Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "honrar" dins totes les àrees temàtiques
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca capacitat d'obrar, n f
- es capacidad de obrar
- fr capacité d'exercice
- en legal capacity
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca capacitat d'obrar, n f
- ca capacitat, n f sin. compl.
- es capacidad, n f
- es capacidad de hecho, n f
- es capacidad de obrar, n f
- fr capacité, n f
- fr capacité d'exercice, n f
- en capacity, n
- en capacity to act, n
- en legal capacity, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Aspectes legals>
Definició
Nota
- 1. La capacitat d'obrar comporta la possibilitat de dur a terme actes jurídics. Normalment, s'assoleix en arribar a la majoria d'edat.
- 2. La capacitat d'obrar pot variar en funció de les circumstàncies que afecten la capacitat de decidir d'una persona. Es pot donar el cas, doncs, que es dugui a terme un procés de modificació de la capacitat, que, per sentència judicial, en concreti l'abast i els complements necessaris per a actuar, com ara la tutela o la curatela.
- 3. Des d'un punt de vista legal, es distingeix la capacitat d'obrar de la capacitat jurídica. Tanmateix, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006) considera que no s'ha de fer aquesta distinció entre capacitat d'obrar i capacitat jurídica i que totes les persones han de tenir la mateixa capacitat, sense restriccions ni exclusions. Així, segons la Convenció, les persones amb discapacitat tenen plena capacitat d'obrar, encara que necessitin alguns suports per tal d'exercir-la; per tant, a l'hora de prendre decisions la seva voluntat no es pot substituir. Es tracta d'oferir l'ajuda necessària en cada moment perquè la persona pugui prendre les seves decisions, en lloc de privar-la d'aquest dret.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capacitat d'obrar, n f
- es capacidad de obrar
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La capacitat d'obrar pot ser total, quan es reconeix la plena facultat per a realitzar actes jurídics, o pot ser limitada, quan es reconeix parcialment. També es pot donar el cas que l'ordenament jurídic no reconegui a la persona la capacitat d'obrar.
Les persones físiques majors d'edat que no pateixen cap causa d'incapacitat tenen capacitat d'obrar plena. Els menors emancipats tenen capacitat d'obrar limitada, la qual cosa implica que només poden realitzar uns actes jurídics determinats, i que per a d'altres necessiten que els pares o tutors completin llur capacitat d'obrar. Per exemple, un menor emancipat necessita el consentiment dels pares o els curadors per a vendre un immoble. Finalment, als menors d'edat no emancipats i als incapacitats no es reconeix la capacitat d'obrar. En aquest darrer cas, com a norma general, els representants legals supleixen la incapacitat d'obrar, llevat en el cas dels actes personalíssims, en què aquesta representació legal no és procedent.
Juntament amb aquestes normes generals de la capacitat d'obrar, hi ha casos de normes especials que determinen la capacitat d'obrar. Per exemple, a l'hora de fer una adopció no n'hi ha prou de ser major d'edat i no estar incurs en cap causa d'incapacitat, sinó que és necessari tenir vint-i-cinc anys com a mínim per a tenir capacitat d'obrar. - V. t.: capacitat n f
- V. t.: menor n m, f
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cavalcar, v tr/prep
- ca muntar, v tr/prep
- es cabalgar
- es montar
- es montar a caballo
- fr chevaucher
- fr monter
- fr monter à cheval
- en mount a horse, to
- en mount, to
- en ride, to
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
Definició
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cavalcar, v tr/prep
- ca muntar, v tr/prep
- es cabalgar
- es montar
- fr chevaucher
- fr monter
- en mount, to
- en ride, to
<Hípica>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cavalcar, v tr
- es acaballar
- es montar
- fr monter
- en cover, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cavalcar, v tr
- es acaballar
- es montar
- fr monter
- en cover, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerrell, n m
- ca civada d'erms, n f alt. sin.
- ca civadot, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca serrello, n m var. ling.
- nc Helictotrichon filifolium (Lag.) Henrad
- nc Avena filifolia Lag. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cerrell, n m
- ca civada d'erms, n f alt. sin.
- ca civadot, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca serrello, n m var. ling.
- nc Helictotrichon filifolium (Lag.) Henrad
- nc Avena filifolia Lag. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinema de terror, n m
- es cine de terror, n m
- fr film d'épouvante, n m
- fr film d'horreur, n m
- fr film de terreur, n m
- en horror film, n
<Cinema>
