Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "igni" dins totes les àrees temàtiques

índex de gravetat de la pneumònia

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca índex de gravetat de la pneumònia, n m
ca IGP, n m sigla
es índice de gravedad de la neumonía, n m
es IGN, n m sigla
en pneumonia severity index, n
en PSI, n sigla

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definició

Sistema d'avaluació de la gravetat d'una pneumònia en funció del risc de mortalitat en un moment donat, basat en determinats paràmetres generals recollits en la història clínica del pacient.

Nota

Per a obtenir l'IGP es tenen en compte, per exemple, els factors demogràfics, la comorbiditat i les dades exploratòries, biofísiques, de laboratori i radiològiques.

Agni

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Agni

<Religions > Hinduisme>

Definició

Déu hindú del foc, dotat de set llengües ígnies.

Nota

Agni, mitjancer entre els déus i els homes, condueix les ofrenes del foc al món dels déus i duu la calor divina al món de les persones. En el moment de la cremació a la pira funerària, Agni fa de devorador de cadàvers i els trasllada al regne dels esperits. És un déu bondadós i protector de la llar, però no deixa de ser ambivalent i se'l representa amb dos rostres, un de tranquil i plàcid i un altre de terrible.

bateria d'ió liti

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

ca bateria d'ió liti, n f
es batería de iones de litio, n f
es batería Li-Ion, n f
fr batterie au lithium-ion, n f
fr batterie Li-ion, n f
it batteria agli ioni di litio, n f
en Li-ion battery, n
en lithium-ion battery, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>

Definició

Bateria composta d'una solució de sals de liti en un dissolvent orgànic com a electròlit, un ànode de carboni i un òxid metàl·lic com a càtode, que s'utilitza habitualment en els vehicles elèctrics gràcies a la lleugeresa, la capacitat d'emmagatzematge, el nombre elevat de cicles de càrrega que resisteix i la petita pèrdua de càrrega que experimenta fora de funcionament.

Nota

1. Com a conseqüència del gran creixement de les bateries d'ió-liti, es treballa en múltiples possibilitats de reciclatge, que inclouen la reutilització per a l'emmagatzematge d'energia elèctrica produïda per fonts renovables.
2. És un tipus de bateria d'ió liti la bateria d'ió liti-polímer.

carajà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca carajà
ca inã sin. compl.
ca ini sin. compl.
ca javaé sin. compl.
ca karajá sin. compl.
ca xambioà sin. compl.
cod ini ribé
ar الكاراجية
cy Carajá
cy Inã sin. compl.
cy Ini sin. compl.
cy Javaé sin. compl.
cy Karajá sin. compl.
cy Xambioá sin. compl.
de Carajá
de Inã sin. compl.
de Ini sin. compl.
de Javaé sin. compl.
de Karajá sin. compl.
de Xambioà sin. compl.
en Carajá
en Chamboa sin. compl.
en Ini sin. compl.
en Iny sin. compl.
en Javaé sin. compl.
en Javahé sin. compl.
en Karaja sin. compl.
en Karajá sin. compl.
en Shambioá sin. compl.
en Xambioá sin. compl.
en Ynã sin. compl.
es carajá
es ini sin. compl.
es iña sin. compl.
es javaé sin. compl.
es karajá sin. compl.
es xambioà sin. compl.
eu carajera
eu inã sin. compl.
eu ini sin. compl.
eu javaé sin. compl.
eu karajá sin. compl.
eu xambioà sin. compl.
fr karaja
fr caraja sin. compl.
fr inã sin. compl.
fr ini sin. compl.
fr javaé sin. compl.
fr xambioà sin. compl.
gn karaja
gn inã sin. compl.
gn ini sin. compl.
gn javaé sin. compl.
gn karajá sin. compl.
gn xambioà sin. compl.
it carajà
it inã sin. compl.
it ini sin. compl.
it javaé sin. compl.
it karajá sin. compl.
it xambioà sin. compl.
ja カラジャ語
ja サンビオワ語 sin. compl.
ja ジャヴァエ語 sin. compl.
ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
nl Carajá
nl Inã sin. compl.
nl Ini sin. compl.
nl Javaé sin. compl.
nl Karajá sin. compl.
nl Xambioá sin. compl.
pt carajá
pt inã sin. compl.
pt ini sin. compl.
pt javaé sin. compl.
pt karajá sin. compl.
pt xambioà sin. compl.
ru Каража
ru Ини sin. compl.
ru Инья sin. compl.
ru Явае sin. compl.
ru Жовоэ sin. compl.
ru Шамбиоа sin. compl.
ru Шимбиоа sin. compl.
zh 卡拉加语
zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.

El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).

Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.

Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.

El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.

Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.

elastosi ab igne

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca elastosi ab igne, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició

Elastosi provocada per les radiacions infraroges.

erisipela

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

ca erisipela, n f
ca foc sagrat, n m sin. compl.
ca mal de Sant Antoni, n m sin. compl.
ca malaltia de Sant Francesc, n f sin. compl.
es erisipela
fr érisipèle
en erysipelas
la ignis sacer
la ignis Sancti Ignatii

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Malaltia infecciosa produïda per estreptococs del grup A, que afecta la pell i el teixit subcutani. Forma una placa vermella, tensa, sensible, de vores netes, que s'estén perifèricament; de vegades s'hi formen vesícules o butllofes. Se sol localitzar a la cara, al voltant d'algun orifici (nas, orelles) on hi ha la porta d'entrada, o bé d'alguna ferida.

Nota

La denominació erisipela prové del grec erysípelas, de erythrós 'vermell' i potser pella 'pell'.
La denominació ignis sacer s'usava antigament.

eritema calòric

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

ca eritema calòric, n m
ca eritema ab igne, n m sin. compl.
ca hiperpigmentació calòrica, n f sin. compl.
ca livedo reticular, n f sin. compl.
ca livedo reticularis, n f sin. compl.
ca melanosi ab igne, n f sin. compl.
ca vasculitis racemosa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició

Erupció macular, reticulada, pigmentada, que es presenta per exposició de la pell a la calor, en forners, fogoners, etc.

esponja de foc

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca esponja de foc, n f
en fire sponge
nc Tedania ignis

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

factor de creixement similar a la insulina

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca factor de creixement similar a la insulina, n m
ca IGF-I, n m sigla
en insulin growth factor-I

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició

Pèptid sintetitzat al fetge i als condròcits, i principal mediador dels efectes perifèrics de l'hormona del creixement.

foc

ca foc, n m
la ignis

Definició

Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.