Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "impetraci�" dins totes les àrees temàtiques

dolor imperatiu dolor imperatiu

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dolor imperatiu, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Definició
Sensació dolorosa persistent pròpia de la psicoastènia.
dret imperatiu dret imperatiu

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dret imperatiu, n m
  • es  derecho imperativo, n m

<Dret internacional>

dret imperatiu dret imperatiu

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  dret imperatiu, n m
  • es  derecho imperativo, n m
  • en  peremptory law, n

<02.Procés de mediació > 01.Principis i característiques>

Definició
Conjunt de normes jurídiques que han de ser rigorosament respectades i observades perquè són de compliment obligat i imposen una determinada conducta que no deixa lloc a l'autoregulació del subjecte.

Nota

  • La mediació penal forma part de l'àmbit del dret imperatiu.
dret imperatiu dret imperatiu

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret imperatiu, n m
  • ca  ius cogens [la], n m sin. compl.
  • es  derecho imperativo
  • es  ius cogens sin. compl.
  • fr  droit impératif
  • fr  jus cogens
  • it  diritto imperativo
  • it  ius cogens
  • en  jus cogens
  • en  peremptory international law
  • en  peremptory norms of general international law
  • ar  قاعدة آمرة
  • ar  قاعدة آمرة من القواعد العامة للقانون الدولي

<Dret internacional públic > Fonts>

Definició
Conjunt de normes de dret internacional general que són reconegudes i acceptades per la comunitat internacional en el seu conjunt com a normes que no admeten acord en contrari i que només poden ser modificades per una norma de dret internacional general posterior que tingui el mateix caràcter.

Nota

  • El dret imperatiu constitueix el dret internacional general, juntament amb els principis generals del dret internacional, els tractats internacionals acceptats universalment i el costum internacional general.
empetràcies empetràcies

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  empetràcies, n f pl
  • es  empetráceas, n f pl
  • fr  empétracées, n f pl
  • en  empetraceae

<Enginyeria forestal>

imperícia professional imperícia professional

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  imperícia professional, n f
  • es  impericia profesional, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • en  imperative
  • de  Imperativ

<Filosofia>

imperatiu imperatiu

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • es  mandatorio
  • es  restricción
  • fr  contrainte
  • fr  impératif
  • en  mandatory

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Circumstància de compliment obligat en un projecte creatiu en forma de condició, requisit o instrucció, que sol ser una demanda explícita del client i sol aparèixer especificada en un brífing.
imperatiu imperatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • fr  impératif
  • en  imperative

<Lingüística>

Definició
Mode verbal que expressa una ordre donada a un o més interlocutors, en les oracions afirmatives (Fes el llit), i una prohibició, en les oracions negatives (No obriu la finestra).

Nota

  • L'imperatiu s'usa únicament en la segona persona, singular o plural, ja que s'adreça directament a un interlocutor. Per a les altres persones s'utilitza el present de subjuntiu. En les oracions negatives, les formes de l'imperatiu són substituïdes per les del subjuntiu. Alguns gramàtics parlen, de més a més, de l'existència d'una forma perifràstica d'imperatiu per a la primera persona del present d'indicatiu del tipus deixa'm cantar. El mode imperatiu no presenta distincions temporals i només té formes que assenyalen la voluntat present del parlant perquè el receptor o els receptors realitzen l'esdeveniment verbal en un futur mediat o immediat.
imperatiu funcional imperatiu funcional

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imperatiu funcional, n m
  • es  imperativo funcional
  • en  functional imperative

<Sociologia>

Definició
Condició bàsica i indispensable per al funcionament d'una societat, que cal complir i satisfer per tal que sobrevisqui com a sistema.