Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "imprudència" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  culpa, n f
  • ca  imprudència, n f
  • es  culpa
  • es  imprudencia

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
culpa culpa

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  culpa, n f
  • ca  imprudència, n f
  • es  culpa, n f
  • es  imprudencia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  culpa, n f
  • ca  imprudència, n f
  • es  culpa
  • es  imprudencia

<Dret penal>

Definició
Imprudència.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
imprudència imprudència

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  imprudència, n f
  • es  imprudencia
  • fr  imprudence
  • en  imprudence

<Infermeria > Ètica i legislació>

Definició
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
imprudència imprudència

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imprudència, n f
  • es  imprudencia
  • en  imprudence
  • en  recklessness

<Assegurances > Sinistre>

Definició
Negligència o manca de precaucions que condueix a actes que serien delictes si hi hagués hagut malícia en l'actor.

Nota

  • En cas de sinistre pot produir una reducció total o parcial de la indemnització.
imprudència imprudència

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imprudència, n f
  • es  imprudencia
  • en  imprudence
  • en  rashness

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Manca de diligència i de precaució que provoca un fet tipificat per la llei com a delicte o falta.
imprudència imprudència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  imprudència, n f
  • ca  culpa, n f sin. compl.
  • es  culpa, n f
  • es  imprudencia, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • Culpa és actualment un terme obsolet.
imprudència imprudència

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  imprudència, n f
  • es  imprudencia
  • fr  imprudence
  • en  imprudence
  • en  recklessness

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Règim disciplinari>

Definició
Acció contrària a les normes de la prudència, conscient o no, feta sense mala fe ni voluntat de causar dany.
imprudència imprudència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  imprudència, n f
  • ca  culpa, n f sin. compl.
  • es  culpa
  • es  imprudencia

