippocrepis valentina Boiss. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ferradura de cingle ferradura de cingle

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ferradura de cingle, n f
  • ca  ferradura valenciana, n f alt. sin.
  • ca  llentilleta, n f alt. sin.
  • ca  violeta de penyal valenciana, n f alt. sin.
  • ca  violeta roquera valenciana, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis balearica Jacq. subsp. valentina (Boiss.) Hrabětová
  • nc  Hippocrepis valentina Boiss. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

gimnàstica abdominal hipopressiva gimnàstica abdominal hipopressiva

<Ciències de la salut > Salut sexual i reproductiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut sexual i reproductiva [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/326>

  • ca  gimnàstica abdominal hipopressiva, n f
  • ca  exercicis hipopressius, n m pl sin. compl.
  • ca  GAH, n f sigla
  • es  gimnasia abdominal hipopresiva, n f
  • es  ejercicios abdominales hipopresivos, n m pl sin. compl.
  • es  ejercicios hipopresivos, n m pl sin. compl.
  • es  GAH, n f sigla
  • fr  gymnastique abdominale hypopressive, n f
  • fr  exercices hypopressifs, n m pl sin. compl.
  • fr  gymnastique hypopressive, n f sin. compl.
  • fr  GAH, n f sigla
  • en  hypopressive abdominal gymnastics, n pl
  • en  hypopressive exercices, n pl sin. compl.
  • en  HAG, n sigla

<Salut sexual i reproductiva > Embaràs, part i postpart>

Definició
Conjunt de tècniques posturals que provoquen un descens de la pressió intraabdominal i una activació reflexa dels músculs del sòl pelvià i de la faixa abdominal.