Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "improbitat" dins totes les àrees temàtiques

improvisar improvisar

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  improvisar
  • es  improvisar
  • en  improvise, to

<Música>

Definició
Fer una improvisació.
improvisar improvisar

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  improvisar, v tr
  • es  improvisar

<Arts > Dansa>

Definició
Ballar de manera espontània, sense seguir cap codificació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impunitat, n f
  • es  impunidad, n f

<Dret penal>

impunitat impunitat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  impunitat, n f
  • es  impunidad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impunitat, n f
  • es  impunidad

<Dret penal>

Definició
Absència de càstig d'una infracció penal, que pot tenir lloc a causa de la impossibilitat de comprovar-ne l'autoria o per la falta d'un pressupòsit exigit per al càstig.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Generalment es considera, des d'un punt de vista col·loquial, que la impunitat té lloc en una situació en la qual un delicte no s'arriba a aclarir, l'autoria no es descobreix o, tot i aclarir-se o descobrir-se'n l'autoria, no es pot fer efectiva la responsabilitat penal associada. Des de la perspectiva del sistema penal, en canvi, la impunitat té relació amb una situació molt concreta en què un fet o una persona culpable o presumptament culpable d'un fet delictiu queden fora de l'àmbit de la normativa penal per raons diverses. La situació d'impunitat pot derivar de causes jurídiques o de causes fàctiques diverses que comporten, naturalment, conseqüències jurídiques diferents, descrites a continuació.
    1. ÀMBIT PENAL MATERIAL. La impunitat d'un fet es pot afirmar en el cas dels fets que, tot i reunir els elements típics essencials d'una figura delictiva, queda al marge de la normativa penal a causa de la destipificació posterior de la conducta i de l'aplicació de la retroactivitat de la norma favorable (fet atípic per atipicitat sobrevinguda). La impunitat també es pot afirmar en el cas dels fets que, tot i ser antijurídics i haver-se'n determinat l'autoria, són declarats ex lege, és a dir, no mereixedors de la pena típica a causa de l'existència d'una excusa absolutòria per a l'autor o l'autora. En ambdós casos, encara que per motius dogmàtics i legals diferents, el fet és impune, una qualificació, en canvi, que no és essencialment vàlida en cas que l'autor o l'autora estigui emparat per una causa d'exempció de la responsabilitat criminal (art. 20 CP) o per una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130 CP), i encara que la conseqüència jurídica penal sigui materialment la mateixa: no poder exigir-li responsabilitat penal.
    2. ÀMBIT PROCESSAL. La impunitat no fa referència al fet, sinó a la persona o les persones que hi participen, i no posseeix un significat jurídic, sinó que fa referència a una conseqüència fàctica. En efecte, la normativa processal, tal com s'organitza el procediment, no permet qualificar un fet que presenta les característiques d'una infracció penal i que està sent investigat (encara que no es pugui jutjar per absència o desconeixement de l'autoria) de situació d'impunitat. La raó és que si l'autoria és desconeguda i, malgrat les investigacions, no es pot aclarir, s'ha de dictar sobreseïment provisional, acte que fa que, si bé materialment el fet continua impune, processalment no ho és, perquè sempre es pot reobrir la causa mentre no s'esgotin els terminis prescriptius. De la mateixa manera, si l'autoria és coneguda però la persona no està a disposició de la justícia, s'ha de dictar una ordre de crida i cerca i, a continuació, se l'ha de declarar en situació processal de rebel·lia: aquesta declaració comporta que, si bé des d'un punt de vista material la persona es troba igualment en una situació d'impunitat, no s'hi troba processalment.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  impuresa, n f
  • ca  impuritat, n f
  • es  impureza
  • fr  impureté
  • en  impurity
  • de  Verunreinigung

<Construcció>

morositat morositat

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  morositat, n f
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • es  mora
  • es  morosidad
  • fr  retard
  • en  default
  • en  delay

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

morositat morositat

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  morositat, n f
  • es  morosidad
  • en  payment arrears

<Assegurances > Sinistre>

Definició
Trigança en el pagament d'un deute.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  morositat, n f
  • es  morosidad

<Dret>

Definició
Qualitat de morós o morosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
morositat morositat

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  morositat, n f
  • es  morosidad

<Dret mercantil>

Definició
Retard voluntari en el compliment d'un deure o d'una obligació.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La Llei 3/2004, del 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, de l'Estat, incorpora al dret intern la Directiva 2000/35/CE del Parlament Europeu i del Consell del 29 de juny de 2000 per les quals s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i presenta com a objectiu general fomentar una major transparència en la determinació dels terminis de pagament en les transaccions comercials, i que es compleixin. Per això, la directiva comprèn un conjunt de mesures amb l'objectiu d'impedir que terminis de pagament excessivament dilatats siguin utilitzats per a proporcionar a la part deutora una liquidesa addicional a costa de la part creditora, i, d'una altra, de dissuadir els retards en els pagaments, i erradicar així les causes per les quals actualment la morositat pot resultar avantatjosa econòmicament per a les parts deutores. En aquest sentit, l'article 4 determina que el termini de pagament que ha de complir la part deutora és el que s'ha pactat entre les parts dins el marc legal aplicable i, si no s'ha fixat, el que s'estableix d'acord amb el punt següent.
    El termini de pagament, si no hi ha pacte entre les parts, és el següent: a) trenta dies després de la data en què la part deutora ha rebut la factura o una sol·licitud de pagament equivalent; b) si la data de rebut de la factura o la sol·licitud de pagament equivalent es presta a dubte, trenta dies després de la data de recepció de les mercaderies o de la prestació dels serveis; c) si la part deutora rep la factura o la sol·licitud de pagament equivalent abans que els béns o els serveis, trenta dies després del lliurament dels béns o de la prestació dels serveis, i d) si legalment o en el contracte s'ha disposat un procediment d'acceptació o de comprovació mitjançant el qual s'ha de verificar la conformitat dels béns o els serveis amb el que disposa el contracte i si la part deutora rep la factura o la sol·licitud de pagament equivalent abans o en la data en què té lloc dita acceptació o verificació, trenta dies després de l'última data.
    D'altra banda, l'article 8 estableix les indemnitzacions corresponents quan la part deutora incorre en mora i assenyala que la part creditora té dret a reclamar a la part deutora una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que ha sofert a causa de la mora d'aquest. En la determinació dels costos de cobrament s'han d'aplicar els principis de transparència i proporcionalitat respecte al deute principal. La indemnització no pot superar, en cap cas, el 15 % de la quantia del deute, excepte en els casos en què el deute no supera els trenta mil euros, ja que el límit de la indemnització és constituït per l'import del deute que es tracta.
    L'article 1100 del Codi civil espanyol estableix que incorren en mora els obligats a lliurar o a fer alguna cosa des que la part creditora els exigeixi judicialment o extrajudicialment el compliment de llur obligació. No obstant això, no és necessària la intimació de la part creditora perquè la mora existeixi: quan l'obligació o la llei ho declarin així expressament o quan per la seva naturalesa i per les circumstàncies resulti que la designació de l'època en què s'havia de lliurar la cosa o fer el servei fos motiu determinant per a establir l'obligació. En les obligacions recíproques cap dels obligats incorre en mora si l'altre no compleix o no s'avé a complir degudament el que li pertoca. Des que un dels obligats compleix la seva obligació, comença la mora per a l'altre.
  • V. t.: mora creditoris n f