Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "honr�s" dins totes les àrees temàtiques
herbari micològic? 0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
-
ca
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic? - es (funga) flora fúngica, n f
- es (funga) flora micológica, n f
- es (funga) funga, n f
- es (funga) micobiota, n f
- es (funga) micoflora, n f
- es (micoteca) herbario de hongos, n m
- es (micoteca) micetoteca, n f
- es (micoteca) micoteca, n f
- fr (funga) flore fongique, n f
- fr (funga) flore mycologique, n f
- fr (funga) mycoflore, n f
- fr (micoteca) collection mycologique, n f
- fr (micoteca) herbier de champignons, n m
- fr (micoteca) mycothèque, n f
- it (funga) flora micologica, n f
- it (funga) funga, n f
- it (funga) micoflora, n f
- en (funga) funga, n
- en (funga) fungus flora, n
- en (funga) fungus population, n
- en (funga) mycobiota, n
- en (funga) mycoflora, n
- en (funga) mycology, n
- en (micoteca) fungus culture collection, n
- en (micoteca) mycological collection, n
- en (micoteca) mycotheca, n
- de (funga) Pilzflora, n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.
- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de funga i micoteca al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Precisions terminològiques sobre els fongs, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/precisions-terminologiques-els-fongs).
herbari micològic? 0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
-
ca
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic? - es (funga) flora fúngica, n f
- es (funga) flora micológica, n f
- es (funga) funga, n f
- es (funga) micobiota, n f
- es (funga) micoflora, n f
- es (micoteca) herbario de hongos, n m
- es (micoteca) micetoteca, n f
- es (micoteca) micoteca, n f
- fr (funga) flore fongique, n f
- fr (funga) flore mycologique, n f
- fr (funga) mycoflore, n f
- fr (micoteca) collection mycologique, n f
- fr (micoteca) herbier de champignons, n m
- fr (micoteca) mycothèque, n f
- it (funga) flora micologica, n f
- it (funga) funga, n f
- it (funga) micoflora, n f
- en (funga) funga, n
- en (funga) fungus flora, n
- en (funga) fungus population, n
- en (funga) mycobiota, n
- en (funga) mycoflora, n
- en (funga) mycology, n
- en (micoteca) fungus culture collection, n
- en (micoteca) mycological collection, n
- en (micoteca) mycotheca, n
- de (funga) Pilzflora, n f
<Botànica>
Definició
- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.
- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de funga i micoteca al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Precisions terminològiques sobre els fongs, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/precisions-terminologiques-els-fongs).
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutadà honrat, n m
- es ciudadano honrado
<Història>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciutadà honrat, n m
- es ciudadano honrado, n m
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciutadà honrat | ciutadana honrada, n m, f
- es ciudadano honrado
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- El ciutadà honrat era membre d'un grup de ciutadans socialment important, que es van començar a distingir dels altres habitants de les ciutats a partir del segle XII. Ells i els burgesos assumien el govern de les ciutats, si més no fins al segle XV. Amb Ferran II, van ser assimilats a barons i cavallers, però sense dret a participar en el braç nobiliari de les corts ni ser elegits com a diputats ni oïdors de comptes. Fins i tot es va crear una matrícula especial per a registrar-los, i se'ls va atorgar el privilegi de crear-ne ells mateixos de nous, sense que el rei renunciés a designar-ne d'altres. Així, van aparèixer els ciutadans de matrícula i els ciutadans de privilegi i nòmina reial, dos grups enfrontats que pugnaven per accedir al govern municipal. Per una concòrdia del 1599, tots dos grups van compartir càrrecs municipals, però, a poc a poc, es van transformar en títols merament honorífics. Aquesta categoria va existir fins a l'abolició dels títols de noblesa el 1838.
<Pedagogia. Ensenyament>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca doctor -a honoris causa, n m, f
- es doctor honoris causa
- fr docteur honoris causa
- en doctor honoris causa
<Pedagogia. Ensenyament>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca doctor honoris causa | doctora honoris causa, n m, f
- es doctor honoris causa
- fr docteur honoris causa
- en doctor honoris causa
- en honorary doctor
<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escorta d'honors, n f
- es escolta de honores
- es formación de honor
- en honor guard
<Policia > Organització>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca fongs, n m pl
- es hongos
- fr champignons
- en fungi
<Gestió ambiental > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Els fongs són classificats i agrupats en un regne propi, el regne dels fongs, o com una divisió dins el regne de les plantes.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca fongs, n m pl
- es hongos
- fr champignons
- en fungi
<Gestió ambiental > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Els fongs són classificats i agrupats en un regne propi, el regne dels fongs, o com una divisió dins el regne de les plantes.