<Dret penal>

Definició
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència exempta de mala fe i de voluntat de causar dany, per bé que conscient i voluntària.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La imprudència és la segona forma d'imputació subjectiva del delicte, i està basada, negativament, en l'absència de dol i, positivament, en la infracció personal d'un deure de cura. L'existència d'imprudència en el fet del subjecte és el mínim imprescindible per a iniciar qualsevol imputació delictiva. En aquest sentit, l'article 10 del Codi penal (CP) defineix els delictes o les faltes com «les accions i omissions doloses o imprudents penades per la Llei», i l'article 5 del CP estableix que «no hi ha pena sense dol o imprudència».
    Tanmateix, l'òrgan legislador espanyol, seguint el mateix criteri que altres ordenaments jurídics, no sanciona la comissió imprudent de tots els fets sancionats en la modalitat dolosa. Això vol dir que s'allunya del sistema de numerus apertus, clàssic en l'ordenament espanyol, que en principi feia possible la sanció de la comissió imprudent de qualsevol tipus objectiu de delicte, a pesar de la correcció posterior per raons dogmàtiques i estructurals o polítiques i criminals relatives al tipus delictiu concret. En lloc del sistema tradicional, s'introdueix el sistema de numerus clausus: «Les accions o omissions imprudents només s'han de castigar quan ho disposi la Llei expressament» (art. 12 CP).
    Aquest sistema és, d'entrada, més de conformitat amb el principi de taxativitat o mandat de determinació; hi ha dubtes, en canvi, que sigui de conformitat amb el principi de subsidiarietat. La conformitat depèn del nombre de casos en els quals l'òrgan legislador ha introduït la clàusula de comissió per imprudència. Els casos en què la sanció de la modalitat imprudent greu de comissió del delicte està regulada són els que recullen els articles següents del CP: 142, 146, 152, 158, 159.2, 220.5, 267, 3101.3, 317, 324, 331, 344, 347, 367, 391, 447, 467.2, 532, 601 i 621. El mateix article 621 del CP estableix la sanció, com a falta, de l'homicidi per imprudència lleu i de determinades lesions (les recollides en l'article 147.2 del CP) comeses per imprudència lleu; la persecució penal d'aquestes dues conductes està sotmesa, però, a una condició objectiva de perseguibilitat (la denúncia regulada en l'article 621.6 del CP).
    D'acord amb l'exposició anterior, en general els fets comesos per imprudència no són punibles. Excepcionalment, ho són els comesos per imprudència greu, i molt excepcionalment (només en cas d'homicidi i de certes lesions) són punibles també els fets que es produeixen per imprudència lleu. Les qualificacions de greu i lleu han estat introduïdes pel CP del 1995 i, per tant, no tenen tradició en la història juridicopenal de l'Estat espanyol. En general, però, hi ha consens doctrinal ampli a l'hora de considerar aquests conceptes equiparables a les categories tradicionals d'imprudència temerària i d'imprudència simple. Per això, en aquests casos són aplicables els estàndards clàssics que la doctrina ha establert per a distingir ambdues modalitats d'imprudència. És imprudència greu la que comporta una actuació contrària als deures de cura, que respectaria, fins i tot, la persona menys curosa. La imprudència lleu, en canvi, és la que pot cometre fins i tot una persona curosa.
    Actualment hi ha una discussió politicocriminal important sobre la despenalització de la imprudència lleu. Un sector doctrinal significatiu defensa la despenalització perquè considera que la infracció del deure de cura representada per la imprudència lleu no es pot evitar mitjançant normes penals de motivació, atès que la distracció o la relaxació momentànies són consubstancials a la persona, que no pot mantenir la màxima diligència permanentment. Si aquesta posició doctrinal fos acceptada, això comportaria el trasllat de la imprudència lleu a l'àmbit de la responsabilitat civil. La doctrina dominant, però, no sembla acceptar, de moment, aquesta argumentació per als delictes d'homicidi o les lesions greus, que són els únics casos en què el CP fixa la sanció de la comissió per imprudència lleu.
    El CP regula una altra modalitat d'imprudència especialment greu: la imprudència professional. Aquesta modalitat d'imprudència està regulada en els articles 142.3, 146, 152.3 i 158 del CP, és a dir, de manera paral·lela als delictes d'homicidi, de lesions, d'avortament i de lesions al fetus. L'apreciació de l'existència d'una imprudència professional té conseqüències transcendentals, atès que es fixa la imposició d'una pena d'inhabilitació especial de fins a sis anys en alguns casos, que a més és acumulativa a la pena de privació de llibertat. Ara bé, no hi ha una idea clara sobre els casos en què té lloc una imprudència professional. La jurisprudència accepta que s'ha de distingir entre la imprudència professional i la imprudència dels professionals; és a dir, s'accepta que no tota imprudència comesa per un o una professional és una imprudència professional. En principi, la imprudència professional se sol identificar amb el desconeixement de regles bàsiques de la professió pròpia o amb l'aplicació errònia de les regles, però es discuteix que aquesta identificació sigui un fonament suficient per a la distinció entre aquestes imprudències i d'altres dels professionals i per al tractament agreujat.
    La distinció doctrinal fonamental de la imprudència professional no coincideix amb la legal, sinó que té lloc entre la imprudència conscient i la inconscient. El criteri fonamental és, doncs, la representació o el coneixement que el subjecte tingui del contingut de risc de la conducta pròpia. Possiblement, aquest plantejament té problemes terminològics, atès que si la imprudència és, per definició, absència de dol (és a dir, error), la imprudència conscient no pot ser del tot conscient i ha de contenir un espai de desconeixement, alhora que necessàriament inclou un cert coneixement del risc. La imprudència inconscient és la que té lloc quan el subjecte no té cap grau de coneixement del contingut de risc de la conducta pròpia, cap representació del risc.
