Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "humiliar" dins totes les àrees temàtiques

àrbitre adjunt | àrbitra adjunta àrbitre adjunt | àrbitra adjunta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre adjunt | àrbitra adjunta, n m, f
  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • es  árbitro asistente | árbitra asistente
  • es  árbitro auxiliar | árbitra auxiliar
  • fr  arbitre adjoint | arbitre adjointe
  • fr  arbitre assistant | arbitre assistante
  • en  assistant referee

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de fer complir el reglament en les proves d'esquí alpí de descens i d'eslàlom supergegant.
àrbitre adjunt | àrbitra adjunta àrbitre adjunt | àrbitra adjunta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/29/>

  • ca  àrbitre adjunt | àrbitra adjunta, n m, f
  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • es  árbitro asistente | árbitra asistente
  • es  árbitro auxiliar | árbitra auxiliar
  • fr  arbitre adjoint | arbitre adjointe
  • fr  arbitre assistant | arbitre assistante
  • en  assistant referee

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de fer complir el reglament en les proves d'esquí alpí de descens i d'eslàlom supergegant.
àrbitre assistent | àrbitra assistent àrbitre assistent | àrbitra assistent

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • ca  àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar, n m, f
  • ca  segon àrbitre | segona àrbitra, n m, f
  • ca  àrbitre adjunt | àrbitra adjunta [ESQUÍ ALPÍ], n m, f sin. compl.
  • es  árbitro asistente | árbitra asistente
  • es  árbitro auxiliar | árbitra auxiliar
  • es  segundo árbitro | segunda árbitra
  • fr  arbitre adjoint | arbitre adjointe
  • fr  arbitre auxiliaire
  • fr  deuxième arbitre
  • fr  second arbitre | seconde arbitre
  • fr  arbitre-adjoint | arbitre-adjointe var. ling.
  • en  assistant referee
  • en  second referee

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Cadascun dels àrbitres encarregats d'ajudar l'àrbitre principal en la conducció d'una prova o un encontre.
àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis de taula. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 77 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 7) ISBN 84-7739-223-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar, n m, f
  • es  árbitro auxiliar
  • fr  arbitre adjoint
  • en  assistant umpire

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Definició
Assistent de l'àrbitre designat en algunes competicions i que té la funció de controlar el temps de joc,comptar els cops del restador en entrar en vigor la regla d'acceleració i decidir si la pilota toca la superfície de joc o si un servei és legal.
àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 1)
ISBN 84-7739-209-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar, n m, f
  • es  árbitro auxiliar
  • fr  arbitre-adjoint
  • fr  deuxième arbitre
  • en  umpire

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Definició
Àrbitre que assisteix l'àrbitre principal en la conducció del joc, excepte en les funcions tècniques reglamentàries, reservades a l'àrbitre principal.
àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre auxiliar | àrbitra auxiliar, n m, f
  • es  árbitro auxiliar
  • fr  arbitre auxiliaire
  • en  assistant referee

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Àrbitre, designat per l'àrbitre principal, encarregat d'anotar en el full de puntuació la decisió de l'àrbitre principal després de cada impacte.
acolliment familiar acolliment familiar

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment familiar, n m
  • ca  acolliment simple en família, n m sin. compl.
  • es  acogida familiar
  • es  acogida simple en familia

