Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "imitar" dins totes les àrees temàtiques

fitar fitar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  afitar, v tr sin. compl.
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • ca  atermenar, v tr sin. compl.
  • ca  delimitar, v tr sin. compl.
  • ca  partionar, v tr sin. compl.
  • es  amojonar, v tr
  • es  deslindar, v tr
  • fr  borner, v tr
  • en  delimit (to), v tr
  • en  mark out territory with boundary stones (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  afitar, v tr sin. compl.
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • es  ahitar
  • es  amojonar
  • es  hitar

<Dret>

Definició
Posar els senyals que marquen els límits {d'un terme o d'una propietat}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: A finals del segle XV van fitar els límits municipals de la vila.

    Ex.: Fins que no hauran acabat d'afitar l'heretat no en podrem prendre possessió.

    Ex.: Amollonà les seves terres per separar-les de les del veí.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fritar, v tr
  • es  fritar, v tr
  • fr  fritter, v tr
  • en  sinter, to, v tr
  • de  sintern, v tr

<Enginyeria>

governador militar | governadora militar governador militar | governadora militar

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  governador militar | governadora militar, n m, f
  • es  gobernador militar

<Dret>

Definició
Oficial que exerceix el comandament de les forces militars d'una província militar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
gramàtica liminar gramàtica liminar

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica liminar, n f
  • es  gramática liminar
  • fr  grammaire liminaire
  • en  liminar grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica que diferencia quatre nivells lingüístics fonamentats en les lleis de la Gestalt i en el rerefons topològic que hi subjau: el nivell de recció (en el qual els elements s'exigeixen mútuament, com el subjecte i el predicat), el nivell de concordança (en el qual els elements adopten formes semblants, com l'element concordant i el concordat), el nivell d'ordre (en el qual els elements adopten una distribució pertinent, com el tòpic i el comentari) i el nivell enunciatiu (en el qual els elements estan determinats per l'acte de parla, com l'emissor i el receptor).

Nota

  • El terme liminar fa referència a la intenció d'aglutinar el 'límit' al qual suposadament tendeixen les diferents teories lingüístiques. Aquesta gramàtica, que reprén la tradició estructuralista europea en considerar que les funcions lingüisticocognitives són primitives i permeten explicar el comportament de les categories, va ser desenvolupada pel lingüista espanyol Ángel López García en la dècada dels vuitanta i va tenir una especial difusió a la Universitat de València.
grimpa-soques simitarra grimpa-soques simitarra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  grimpa-soques simitarra, n m
  • es  trepatroncos chinchero
  • fr  grimpar porte-sabre
  • en  ccimitar-billed woodcreeper
  • de  Degenschnabel-Baumsteiger
  • nc  Drymornis bridgesii

<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>

grimpa-soques simitarra grimpa-soques simitarra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  grimpa-soques simitarra, n m
  • es  trepatroncos chinchero
  • fr  grimpar porte-sabre
  • en  ccimitar-billed woodcreeper
  • de  Degenschnabel-Baumsteiger
  • nc  Drymornis bridgesii

<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>

guitar guitar

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  guitar, v intr
  • es  cocear
  • fr  ruer
  • en  kick, to

<Hípica>

Definició
Tirar guitzes.
guitar guitar

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  guitar, v intr
  • es  cocear
  • fr  ruer
  • en  kick, to

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Llançar violentament enrere, un cavall, una o totes dues potes posteriors.
guitarró guitarró

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guitarró, n m
  • es  guitarrillo
  • es  tiple
  • en  treble guitar

<Música>

Definició
Guitarra xicoteta de quatre cordes.