    Actualment hi ha una discussió doctrinal important sobre si la imprudència inconscient ha de ser sancionada penalment o si només hauria de generar responsabilitat civil. Un sector doctrinal es posiciona a favor de la despenalització, perquè considera que en la imprudència inconscient no hi ha cap decisió contrària al dret i que aquesta decisió és el fonament per a la intervenció del dret penal. La doctrina majoritària, però, es posiciona a favor de la sanció per raons de política criminal. A més, s'afirma que el moment de decisió en contra del dret es pot situar, en els casos d'imprudència inconscient, en un moment anterior; d'aquesta manera, quan el subjecte inicia una activitat determinada, davant de la possibilitat general que l'activitat pugui generar riscos, no s'informa dels perills que hi pot haver i, per tant, no els combat. Cal tenir en compte, però, que aquesta posició transforma la culpa inconscient en conscient mitjançant un raonament que és propi de l'actio libera in causa, d'una banda, i, de l'altra, no analitza els casos en què el subjecte no s'arriba a imaginar res. La discussió, per tant, ha de continuar, perquè no es pot afirmar que la sanció de la imprudència inconscient estigui plenament fonamentada.
    Els delictes imprudents només són punibles en la modalitat de la consumació. La temptativa imprudent, és a dir, la conducta imprudent que no dona lloc a cap resultat imputable, no és punible. Els casos de delictes de perill especialment establerts per la llei són una excepció a aquesta regla general i constitueixen, estructuralment, imprudències sense resultat (per exemple, els articles 379 i 381 del CP). Això determina que la imputació objectiva del resultat sigui especialment important en els delictes imprudents, i, de fet, és en l'àmbit d'aquests delictes on les idees exposades han obtingut el desenvolupament principal. Un aspecte important d'aquesta doctrina, amb incidència sobre l'àmbit de la imprudència, és la qüestió de la rellevància juridicopenal dels coneixements especials del subjecte i dels seus coneixements superiors en particular. Aquest problema ha estat objecte de discussió, sobretot, en l'àmbit de la imputació objectiva, amb posicions favorables a modificar el barem segons els coneixements del subjecte (seria, aleshores, una imputació de caràcter objectiu i subjectiu alhora) i d'altres de contràries. Si s'arriba a la conclusió que els eventuals coneixements especials superiors del subjecte no permeten fonamentar la imputació objectiva del resultat quan ha actuat de conformitat amb els estàndards objectius de conducta, només el cas dels poders inferiors és rellevant per a la responsabilitat per imprudència. Els subjectes sense capacitat personal per a evitar el risc rellevant penalment generat amb la conducta pròpia no ha de ser objecte de la imputació subjectiva del fet.
    La nova regulació legal de la imprudència a l'Estat espanyol ha provocat una discussió renovada de temes dogmàtics clàssics, com ara el relatiu a la sanció de la participació per imprudència, és a dir, a la participació imprudent en un delicte dolós i a la participació imprudent en un delicte imprudent. Un sector doctrinal rebutja fins i tot la mateixa possibilitat conceptual de la participació per imprudència, mitjançant l'acceptació del concepte unitari d'autoria en l'àmbit dels delictes imprudents. Tanmateix, aquesta teoria, vinculada als conceptes del finalisme i a la regulació legal alemanya, és acceptada per la doctrina dominant espanyola. La doctrina majoritària a l'Estat espanyol considera que el concepte restrictiu d'autoria és aplicable, també, als delictes imprudents, i per tant accepta la possibilitat conceptual de la participació per imprudència, per bé que està dividida a l'hora de determinar-ne la punibilitat. Una part d'aquesta doctrina defensa la impunitat de la participació imprudent per raons politicocriminals i, també, perquè considera que la nova regulació del CP ho impedeix. L'altra part d'aquesta doctrina intenta, amb arguments diferents i amb plantejaments no sempre coincidents, defensar la possibilitat de sancionar, en determinats casos, la participació per imprudència.
    El sistema legal de numerus clausus establert per a la incriminació de la imprudència té altres conseqüències rellevants. D'una banda, exclou de manera definitiva la possibilitat de considerar la imprudència un delicte (la idea del crimen culpae). Concretament, això significa que, en els casos en què a conseqüència d'un fet imprudent es produeixen un seguit de resultats lesius, no es pot considerar que hi ha un únic delicte, sinó, necessàriament, un concurs de delictes (en principi, un concurs ideal). D'altra banda, el sistema de numerus clausus ha generat la desaparició de les regles especials de determinació de la pena característiques del sistema de numerus apertus. D'aquesta manera, les regles generals de determinació de la pena de l'article 66 del CP també són aplicables als delictes imprudents. Només les faltes imprudents estan sotmeses, com la resta de les faltes, a un sistema propi de determinació de la pena, basat en el prudent arbitri dels jutges (art. 638 CP).
    En la terminologia juridicopenal espanyola, els substantius culpa i imprudència han estat sempre equivalents. Igualment ho eren i ho són els adjectius culpós/culposa i imprudent, emprats per a designar la conducta vulnerant del referit deure de cura. Tot i això, sembla que el vocable imprudència és el més tradicional i, finalment, ha acabat sent dominant en la doctrina i en la legislació.
    Les raons que, generalment, es donen en favor del substantiu imprudència i l'adjectiu imprudent són que poden ser més fàcilment entesos pels profans i, sobretot, que permeten una clara distinció amb el substantiu culpabilitat i l'adjectiu culpable, els quals designen fenòmens que, en la dogmàtica moderna del delicte, no tenen cap mena de relació amb la imprudència. Malgrat tot, es recorre sovint a les expressions culpa i culpós/culposa, tant en la bibliografia juridicopenal com en les sentències dels tribunals. Aquestes també són les denominacions usades en alguns preceptes legals.
imprudència imprudència

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  imprudència, n f
  • es  imprudencia
  • fr  imprudence
  • en  imprudence

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Acció voluntària o involuntària que pot representar un risc d'accident o que pot augmentar la gravetat d'un accident de trànsit.