<Dret civil>

Definició
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los temporalment a un àmbit familiar idoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Aquesta modalitat d'acolliment s'estableix per als casos en què es valora la necessitat de separar els menors de l'entorn familiar. La finalitat de l'acolliment familiar és procurar que el desenvolupament de la personalitat dels menors tingui lloc en un entorn familiar adequat mentre en les famílies d'origen no es donen les condicions favorables per a la reinserció dels menors. No obstant això, també es pot constituir l'acolliment familiar en el cas que, malgrat que no sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment familiar neix amb una durada limitada d'un any, si bé és susceptible de pròrroga.
    En els segles XVIII i XIX ja hi havia figures semblants a aquest acolliment familiar, a causa de la pràctica de confiar infants que estaven en institucions a famílies que en poguessin tenir cura. Era una pràctica mancada de control, que provocava que algunes famílies n'abusessin. Durant la postguerra civil, l'acolliment familiar pràcticament no fou utilitzat i la mesura més emprada va ser l'internament en centres de protecció, els quals acollien una gran quantitat de menors.
    El gran canvi en les polítiques d'infància s'inicià els anys setanta del segle XX amb la democratització dels ajuntaments, especialment gràcies a aquests i a les diputacions. També va ser rellevant la influència de les organitzacions internacionals especialitzades en la protecció dels drets dels infants. Així, es va passar dels grans centres residencials a les petites llars integrades en la comunitat, de les quals els menors sortien per anar a escola i a activitats extraescolars. Aquesta nova sensibilitat social va donar lloc a pràctiques d'acolliment familiar, que s'iniciaren a Catalunya d'acord amb els tribunals de menors, com a alternativa a l'internament en centres de protecció, mitjançant el recurs a famílies d'acollida. Aquesta experiència també es va dur a terme en altres territoris de l'Estat espanyol i a mitjan anys vuitanta del segle XX es van crear els primers serveis d'acolliment familiar en el sentit modern del terme i es va iniciar la pràctica de l'acolliment familiar amb caràcter temporal. La regulació legal d'aquesta mesura es va fer per primer cop en la Llei 11/1985, del 13 de juny, de protecció de menors, del Parlament de Catalunya i, en el Codi civil espanyol, el 1987.
    L'acolliment familiar és una mesura preferent a l'acolliment en institució i així ho estableix la llei, que disposa que aquest darrer s'ha de constituir només quan l'acolliment familiar no ha estat possible o aconsellable. Aquest caràcter subsidiari de l'acolliment en institució respon al principi de l'interès superior dels menors, atès que nombrosos estudis han demostrat els efectes negatius que té la convivència perllongada en institucions on els menors no tenen la possibilitat d'establir els vincles emocionals imprescindibles per a un bon desenvolupament personal.
    La Llei regula dues modalitats d'acolliment familiar; la primera consisteix en la convivència dels menors amb membres de la família extensa i és preferent a la segona modalitat, l'acolliment en família aliena, que es basa en el principi segons el qual cal aplicar mesures de protecció que no comportin la separació dels menors de l'entorn familiar. L'acolliment familiar en família extensa consisteix en la convivència dels menors desemparats en la llar de persones amb les quals tenen una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat. Per tant, o la persona acollidora o els membres de la família acollidora són parents dels menors; per aquest motiu, es prescindeix del procediment ordinari de selecció i són escollits entre els familiars que tinguin vincles d'afectivitat amb els menors i que hagin expressat el desig d'acollir-los. A més, cal que hagin mostrat anteriorment interès pel benestar dels menors i que tinguin aptitud educadora i capacitat per a preservar-los de la situació que va originar el desemparament.
    En l'acolliment en família aliena, els menors són assignats a una persona o família amb qui no tenen cap vincle familiar. Es tracta de persones o famílies que s'ofereixen per a l'acolliment i que segueixen un procés de valoració que comprèn, com a mínim, dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. L'estudi i la valoració generen un informe psicosocial de la unitat familiar, que inclou una aproximació a les característiques dels menors susceptibles de ser acollits per cada família o persona i el tipus d'acolliment més idoni.
    Aquest procés és competència de les institucions col·laboradores d'integració familiar, acreditades per la Generalitat de Catalunya, i comprèn un estudi de les circumstàncies personals, socials i econòmiques. En el vessant personal s'analitza l'estat de salut, l'estabilitat emocional, les possibilitats de dedicació a la cura dels menors i la capacitat d'adaptació dels acollidors davant la nova situació que planteja l'acolliment. Pel que fa a les circumstàncies socials i econòmiques, es valora que els recursos de la família acollidora puguin garantir l'efectivitat de la mesura de protecció i també el fet que disposin d'un habitatge adequat. També es té en compte la capacitat educativa dels acollidors, el fet que tot el nucli familiar comparteixi la voluntat de conviure amb els menors i l'existència d'un entorn familiar directe que