Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "home" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)

<Denominació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
  • ca  Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
El sistema tradicional en lexicografia i terminologia catalanes per a representar les formes femenines d'adjectius i noms de doble gènere consisteix a reduir-les a l'última lletra o les últimes lletres i a recollir-les a continuació de la forma masculina.

Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:

(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f

(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f

(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f

(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)

A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.

B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora

C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
àrbitre | àrbitra àrbitre | àrbitra

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrbitre | àrbitra, n m, f
  • ca  jutge | jutge, jutgessa, n m, f
  • ca  col·legiat | col·legiada, n m, f sin. compl.
  • ca  home bo [PILOTA VAL], n m sin. compl.
  • es  árbitro | árbitra, n m, f
  • es  colegiado | colegiada, n m, f
  • es  home bo [PILOTA VAL], n m
  • es  juez | jueza, n m, f
  • fr  arbitre, n m, f
  • fr  juge | jugesse, n m, f
  • en  judge, n
  • en  official, n
  • en  referee, n
  • en  umpire, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Persona que dirigeix una prova, un encontre o una competició controlant-ne l'adequació al reglament.

Nota

  • En pilota valenciana, l'home bo pot recórrer a l'opinió del públic sobre una jugada quan ho cregui oportú.
àrbitre principal | àrbitra principal àrbitre principal | àrbitra principal

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre principal | àrbitra principal, n m, f
  • es  árbitro principal
  • fr  arbitre en chef
  • en  chief umpire
  • en  home umpire
  • en  plate umpire

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Àrbitre situat darrere del receptor, que jutja, canta i compta les boles i els strikes, i que té la màxima autoritat per prendre decisions en cas de dubtes arbitrals i de reclamacions presentades pels entrenadors.
àrbitre principal | àrbitra principal àrbitre principal | àrbitra principal

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrbitre principal | àrbitra principal, n m, f
  • ca  primer àrbitre | primera àrbitra, n m, f
  • es  árbitro principal | árbitra principal, n m, f
  • es  primer árbitro | primera árbitra, n m, f
  • fr  arbitre principal | arbitre principale, n m, f
  • fr  premier arbitre | première arbitre, n m, f
  • it  primo arbitro | prima arbitra, n m, f
  • en  chief referee, n
  • en  crew chief, n
  • en  first referee, n
  • en  home umpire, n
  • en  plate umpire, n
  • en  referee [FUTBOL AM], n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Àrbitre encarregat de decidir com a màxima autoritat sobre les diverses incidències d'una prova o un encontre.

Nota

  • L'àrbitre o àrbitra principal rep l'ajuda d'un àrbitre o àrbitra assistent.
és un lliurament a domicili? és un lliurament a domicili?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  és un lliurament a domicili?
  • es  ¿es una entrega a domicilio?
  • fr  faut-il le livrer à domicile ?
  • pt  necessita de entrega ao domicílio?
  • en  is it for home delivery?

<Grans Magatzems > Conversa>

acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
acolliment familiar acolliment familiar

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar, n f
  • fr  accueil familial, n m
  • fr  placement en famille d'accueil, n m
  • fr  placement familial, n m
  • en  family placement, n
  • en  foster care, n
  • en  foster care placement, n
  • en  foster home placement, n
  • en  foster placement, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.
allotjament d'hospitalitat allotjament d'hospitalitat

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  allotjament d'hospitalitat, n m
  • ca  sofà de franc, n m sin. compl.
  • es  red de hospitalidad, n f
  • es  servicio de hospitalidad, n m
  • fr  canapé d'hôte, n m
  • fr  échange d'hospitalité, n m
  • fr  service loge-trotteurs, n m
  • en  couchsurfing, n
  • en  home stay network, n
  • en  hospitality exchange, n
  • de  Couchsurfing, n n
  • de  Gastfreundschaftsnetzwerk, n n
  • de  Gastgeberdienst, n m

<Turisme > Allotjament>

Definició
Allotjament gratuït gestionat a través d'internet en què particulars ofereixen temporalment un espai de casa seva a persones que busquen on hostatjar-se, generalment durant un viatge.

Nota

  • 1. El contacte entre els usuaris de l'allotjament d'hospitalitat s'estableix a través d'una plataforma web. És especialment coneguda la plataforma anomenada CouchSurfing, que ha donat nom a aquesta modalitat d'allotjament.
  • 2. L'allotjament d'hospitalitat es basa en l'altruisme i busca potenciar l'intercanvi cultural i la socialització entre els usuaris. De vegades, els amfitrions també ofereixen allotjament a canvi de la col·laboració del convidat en alguna feina o tasca.
allotjament d'hospitalitat allotjament d'hospitalitat

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  allotjament d'hospitalitat, n m
  • ca  sofà de franc, n m sin. compl.
  • es  red de hospitalidad, n f
  • es  servicio de hospitalidad, n m
  • fr  canapé d'hôte, n m
  • fr  échange d'hospitalité, n m
  • fr  service loge-trotteurs, n m
  • it  couchsurfing, n m
  • en  couchsurfing, n
  • en  home stay network, n
  • en  hospitality exchange, n
  • de  Couchsurfing, n n
  • de  Gastfreundschaftsnetzwerk, n n
  • de  Gastgeberdienst, n m

<Lleure > Turisme>

Definició
Allotjament gratuït gestionat a través d'internet en què particulars ofereixen temporalment un espai de casa seva a persones que busquen on hostatjar-se, generalment durant un viatge.

Nota

  • 1. El contacte entre els usuaris de l'allotjament d'hospitalitat s'estableix a través d'una plataforma web. És especialment coneguda la plataforma anomenada CouchSurfing, que ha donat nom a aquesta modalitat d'allotjament.
  • 2. L'allotjament d'hospitalitat es basa en l'altruisme i busca potenciar l'intercanvi cultural i la socialització entre els usuaris. De vegades, els amfitrions també ofereixen allotjament a canvi de la col·laboració dels convidats en alguna feina o tasca.
Amics de l'Home Amics de l'Home

<Noves religions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Amics de l'Home

<Religions > Noves religions>

Definició
Comunitat fundada l'any 1920 per Alexandre Freytag, antic membre dels Estudiants de la Bíblia, els futurs Testimonis de Jehovà.

Nota

  • Els Amics de l'Home pensen que el Regne de Déu pot ser restablert a la Terra i sostenen que per a abolir la mort i obtenir la vida eterna a la Terra cal suprimir el pecat, és a dir, qualsevol agressió a la natura i als éssers humans. Aquesta doctrina porta a la protecció del medi ambient, a accions filantròpiques i a un estil de vida molt estricte. El moviment practica una intensa activitat de difusió i el proselitisme de porta a porta, igual que els Testimonis de Jehovà, però limita la seva acció als països francòfons europeus.