Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hospitalitat" dins totes les àrees temàtiques

eliminació de teixit desvitalitzat per rentada eliminació de teixit desvitalitzat per rentada

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  eliminació de teixit desvitalitzat per rentada
  • en  removal of devitalized tissue by washing

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema integumentari>

extracció per excisió de teixit desvitalitzat extracció per excisió de teixit desvitalitzat

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  extracció per excisió de teixit desvitalitzat
  • en  removal by excision of devitalized tissue

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema integumentari>

habitualitat habitualitat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

habitualitat habitualitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad, n f

<Dret penal>

habitualitat habitualitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad

<Dret penal>

Definició
Grau de recaiguda en la comissió d'una mateixa infracció penal o d'infraccions penals per part d'un mateix subjecte.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El dret penal vigent considera reus habituals, d'acord amb l'article 94 del Codi penal (CP) del 1995, els qui hagin comès tres delictes o més d'un mateix capítol del CP en un termini no superior als cinc anys, i que hagin estat condemnats per aquests delictes. D'acord amb aquesta informació, cal considerar l'habitualitat una forma qualificada de reincidència, atès que per a considerar que hi ha reincidència n'hi ha prou amb la simple repetició d'un delicte regulat en un mateix títol del CP (sempre que sigui de la mateixa naturalesa, d'acord amb l'article 22.8 del CP).
    El principal efecte de l'habitualitat delictiva és la impossibilitat de concedir a un reu o una rea habitual el benefici de la substitució de la pena privativa de llibertat imposada (art. 88 CP). Tampoc no es pot concedir als reus habituals el benefici de la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87 CP), fins i tot en els casos en què el fet delictiu s'hagi comès a causa de la drogodependència del subjecte; és a dir, fins i tot en els casos en què la suspensió es pot arribar a concedir als reus reincidents (art. 87 CP). L'existència de l'habitualitat també és un requisit que s'ha de complir per a considerar la realització de determinats tipus penals: els delictes d'habitud. Els articles 153 (delicte de violència domèstica) i 299 (receptació de faltes contra la propietat) del CP recullen aquesta exigència d'habitualitat.
    L'habitualitat també és una circumstància agreujant de la pena regulada per al delicte d'ús d'informació privilegiada (art. 285 i 286 CP). En el cas de la violència domèstica i de la receptació, la jurisprudència considera que calen tres actes de maltractament o d'auxili dels agents de faltes contra el patrimoni per a poder parlar d'habitualitat, una exigència a la qual se sol afegir el requisit de proximitat temporal entre els actes (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.12.1995, ponent: Martín Canivell i article 153, amb relació a la violència domèstica). En alguna sentència relativa a la receptació, el Tribunal Suprem afegeix el requisit que els actes no siguin percebuts com un fet aïllat, sinó que han de fer part d'una sèrie més o menys àmplia que es connecti a la manera de viure o de comportar-se del subjecte (STS del 26.12.1994, ponent: Delgado García).
    La qüestió dels reus habituals ha estat sovint objecte d'anàlisi per part de la política criminal. D'aquesta manera, tradicionalment la condició de delinqüent habitual es percebia com una forma especial de perillositat que s'ha mirat de combatre reforçant les penes assignades als delictes corresponents en el cas de comissió reiterada per part d'un mateix subjecte. En la base d'aquesta concepció hi ha la idea d'innocuïtzació dels delinqüents incorregibles, propugnada per penalistes de la importància de Franz von Liszt i per altres defensors de la finalitat preventiva i especial de la sanció penal. Des de l'òptica de la prevenció general se sol justificar la gravetat del càstig dels reus habituals en el grau més elevat de culpabilitat, que s'expressa en la infracció reiterada d'una mateixa norma. En els sistemes jurídics anglosaxons l'habitualitat delictiva comporta agreujaments de la pena molt severs, amb els quals es vol separar els delinqüents de la societat.
    En un sentit oposat, altres corrents doctrinals veuen en l'habitualitat delictiva una mostra de la culpabilitat menor del subjecte. Aquest punt de vista parteix del fet que la delinqüència habitual sovint es pot explicar senzillament per una socialització deficient del subjecte i per la seva immersió en ambients amb potencial criminal, fins al punt de convertir el delicte en un modus vivendi; des d'aquest punt de vista, la via més idònia per a fer front als delinqüents habituals, d'acord amb els principis del dret penal modern, ha de ser la utilització de les mesures de seguretat.
    En el dret espanyol vigent no sembla que s'hagi imposat cap dels dos punts de vista exposats. En principi, l'habitualitat no comporta l'agreujament de la pena més enllà del que s'estableix per reus reincidents, i tampoc no hi ha mesures de seguretat fixades per als delinqüents habituals que no pateixin cap mena d'alteració que afecti la imputabilitat.
  • V. t.: receptació n f
  • V. t.: reincidència n f
  • V. t.: suspensió de l'execució de la pena n f
hospital psiquiàtric hospital psiquiàtric

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  hospital psiquiàtric, n m
  • ca  psiquiàtric, n m sin. compl.
  • es  centro psiquiátrico, n m
  • es  hospital psiquiátrico, n m
  • es  psiquiátrico, n m
  • fr  centre hospitalier spécialisé, n m
  • fr  hôpital psychiatrique, n m
  • en  mental hospital, n
  • en  psychiatric facility, n
  • en  psychiatric hospital, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Organització>

Definició
Centre d'atenció sanitària destinat específicament a l'ingrés amb finalitats terapèutiques de persones amb trastorns mentals.

Nota

  • En l'actualitat, l'hospital psiquiàtric és un recurs a què s'accedeix en condicions molt específiques, ja que es tendeix a hospitalitzar les persones amb un trastorn mental en entorns sanitaris integrals, és a dir, en hospitals generals.
hospitalisme hospitalisme

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  hospitalisme
  • en  hospitalism

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

hospitalisme hospitalisme

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hospitalisme, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Patologia produïda per l'ambient i les pràctiques terapèutiques pròpies d'un hospital (sondes, catèters, injeccions). Consta bàsicament d'infeccions per gèrmens resistents als antibiòtics.
hospitalisme hospitalisme

<Neurologia>, <Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hospitalisme, n m
  • es  hospitalismo
  • fr  hospitalisme
  • en  hospitalism

<Neurologia>, <Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició
Hàbit psiconeuròtic adquirit per una persona que assisteix repetidament a un hospital o que hi fa una estada llarga.
hospitalisme hospitalisme

<Neurologia>, <Pediatria>, <Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hospitalisme, n m
  • es  hospitalismo
  • fr  hospitalisme
  • en  hospitalism

<Neurologia>, <Pediatria>, <Salut mental>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició
Quadre depressiu observat en infants petits, hospitalitzats durant un període prolongat i separats, per tant, de la mare o de la influència materna.