els pugui donar suport en aquesta tasca. Finalment, també s'examina si la motivació dels acollidors és adequada a la finalitat de l'acolliment familiar, l'acceptació dels acollidors de les relacions dels menors amb llur família biològica, i la bona disposició a facilitar el retorn dels menors a aquesta, i també l'acceptació de la identitat, la història i la cultura pròpies dels menors. Un cop finalitzada la valoració, l'Institut Català de l'Adopció assigna un menor determinat a una família en concret a partir de les necessitats i particularitats de cada cas i ho fa basant-se en els criteris de preferència establerts per reglament valorats conjuntament. Aquests criteris són: la proximitat del lloc de residència de la família acollidora i la biològica, per tal de facilitar les relacions del menor amb aquesta; l'existència de fills de la família o la persona acollidora; que la persona acollida sigui de menor edat que els fills dels acollidors, i també la disponibilitat per a acceptar grups de germans, ja que es procura que aquests siguin acollits per la mateixa família.
    La família o la persona acollidora té el suport i l'assessorament de l'Administració, tant en el procés d'integració de l'infant com durant el temps que dura l'acolliment. Paral·lelament, els serveis socials treballen amb les famílies d'origen per corregir els motius de la separació i preparar el retorn dels menors. L'Administració revisa periòdicament l'evolució de l'acolliment i en fa constar la valoració en un informe escrit. Un cop esgotat el temps de durada de la mesura, se'n pot acordar la pròrroga si resulta aconsellable mantenir els menors separats de la llar familiar.
    L'acolliment familiar es pot constituir per resolució administrativa o judicial. En el primer cas, cal una resolució escrita motivada, bé sigui en la mateixa declaració de desemparament, si ja hi ha hagut un seguiment i un estudi de la situació i les necessitats dels menors, o bé posteriorment, en una resolució específica d'adopció de la mesura. No requereix el consentiment dels pares ni dels tutors però cal notificar-los, tant a ells com als guardadors o als familiars que hagin conviscut amb els menors, si estan identificats i són localitzables. La Llei estableix, també, que els menors siguin escoltats si tenen més de dotze anys, o si en tenen menys però tenen maduresa suficient. La resolució és impugnable en la via jurisdiccional civil sens perjudici de l'eficàcia immediata, que també es pot constituir judicialment com a resultat de la revisió que hagi instat el Ministeri Fiscal, els pares o els tutors.
    Quant al contingut, els acollidors exerceixen les funcions inherents a la guarda i estan obligats a vetllar pels menors, tenir-los en llur companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral. Per tant, és un contingut de caire personal i no inclou els aspectes patrimonials, de manera que si els menors tenen béns propis cal nomenar un administrador patrimonial. Quant als aliments, la Llei obliga els acollidors a prestar-los, la qual cosa no eximeix els pares que, en qualsevol circumstància, són els primers que hi estan legalment obligats. La quantia ha de ser proporcionada a les condicions econòmiques i socials de la família o persona acollidora i a les necessitats de la persona acollida. La Llei fixa la remuneració de l'acolliment simple en família.
    L'acolliment familiar no crea vincles familiars entre els menors i els acollidors, no comporta la modificació dels cognoms dels menors, ni té repercussions en l'ordre successori legal: aquests tenen el dret de guarda dels menors, mentre que l'Administració n'exerceix les funcions tutelars. L'acolliment tampoc no incideix en la potestat dels pares si bé l'autoritat judicial en pot acordar la privació i també pot determinar la suspensió del dret de comunicació amb ells si estima que convé a l'interès dels menors. Excepcionalment, la Llei permet adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es produeix alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o d'altres que en fan impossible el retorn (art. 235-32.2 del Codi civil de Catalunya [CCCat]).
    A més d'extingir-se per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció, l'acolliment familiar s'extingeix per mort, incapacitat o voluntat de la família o la persona acollidora, i per voluntat de l'adolescent. En aquests casos cal establir seguidament la mesura de protecció que escaigui en benefici de l'infant o l'adolescent (art. 130 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]).
    La regulació general de l'acolliment familiar es troba en els articles del 125 al 130 de la LDOIA.
  • V. t.: acolliment en centre n m
  • V. t.: acolliment preadoptiu n m
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
acolliment familiar acolliment familiar

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  acolliment familiar, n m
  • es  acogida familiar
  • fr  accueil familial
  • fr  placement en famille d'accueil
  • fr  placement familial
  • en  family placement
  • en  foster care
  • en  foster care placement
  • en  foster home placement
  • en  foster placement

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia.

Nota

  • L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
adob auxiliar adob auxiliar

<Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  adob auxiliar, n m
  • es  curtiente auxiliar
  • fr  tanin auxiliaire
  • en  auxiliary tannin

<Indústria > Indústria de la pell>